Llibres per aquest Sant Jordi (IX): Símbols i Finals!

I arriba, finalment, la diada de Sant Jordi, una de les festes més maques (i esbojarrades) de l'any. Si em premeteu, acabo les recomanacions que us he estat fent aquests dies amb els meus propis llibres, les dues novetats dels quals ja us n'he parlat força.

Si voleu un llibre reflexiu, que parla de fer-se gran i de les decisions que ens veiem obligats a prendre, amb el teló de fons dels atemptats de l'11S del 2001, feu-li un cop d'ull a Els finals no arriben mai de sobte. Per acabar-vos de decidir, aquí teniu algunes coses que n'han dit els primers lectors:

"És incontestable és que Salvador Macip ha grimpat com a escriptor (...). La fondària dels personatges, la seva introspecció, la xarxa de relacions, el conflicte, la reflexió, la crítica social dosificada amb aforismes, són aspectes a destacar que representen un salt mortal" (Anna Carreras al Núvol)

"Nou llibre de Salvador Macip, francament diferent al que ens té acostumats. Amb un estil molt més reposat i reflexiu de l'habitual" (Llibres i punt!)

Un ventall de personatges arrodoneixen una obra que no parla dels atemptats, parla d’una part de l’essència humana.

"Un ventall de personatges arrodoneixen una obra que no parla dels atemptats, parla d’una part de l’essència humana" (Lluís Llort, en una entrevista a El Punt/Avui)

"L'autor ha escrit llibres de temàtiques molt diferents, pel que comparar-los entre si és absurd, però crec que aquest és el que té més maduresa i profunditat. Per mi, el millor fins al moment." (Tumateix Llibres)

"Fa una incisió quirúrgica magistral i sota el microscopi mostra totes les seves interioritats d'una manera amena però punyent i efectiva que a cada dues frases et fa meditar" (El refugi)

"Transmet a través dels seus personatges l’angoixa vital, la incertesa i la por. " (El Periódico)

A més, aquestes últimes setmanes el llibre ha sigut un dels cartoze recomanats per Vilaweb, pel Qué leer, pel Núvol, pel Periódico, per Sebastià Alzamora a l'ARA, a Ràdio Marina i ha sortit al llistat de novetats destacables d'El Punt Avui. També ha sigut una de les novel·les del recomanador de l'ARA. N'he parlat també a ràdio Puig Reig (aquí, minut 14) i m'han entrevistat al Catorze, i a Onda Cero.

Sí, en canvi, el que busqueu és un llibre lleuger, amb molta acció i un ritme àgil (el que jo anomeno una "novel·la de crispetes"), Tots els símbols de la por és el segon volum i conclusió de la mini-saga dels Fills dela setena onada. Si mireu sota la capa de blockbuster estival hi trobareu també un munt de ciència i d'ètica, per si voleu reflexionar sobre els perills imminents de la manipulació genètica i altres avenços biomèdics recents. Aquí en teniu algunes opinions recents:

"Una novel·la equilibrada, ben escrita, molt visual i intensa." (Tumateix Llibres)

"Té un ritme trepidant, uns protagonistes extraordinaris que es complementen a la perfecció. Intel·ligència, força i emocions en un debat constant." (La petita llibreria)

"És com si m’hagués endrapat vuit capítols seguits d’una sèrie d’aquestes que tant ens agraden, hagués mirat l’hora al rellotge i no me’n sabés avenir." (El refugi)

"Una història ben planificada i molt equilibrada que agradarà a tot lector aficionat a les conspiracions. És una bona lectura per a llegir a qualsevol edat." (El Bilbionauta)

"Una escriptura planera amb un ritme elevat, acció, un puntet d'humor i la ciència que no hi falti!"(Llibres i punt!)

Avui, com altres anys em trobareu a les trinxeres barcelonines gaudint de la intensitat de la festa. Si voleu passar a saludar o a que us signi algun d'aquests llibres o qualsevol altra cosa, aquestes seran les meves parades:

11-12h FNAC Illa
15.30-17.30h Escola IPSI
18-19h La Central Moritz
19-20h FNAC Triangle

Que tingueu una bona diada!

Tots els símbols de la por, el making of

Com sempre que hi ha llibre nou, tocaria fer una mica de making of, pels quatre que encara us ho llegiu . El que passa és que aquesta vegada no hi ha gaire cosa a explicar. Ja vaig fer un resum de com va anar la gènesi de la mini-saga dels Fills de la Setena Onada fa uns mesos, i no hi puc afegir gaire més. En aquesta segona part, com que no he d'introduir el tema ni els personatges, m'he pogut permetre anar més al gra, així que les dosis d'acció i aventura son més elevades. Mentre que la primera estava més continguda, centrada en el misteri que envoltava el protagonista, en aquesta ja sabem què passa (almenys una part) i l'objectiu és esbrinar el perquè i veure com ho resoldran. No us faig espòilers, però hi surten explosions, persecucions, sexe i platges tropicals. Si us va interessar el que passava a la primera, en aquesta us divertireu encara més. Agafeu les crispetes i cap a la llibreria!

Un ou dels Fills de la Setena Onada

A Tots els símbols de la por hi vaig plantar allò que se'n diu un ou de pasqua pensant que ningú el descobriria mai, d'obscur que era, però la meva editora em va sorprendre pescant-lo quan llegia les galerades (és massa espavilada...), així que no cal mantenir-lo més en secret. 

Al primer llibre de la sèrie vaig posar a un dels personatges el nom d'un poble proper a on visc. Alguns llocs anglesos tenen dos noms (suposo que és semblant a quan nosaltres afegim "de Munt" o "de Mar" als nostres) però el més curiós és que sovint semblen noms de persona. Potser el que coneixereu és Milton Keynes, però n'hi ha un munt més. Així doncs, vaig aprofitar els pobles del costat per batejar els personatges principals del segon volum de la Setena Onada. I aquests dies he anat d'excursió per fer-me fotos als cartells que ho demostren, aquí van. Si llegiu el llibre, els reconeixereu ràpidament.

Dia internacional de la dona

Avui és el dia internacional de la dona (cal recordar perquè) i m'uneixo a les reivindicacions i celebracions amb aquest petit homenatge doble tret de les planes de Tots els símbols de la por, la novel·la que acabo de publicar.

Primer, un petit espòiler: al principi del tercer capítol els dos protagonistes es retroben (això us ho podíeu esperar, no és realment un espòiler!) i la noia deixa clar al noi que ella no és la comparsa de ningú. Va dedicat a tots els personatges femenins de ficció que acaben trepitjats pels seus homòlegs masculins.

I el segon fragment és un detall dels agraïments, perquè aquest llibre no hagués sigut possible sense l'equip fantàstic de persones que l'han ajudat a convertir-se en realitat... i que son tot dones.

Avui al carrer: Tots els símbols de la por

Pel títol del post sembla que estigui anunciant alguna mena de revolució (més val no fer bromes amb aquestes coses, que avui en dia tenir a casa un pot de rentavaixelles ja es pot considerar sospitós de violència tumultuària), però no, la cosa no va per aquí. Si m'heu anat seguint per les xarxes potser sabeu que trec doble novetat de cara a aquest Sant Jordi, un parell de novel·les força diferents. 

La primera surt al carrer avui. És Tots els símbols de la por, la segona part de Fills de la Setena Onada. Si us agraden les històries d'aventures, misteri i acció, amb un toc de ciència ficció, aquesta mini-sèrie és per a vosaltres.

En podeu llegir més coses als posts anteriors del blog, i us parlaré específicament del segon volum en els propers posts. Però per resumir, la sèrie és el que jo anomeno "novel·la de crispetes", l'equivalent literari al blockbuster fantàstic d'estiu que tots (o gairebé tots) gaudim any rere any, i en aquesta segona part i ha totes les explosions, lluites i persecucions que un podria esperar. De l'altra novetat de Sant Jordi ja us en parlaré d'aquí uns dies.

Avui, a Girona

Recordeu que, aprofitant un breu viatge de feina, aquesta tarda estaré a Girona presentant els Fills de la Setena onada a la llibreria Calmot, per si voleu passar a saludar.

Torna l'Onada

Està ja imprimint-se la segona part de Fills de la Setena Onada, que es titula Tots els símbols de la por. Aquesta mini-sèrie sempre va estar plantejada com un díptic, i això m'ha permès planejar tot l'arc perquè s'adapti als tempos que volia. Si el primer llibre era més un misteri contingut en un entorn localitzat, aquest és una novel·la amb més acció i èpica. A la primera vaig deixar molts interrogants, que es resoldran en la segona. És el que jo en dic una "novel·la de crispetes", com els blockbusters que anem a veure al cinema. Si us agraden aquestes històries, ja ho sabeu. Us en donaré més detalls les properes setmanes, i també parlaré d'una segona novetat que trec de cara a Sant Jordi, molt diferent, i de la qual encara no se n'ha dit res enlloc...

Ah, i si esteu per Girona el dissabte que ve, podeu venir a veure'm parlar dels Fills a Cal Mot. Passeu a saludar!

Una mica de tot

Faig un repàs a algunes coses que he dit i fet aquests dies...

A la ràdio (El Balcó de la SER, cada dijous a les 19.30) he parlat en els meus cinc minuts de ciència de:

-Com afecta la dieta paterna als futurs fills.
-La famosa intolerància a la lactosa i d'on ens ve.
-Les cares de plaer i dolor en diferents cultures.
-La criopreservació.

Aprofitant que estava promocionant llibres fa uns dies, vaig tenir una conversa molt amena amb el Xavi Bundó al Via Lliure de RAC1 sorbe els Fills de la Setena Onada.

I també vaig passar pels Matins de TV3 per parlar del llibre i de ciència en general (a partir de 1h 49m20s):

A l'ARA he publicat articles sobre:
-Els nous fàrmacs antivirals.
-Un polèmic test epigenètic per saber l'edat.

I, finalment, han aparegut aquestes ressenyes sobre els Fills
-Llibres i punt!
-Tumateix llibres.

Fills de la setena onada: de què va

Una entrada més sobre la meva última novel·la i ja us deixo en pau. Després del making of, em quedava explicar-vos de què va la història dels Fills de la Setena Onada. La idea era fer una mena de Black mirror per a tots els públics, us deia l'altre dia. Però el que no volia era escriure una novel·la de ciència-ficció. Com altres vegades (El joc de Déu, Hipnofòbia...), he partit d'informació científica real per inventar-me una aventura. I l'he situada en un futur molt proper per a què no sonés tant fantàstica. De fet, tots els avenços científics que hi surten o bé son possibles o ho seran d'aquí poc. És, doncs, més d'anticipació que una altra cosa. "Basada en fets reals", es podria dir.

El que volia era, com havia fet a Jugar a ser déus en format assaig, parlar de com la ciència canviarà les nostres vides i l'impacte social d'aquests descobriments. O com serà el planeta en les properes dècades. És a dir, torno a tocar l'ètica de la biomedicina però aquest cop des del punt de vista de la ficció. Què passaria si poguessim manipular els gens dels nostres fills? Podem controlar l'evolució dels humans? És justificable alguna versió de l'eugenèsia? Com podem aturar algú que vulgui saltar-se els límits ètics de la ciència? I, el clàssic: la fi justifica els mitjans? I els que heu llegit altres llibres meus hi reconeixereu també la meva preocupació habitual per parlar del bé i el mal (on són els límits, si pdoen existir l'un sense l'altre, si s'assemblen més del que voldríem...). A més, hi surt com les entitats privades acumulen poder i son ja més importants que alguns països, i fins a quin punt es poden controlar.

Pel que fa a l'argument, el primer volum del díptic explica la història de l'Abigail, una adolescent que està tipa de fer el que tothom espera d'ella, i en Wilbur, un noi que només vol una vida normal i tranquil·la. Una parella que, en principi, no té gaire en comú, es trobarà immersa en un misteri que hauran de resoldre plegats per intentar esbrinar qui és en realitat en Wilbur. Hi haurà intriga, amor, persecucions, violència, una miqueta de sexe... molt en la línia d'altres crossovers meus (amb menys terror que Ullals o Herba negra, amb un humor misteriós semblant al de Doble mortal, però amb més drama de fons), escrita amb la idea de fer passar una bona estona, com una pel·lícula de dissabte a la tarda, amb ritme ràpid i poc farciment. El llibre deixa una porta oberta per qui vulgui seguir amb les aventures de l'Abigail i en Wilbur (per Sant Jordi la conclusió), però també funciona com un capítol independent.

Doncs ja ho teniu. Si us interessa, la podreu trobar a les llibreries. I si us la llegiu, digueu-me que us ha semblat!

Fills de la setena onada: el making of

Com faig amb tots els llibres, us penjo un petit making of de la meva última novel·la, Fills de la setena onada, per a qui li interessin aquestes coses.

El projecte va començar la primavera del 2010 (perquè després digueu que escric ràpid...), inicialment amb la idea de provar de fer alguna cosa en anglès, més que res per veure si n'era capaç després de tant de temps vivint en països anglosaxons. Vaig preparar el sumari de la història i vaig escriure'n els cinc primers capítols d'una tirada. I em sembla que me'n sortia prou bé. Però per algun motiu que ara no recordo, vaig aturar-me i vaig dedicar-me a altres coses. Una mica després vaig posar-me a escriure Jugar a ser déus, que en versió original era en anglès, i això em va treure el cuquet de provar d'usar altres llengües. I així el projecte (que en aquell moment es deia A normal boy) va caure en l'oblit...

...fins que, quan estàvem treballant Herba negra, les editores de Fanbooks, sabent la meva inclinació científica i tirada per les històries fantàstiques, em van preguntar si tenia alguna cosa que fos una mena de Black mirror però en format crossover, per a tots els públics, una mica seguint la idea de barrejar ciència i ficció tal com havia fet en altres llibres. Llavors vaig recordar el projecte aparcat i, en una reunió en un bar d'una plaça de Les Corts, els vaig fer el pitch. I les vaig convèncer.

Però hi havia una detall. Una cosa que em passa sempre que parlo d'Ullals o d'Herba negra amb el públic més jove és que em demanen si mai en farem una segona part. A mi i als meus coautors ens fa molta mandra tornar enrere, perquè son històries que van néixer pensades per tenir un sol volum i ens interessa més fer coses diferents. Aquesta vegada volia permetre'm el luxe de crear un arc que es pogués explicar en dos llibres independents, que pogués dir "continuarà..." al final del primer. Fills de la setena onada, doncs, havia de ser un díptic. La idea els va encantar a les editores i em vaig posar a treballar immediatament.

He escrit les dues parts de la sèrie d'una tirada. La primera (que s'hauria d'haver subtitulat Un noi normal) és la que acaba de sortir al carrer. Té un final d'aquells que s'anomenen oberts, com altres llibres meus, però la diferència és que en aquest cas sí que hi haurà continuació, per qui vulgui continuar. De fet, ja està escrita. Per Sant Jordi sortirà la conclusió de la mini-sèrie, de moment amb el subtítol de Tots els símbols de la por, que tancarà les aventures de l'Abigail i en Wilbur. En el proper post sobre el tema us explicaré una mica més de què va tot plegat.

Fills de la setana onada, a la vostra llibreria preferida

Això diu la promo: torno a l'atac, amb una novel·la una mica especial per mi perquè sí, és una mica com un retorn. Fills de la Setena Onada és la primera novel·la en solitari que publico des d'Hipnofòbia (2012). Han sigut 6 anys durant els quals he escrit ficció en parella i en grup però també he anat cuinant a foc lent tres novel·les jo sol. Aquesta és la primera del trio que veu la llum. Té una segona part, que ja està fent cua (sortirà per Sant Jordi). La tercera, també enllestida, és una cosa ben diferent, però ja us en parlaré quan toqui.

Fills de la Setena Onada també és especial per altres motius. Quan escric novel·les, les faig de dos tipus diferents. Un grup son llibres en els quals em preocupo per buscar formats nous, noves maneres d'explicar històries i intento eixamplar els meus límits literaris. D'aquestes n'he fet tres, el que anomeno el Cicle de la Manipulació (El rei del món, El joc de Déu i Hipnofòbia), que son experiments formals al voltant del mateix tema. La primera de la segona trilogia és l'altre llibre que us deia que tinc a punt.

L'altre grup de novel·les es podrien englobar sota l'etiqueta de crossovers: històries centrades en el ritme, normalment amb molta acció, ràpides i intentant ser cinematogràfiques i per a tots els públics. D'aquestes n'havia escrit quatre fins ara (Ullals, Els límits de la vida, Herba Negra i Doble Mortal), totes amb altres autors. La mini-sèrie dels Fills és la primera vegada que ho faig en solitari, per això us deia que és doblement especial.

En properes entrades us faré el making of, com sempre, i us parlaré una mica més de la història, així podreu jutjar si us interessa o no.