Algunes coses que han passat...

Últims dies de l'any i últimes cosetes que surten a premsa i per internet. Us les resumeixo, per si a algú li interessa.

Aquí teniu un article a l'ARA on explico que l'Estació Espacial està plena de microbis potencialment perillosos (pobres astronautes...). I en aquest altre explico un nou treball que confirma el que fa temps que diem els qui treballem en aquest tema: prendre antioxidants no sembla una bona idea.

Mentrestant, a Tumateix llibres, Llibres i punt! i Un abrazo lector comentaven les aventures de l'Arman que, insisteixo, són els llibres perfectes per regalar a la canalla aquestes festes. 

I al IKB+, el blog de l'Institut Castellbisbal, recomanaven Els límits de la vida (un llibre que l'any que ve hauria de sortir en dues traduccions noves). Entre les coses maques que hi diuen:

Aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i, tot plegat, acompanyat de la música de Coldplay i Muse. Com no els ha d’agradar!

I acabo amb la notícia que Feréstecs, el booktrailer d'Ullals (el segon que ens arriba en pocs dies!) que van preparar Isabel Calle Galan, Andrea Molina Martínez i Diego Pérez García, ha guanyat el premi  a la creativitat de la tercera edició del premi que organitza el Servei de Biblioteques de la Generalitat. Aplaudiments pels autors! Us el deixo aquí.

Defensant les biblioteques

El llibres i companyia és el blog d'un grup de 43 biblioteques de les comarques gironines coordinat per l'Esther Suriñach. Una de les coses que pengen són unes entrevistes de set preguntes a escriptors, totes elles al voltant de la seva relació amb les biblioteques. La secció es diu 7 de saber i ha comptat ja amb la participació de gent com Joaquim Carbó, Vicenç Pagès Jordà, Bel Olid o Marta Rojals. Són breus i interessants, feu-hi un cop d'ull.

Aprofitant que avui fan un club de lectura dedicat a "Girona i la Literatura", conduït per Marta Morera a la Biblioteca Pública de Girona a les 18:30, on parlaran d'Ullals, ens han fet les set preguntes també a nosaltres. Aquí podeu llegir les meves respostes, que m'han sortit com una mena de defensa del paper social de les biblioteques, i aquí les del coautor, en Sebastià Roig.

Fangs, the poster

La pre-producció de la versió cinematogràfica d'Ullals segueix endavant a bon ritme, de la mà d'Escándalo i la Film Factory. Després d'enllestir la primera ronda del guió i tenir a punt el teaser (quan es faci públic us l'ensenyo), ara toca treure a passejar el pòster. Aquests dies s'ha pogut veure en algunes webs especialitzades en cinema de terror (1, 2, 3). Ja em direu què us sembla.

És curiós, mai havia pensat en Ullals com una història que barreja "esclavitud i monstres de la nit". Però suposo que és una simplificació encertada. Em fa gràcia que un dels selling points del poster sigui "From de producers of Eva". Una bona associació. El que em fa més gràcia, però, és tenir la meva pròpia entrada (una mica prematura, és cert) a la IMDB, la base de dades cinematogràfiques per excel·lència. Fa que tot plegat soni molt més professional...

De com em vaig convertir en guionista de cinema

És una història curiosa. Tot va començar amb un tuit. Un amic va anunciar al twitter que estava llegint Ullals. Una amiga seva va preguntar si valia la pena. Ell va dir que sí i jo no vaig poder evitar ficar-me a la conversa i, mig en broma, fer propaganda del llibre. Ella va dir que se'l llegiria. Jo em pensava que la cosa s'acabaria aquí, però no. Un parell de dies després m'enviava un missatge dient que volia parlar amb mi. Resulta que no era una lectora qualsevol. Treballava a una empresa que s'encarrega d'aixecar i promocionar projectes cinematogràfics (són la gent que hi ha darrere d'èxits com Pa negre o Eva) i tenia un client que estava buscant una història exactament com aquesta. El client, un muntador experimentat que volia fer el salt a la direcció, va llegir el llibre immediatament i va dir que li anava com anell al dit i que volia comprar-nos els drets. Tot plegat una feliç coincidència, de principi a  fi. 

Això era a l'estiu, i en plenes vacances a Gal·les, feia una videconferència de presa de contacte amb l'altre autor del llibre i el possible director. El feeling va ser immediat. Tant que li vam dir que sí, que ens semblava la persona adequada per portar Ullals al cinema. A més em vaig llançar a la piscina i allà mateix li vaig preguntar si tenia guionista. Quan em va dir que no vaig oferir-li els meus serveis. Ja sabeu que m'agraden els reptes! Tenia un avantatge: malgrat que no havia escrit mai cap guió, ningú no coneixia millor aquella història que jo. O el Sebastià, però ell va declinar afegir-s'hi perquè anava massa embolicats amb altres temes. I així va començar tot. Vam intercanviar idees, vam discutir l'enfocament (en un dinar de tres hores aprofitant que havia baixat a BCN per un congrés, en el què vam fer un repàs a totes les pel·lis de sèrie B dels 70 i 80), vaig aparcar els projectes que tenia en marxa, em vaig baixar uns quants guions d'internet, me'ls vaig empollar i, apa, a escriure. Al principi no va ser fàcil, però de seguida vaig aprendre els trucs del nou format. Uns mesos després, unes quantes productores van començar a interessar-se. Poc abans de Nadal, una d'elles oferia diners per fer el teaser, aquesta mena de tràiler que es fa abans per poder vendre el concepte. A mitjan gener es començava a rodar, i d'aquí unes setmanes ja estarà a punt d'ensenyar-se.

Aquest era el projecte nou que us havia mencionat, el que m'ha mantingut ocupat aquests darrers mesos. Ara que ja s'ha anunciat oficialment que passa a la següent fase, us puc explicar també que la setmana passada, just després de baixar d'Andorra, el Sebastià i jo vam anar a veure el rodatge del teaser a una pedrera perduda pels boscos prop de Caldes de Montbuí. Vam quedar al·lucinats de veure els nostres personatges convertits en persones de carn i ossos, ja us ho podeu imaginar. I més si considerem que els actors estaven fantàstics en els seus papers. No vam poder evitar fer-nos fotos amb l'Ariadna, el Vicent i el Cint, com uns fans més. I així és com estan les coses de moment. Tots molt emocionats i amb ganes de veure com el projecte va prenent cos.

Mediateca (IVb): més Ullals.

I per acabar amb el tema, les millors opinions dels lectors. La veritat és que fa il·lusió veure com n'han quedat de contents alguns!

‎‎"Colmillos es una novela cruel pero fascinante, que se lee con una avidez sorprendente pues te atrapa como una araña en su telaraña con mucha facilidad." Anika entre libros.

‎"Creo que es lo mejor que he leído este año de un autor español (...). Para mí este libro es una obra maestra de la literatura juvenil actual." Globos en el aire.

“‎Me lo leí en de un tirón, lo empecé una tarde y no podía parar de leer, no podía irme a dormir sin saber que pasaría con Vicent, y una vez acabado... pues tampoco pude dormir, pero, igualmente os lo recomiendo cien por cien." Páginas en blanco.

“Tenéis que leerlo, es como estar dentro de una película, con el alma en vilo. Empecé la lectura por la mañana, y ya no pude soltar el libro hasta terminarlo ¡es adictivo! Ha sido una de mis mejores experiencias leyendo, porque estaba con todos mis sentidos concentrados en la lectura.” Soñando entre libros.

‎"Una lectura frenética que me dejó encantadísima, con la boca abierta de sorpresa al llegar a la última página y un aplauso de aprobación." Devorando libros.

‎"Ritmo vertiginoso y acción desenfrenada hacen de este libro algo que merece la pena leer. Sin duda, lo recomiendo, sobre todo si estáis un poco cansados de todas esas historias de amor que están a la moda últimamente ya que si de algo carece este libro es de buenos sentimientos." Pequeños placeres domésticos.

"El libro te hace cogerlo y no soltarlo, te adentras tan de lleno en la historia de este chico y el resto de personajes que quedas flipando con casi todas las cosas que pasan. Colmillos es un libro que recomendaría a todos aquellos que quieran leer algo que les cale hondo, que no solo sea una historia si no que te de cosas en que pensar y a la vez te entretenga." Demasiados Libros.

"Genial. 4,5 de 5. Me recuerda a las películas que daban antes en la tele cuando merecía la pena encenderla". Raveloteca.

“Es uno de los pocos libros que últimamente me ha costado dejar a un lado.” So many books so little time.

‎"Colmillos es uno de esos libros que recomendaría a todos aquellos que quieran leer algo que les llene, que no solo sea una historia si no que te de cosas en que pensar y a la vez te entretenga." El desván encantado de los libros.

‎"Lo que más destaco de su narración es la atmósfera que han sabido crear, logran plasmar a través de sus palabras situaciones tensas, angustiosas y momentos de terror que logran envolver al lector". El cofre de Nebe.

"Es una de esas novelas que no debes perderte si te gustan las historias emocionantes y diferentes, con ese algo especial que te deja huella. Es una lectura más que recomendable para todos los lectores deseosos de intriga." La luz de Léoen.


‎"Colmillos es un libro basado en hechos reales, que combina suspense y misterio para crear una novela con un ritmo vertiginoso que te cautiva desde el principio." Letras, libros y más.

"Colmillos, es un libro trepidante, diferente, que te hace aprender a valorar lo que tenemos, con muchos misterios que estarás deseando desvelar (…). Un libro ameno que no podrás soltar hasta acabarlo. En definitiva, un gran descubrimiento para mí." Fly like a butterfly.

“Un libro estupendo, con una trama bien construida y con un final totalmente increíble que me ha dejado sin palabras”. Leer y mucho más.

“podréis encontrar es una trama trepidante, abrumadora y repleta de misterios que os va a atrapar desde la primera hasta la última página. Coged aire al empezar su lectura que no vais a respirar hasta terminarlo.” Libros de ensueño.

"Una historia con mucha acción que no decae en ningún momento. El final me ha sorprendido mucho y no me lo esperaba para nada." Los libros de la princesa.

“Un libro que me ha mantenido enganchada de principio a fin, un libro de suspense que recuerda a un thriller psicológico de esos que cuando acaban te dejan algo descolocado por todos los interrogantes que quedan abiertos, haciendo que tu cabeza dé vueltas durante varios días.” La biblioteca encantada.

“Colmillos es uno de estos libros que no pueden leerse en época de exámenes, porque te absorben. Tanto el ritmo como la trama hacen que no puedas despegarte de él, y que quieras saber algo más sobre La Floresta y los salvajes. (…) El final es, simplemente magnífico y la narración perfecta para el libro.” Para gustos hay colores.

“Recomendada para los que les gusta estar pegado al libro desde la primera a la última página.” La pluma del ángel caído.

"Una historia adictiva repleta de misterio, intriga, colmillos y protagonistas con dobles personalidades. Casi perfecto." La estela del sueño.

Mediateca (IV): Ullals.

Ara que la propera producció de la factoria està a punt de treure el cap, ha arribat el moment del resum mediàtic d'Ullals, com faig amb cada llibre. El fet que aquest fos el meu primer que acabava classificat com a "juvenil", ha obert la porta a un nou col·lectiu de criticaires que encara no havia tingut el plaer de gaudir. Són una xarxa densa i devota de lectors (lectores la majoria) de llibres de fantasia adreçats a adolescents. Per algú que no està acostumat, les reaccions han estat aclaparadorament nombroses (mireu la llista al final). La gran majoria han estat positives, algunes de molt entusiastes, però hi ha hagut unes quantes queixes que s'han repetit. Sobretot, ens acusen de no respectar les bases del gènere: explicar vida i miracles de cada personatge, guiar el lector de la maneta durant tota la història... i no posar res de romanç. El fet que ens centrem en el tema de la supervivència dels protagonistes, que és el nucli de la novel·la, i no detallem la resta de les coses que hi ha al voltant, els ha sorprès, sobretot quan arriba el final, que alguns consideren que és massa obert. Nosaltres el veiem prou tancat, simplement subjecte a un parell d'interpretacions diferents. Cadascú que esculli la que més li agradi, que no afectarà el missatge que volíem transmetre ni l'experiència de passar per l'aventura que expliquem. Jo sóc el primer a qui no li agraden els finals oberts!

Potser una part del problema és que aquesta mena de lectors està acostumada a un format estricte que es repeteix en la majoria de llibres que llegeixen. És curiós, perquè precisament durant l'adolescència és quan un està obert a més coses, i jo recordo empassar-me de tot, des de Tolkien a Garcia Márquez, passant per Poe, Pedrolo, Calders, Joaquim Carbó, Kafka, Joyce... Com més diferent, més m'atreia. Però potser altres gaudeixen més amb la previsibilitat d'una estructura familiar, cosa que jo crec que potser seria més adequat per a etapes posteriors. En aquest sentit, Ullals partia amb un cert desavantatge, perquè és un llibre que busca generar una sèrie d'emocions clàssiques (intriga, angoixa, una mica de por) sense passar necessàriament per tots els punts típics de la literatura de gènere (si més no els contemporanis), sinó agafant d'aquí i d'allà només els que ens interessaven per acabar produïnt un còctel una mica diferent.

Tot i això, he de dir que el plaer de veure com la majoria de les crítiques s'emocionaven amb el llibre, malgrat aquests "defectes" de plantejament, ha estat molt agradable i inesperat. Ja sabia que no seria un llibre que agradaria a tothom, és clar. Un ha de combregar amb la història i el format que volem vendre, així que tants comentaris positius m'han sorprès molt favorablement. No sé si Ullals és la millor novel·la per a un públic adolescent del segle XXI, però em quedo amb la idea que hem aconseguit atrapar i sorprendre a un bon nombre de lectors, joves i adults, cosa que és tot un plaer... i em deixa amb les ganes de reincidir.

Premsa

-Vilaweb, vídeo entrevista, 25/3/11.
- La Vanguardia, entrevista, 25/3/11.
- Avui, entrevista, 28/3/11.
- Diari de Girona, entrevista, 30/3/11.
- El Periódico, entrevista, 31/3/11.
- ABC, entrevista, 1/4/11.
- Hora nova, entrevista, 5/4/11.
- Agència catalana de notícies, notícia, 13/4/11.
- El Periódico, recomanació, 16/4/11.
- El Mundo, ressenya, 18/4/11.
- Avui, ressenya, 20/4/11.
- El Periódico, ressenya, 27/4/11.
- Celobert, ressenya, 4/11.
- El Heraldo de Henares, notícia, 4/10/11

Ràdio i televisió
- El dia a la COM (COM Ràdio), 22/3/11. Feu clic aquí. 

- Wonderland (Ràdio 4), 22/3/11. Feu clic aquí.

"Ullals" de Macip i Roig i "Vinyetes al front" del Museu Picasso

- Canal Nord (minut 17). Feu clic aquí.
- Hora L Girona (Cadena ser), 4/4/11. Feu clic aquí.
- El suplement, Catalunya Ràdio, 23/4/11. Feu clic aquí.

Blogs
- L'illa dels llibres (ressenya, tast i entrevista).
- 80 grams.
- Fitxa a La Galera.
- El diario de los libros.
- Martorell negre.
- Tumateix llibres.
- Libros con alma.
- Libros de ensueño.
- Butterfly kisses.
- La biblioteca imaginaria (entrevista i ressenya, feu scroll).
- The daily avalanche.
- Para gustos hay colores.
- Devorando libros.
- El desván encantado de los libros.
- La pluma del ángel caído.
- Espai Lalu.
- Sala de premsa de La Galera (entrevista).
- Libros por leer.
- Vega de los libros.
- Leer sin límites.
- Welcome to Pinkiland.
- Fly like a butterfly.
- La biblioteca encantada.
- La veritat dins la ficció.
- So many books so little time.
- Millones de letras.
- Pequeños placeres domésticos.
- Lágrimas de tinta.
- Los libros de mi vida.
- El cofre de Nebe.
- Trocitos de mi.
- Páginas en blanco.
- Fantasia literaria juvenil.
- Más allá de las palabras.
- Los libros de la princesa.
- Talisman Dreams.
- Jugando con las palabras.
- Llibres, i punt!
- Anika entre libros.
- Demasiados libros.
- Letras, libros y más.
- Raveloteca.
- Las Hadas del bosque lector.
- Equinoccio.
- Globos en el aire.
- Tirant lo bloc.
- Juvenil, fantástica o la que se tercie.
- Libros y más libros.
- Yo soy bibliófila. (entrevista)
- La luz de Léoen.
- Libro Adicta.
- nUEstrAs lOkUrAs.
- Libros que voy leyendo.
- Los libros de la bruja (entrevista).
- La estela del sueño.
- Paperblog.
- El gato del baúl.
- Pulso acelerado.
- Sumando libros.
- Mi vida escrita.
- Viviendo entre páginas.
- Heart and hand.
- Crónicas de los Reinos.
- De todo un poco.
- Fòrum.ad.
- Tinta, pluma, papel.
- Athnecdotario.
- Chryssula's blog.
- Paperblog.
- Sintonía literaria.
- binilla Mangas.
- Gecko books
- Mi mundo de sueños.
- El rincón de la magia.
- Mundo paralelo.
- Noches blancas.
- Lecturas May R. Ayamonte.
- Boo'ya Moon.
- Daniel Miralles.
- La màgia de les lletres.
- El Rincón de Cinemaniaca.
- Buceando en la lectura.
- Memorias sin título.
- El sótano de los sueños. (català)
- Flota con un libro.
- La llengua del S'Agulla.
- La estanteria de Ana. 
- Nefilim de día.
- Books to read.
- El Biblionauta.
- Anar llegint.

Ullals a Badalona i altres cites de la setmana

Aquesta setmana me'n vaig de "bolos". La Universitat de Vic m'ha convidat a participar a la Junior University, una iniciativa molt interessant que vol acostar continguts universitaris als estudiants de batxillerat i a més fer-ho en anglès. Original i em sembla que molt útil per espavilar el nostre jovent en més d'un sentit. (A sota us deixo un vídeo amb més detalls).

Aprofitant l'avinantesa, dijous a les 8 de al tarda el Sebastià Roig i jo presentarem Ullals en el marc del Cryptshow, el festival multimèdia del terror i el fantàstic. És la primera presentació oficial que es farà amb els dos autors, de fet (ens han quadrat les dates per pura casualitat). Aquí teniu la invitació, per si algú es vol acostar al carrer Canonge Baranera 78 de Badalona a saludar, a què li signem algun llibre, a convidar-nos a alguna cosa o al que sigui.

Com que no sé si tindré massa temps per actualitzar el blog, us aviso també que aquest dissabte toca Ciència al Via Lliure de Rac1. Em podreu escoltar cap a les 12.30 parlant de medicina regenerativa, l'olor de les discoteques, una pell robòtica i un penis musical, entre altres coses apassionants.

Bona setmana a tots!

Parlant de pares a l'Ara amb Francesc Orteu

Ho llegireu millor al pdf, fent clic aquí.
I a més, ahir El Periódico va recomanar Ullals d'aquesta manera tan 2.0:

No m'agrada la literatura de gènere

És veritat, però us haureu de llegir l'entrevista (un gran treball del Marc Moreno) per entendre el matís. I si esteu avorrits, aquests dies el Sebastià i jo també hem xerrat per Periódico, pel Diari de Girona i pel Taller de letras. I ja han penjat la divertida entrevista "dels calçotets" a L'Illa dels llibres (ja veureu per què ho dic). 

Avui: presentació d'Ullals a Figueres

Recull de premsa

Ja ho haureu vist per altres bandes, però permeteu-me que concentri en aquest post les aparicions mediàtiques del cap de setmana.

El dissabte a El Periódico intentava resumir què és el càncer en només una plana, aprofitant que s'ha publicat aquests dies un article científic important sobre el tema. La meva opinió va tenir bona acollida, perquè va ser l'article més enviat i més valorat del dia segons les estadístiques del web del diari. Tot un honor. Vaig tocar el mateix tema des d'un altre angle a la meva intervenció de diumenge al Via lliure, on vaig parlar del científic responsable de l'article en qüestió i el seu lligam (o no) amb el món dels còmics. El tema central va ser la teràpia gènica i al top 5 del mes van sortir coses com un tractament amb nanodiamants o que els antibiòtics engreixen.

A part d'això, aquest cap de setmana també vam rebre la primera crítica d'Ullals. Ve directament d'un lector (que no coneixem de res, ho prometo!) i s'ha de dir que ens va fer pujar els colors. És més del que es pot demanar.

Ah, i el dilluns en Sebastià i jo sortíem al Punt fent postures de models de Mango en hores baixes. Amb això i la foto que acompanyava l'article aparegut a La Vanguardia el divendres, no m'estranyaria que comencessin a circular rumors d'una relació extra-professional entre tots dos...

El dia després (o l'altre)

Com sempre que em fiquen en una marató mediàtica de la promo d'un llibre, acabo amb la veu feta miques (per sort sol aguantar just fins l'última entrevista abans de fer crec). Aquesta vegada he tingut la sort de no ser l'únic que n'ha sortit afònic i esgotat (vegeu la foto), perquè m'he repartit la feina amb l'altre coautor, el Sebastià Roig. Han estat dos dies i mig bastant intensos de passejar el nostre show per les ràdios i els diaris del país, i avui ja han començat a sortir les primeres coses, com l'entrevista a La Vanguardia (que ha acabat generant als comentaris un estrany debat sobre l'educació dels fills) o el videoshow a Vilaweb. Quan tingui un moment us faig cinc cèntims de l'experiència i penjo el recull de premsa.

De moment, si us passeu pel Què llegeixes podeu guanyar un exemplar d'Ullals. Només cal que contesteu correctament unes preguntes. De pressa, que el concurs s'acaba aquesta setmana.

I ja que hi som, feu vos seguidors de la plana d'Ullals al Facebook per estar al dia de tot el que està relacionat amb el llibre (i més burrades). Bon cap de setmana a tots!

Ullals: making of (II).

La segona meitat del 2006 va ser un moment curiós per a mi. Jo sempre havia estat un escriptor lent, que treballava a batzegades. Acabar la meva primera novel·la publicable, per exemple, m'havia portat gairebé sis anys. Però alguna cosa havia canviat en el meu mètode i de cop i volta estava treballant a tota màquina i amb una qualitat que a mi em semblava molt millorada respecte els primers esforços. M'estava professionalitzant. Entre abril i setembre havia aconseguit començar i acabar El joc de Déu, per mi el millor que havia escrit fins llavors, i notava que portava embranzida. Per no repetir un altre dels errors de Mugrons de titani (un escrivia un trosset i després l'enviava a l'altre per què el continués, cosa que enlentia molt el procés i convidava a la reescriptura compulsiva) vam decidir que aquesta vegada de la primera volta se n'encarregaria un de sol, de cap a peus, i tan ràpid com fos possible. I, és clar, després de presumir tant d'aquesta nova velocitat que havia adquirit, l'honor em va tocar a mi.

Vaig començar Ullals (que llavors portava el títol provisional de Feréstecs) el setembre del 2006, i abans de finals d'any ja teníem el primer esborrany enllestit. Un altre rècord. Estava en un estat molt precari, tot s'ha de dir, perquè escrivia sense mirar enrera, només seguint fidelment l'escaleta i sense pensar-m'hi gaire, d'una manera tan automàtica com els meus admirats beats, només que sense drogues i amb unes pautes de guió molt ben delimitades. Va ser més fàcil del que sembla perquè l'escaleta era molt exhaustiva. Només calia anar omplint forats. Després ens vam passar els següents tres anys i mig polint el manuscrit a fons i millorant-lo amb cura, és clar, fins que en vam quedar totalment satisfets. Era la primavera del 2010. Havíem tardat set anys a escriure Mugrons de titani i només quatre a acabar Ullals. Una millora substancial.

El següent pas era pensar què en fèiem. Igual que amb Mugrons, no ens havíem plantejat en cap moment si estàvem invertint el temps en un producte vendible. Estàvem massa emocionats muntant un trencaclosques que ens apassionava i divertint-nos amb el procés creatiu. Per sort treballem amb uns grans professionals que s'encarreguen d'aquests menesters més terrenals i així nosaltres ens podem concentrar en escriure. Quan la nostra agent va acabar de llegir el manuscrit, ho va tenir claríssim: això és crossover, ens va dir. Reconec que no havia sentit la paraulota fins aquell moment, tot i que ha estat el tsunami que ha sacsejat el negoci editorial en la darrera dècada. Pels qui no són del ram (i els despistats com jo), el crossover és aquest gènere que va a cavall entre el llibre per adolescent i el d'adults. Els exemples més clars són el Harry Potter i la sèrie del Crepuscle, novel·les llegides per gent de totes les edats malgrat en principi semblen destinats als joves.

A nosaltres no se'ns havia acudit en cap moment que estàvem escrivint un llibre per a joves. Els protagonistes tenien aquesta edat, és cert, però la història era fosca i no estalviava detalls cruels. Si haguéssim pensat en el públic potencial potser l'haguéssim suavitzat. I això hauria estat un error. Perquè pensant-hi una mica, vam entendre que un no escriu llibres per a joves; escriu llibres que interessen als joves. És una distinció més important del que sembla. El llibre infantil té un llenguatge propi, adaptat a les necessitats dels més petits, és cert. Però en canvi, els adolescents no volen mainaderes. Volen ser tractat com adults. No cal adaptar, retallar, amagar, censurar o parafrasejar res. Només cal escriure sobre temes que els vingui de gust llegir. Al cap i a la fi, jo quan tenia dotze anys m'empassava Frankenstein, Dràcula, Poe, Tolkien, i aviat aniria cap a Lovecraft, Asimov i Agatha Christie. Eren llibres que no s'havien escrit pas pensant en els joves, tot i que clarament atreien aquesta mena de lectors. Ullals sens dubte tenia més d'un punt en comú amb aquestes novel·les clàssiques. Malgrat que podia agradar tant a un adolescent com a un jubilat, era un llibre que es podia encarar perfectament cap als primers.

Vam decidir, doncs, seguir la intució de la nostra agent. I, ja posats, per què no presentar la novel·la a un premi? El més prestigiós de la literatura juvenil en català és el Joaquim Ruyra, i encara estàvem a temps d'enviar l'original a l'edició d'aquell any. Ens va semblar una mica agosarat, no us penseu, sobretot amb un llibre tan atípic dins el gènere com el nostre. Però vam pensar que no perdíem res provant-ho. I la resta, com se sol dir, és història.

Ullals: making of (I).

Com ja és costum, aprofito que surt un nou llibre per explicar-vos una mica com va anar el procés creatiu, pels quatre que us interessen aquestes coses. La història d'Ullals comença el març del 2006. En Sebastià Roig i jo havíem acabat d'escriure Mugrons de titani la primavera del 2005 (la data de la foto d'aquí al costat), l'havíem presentat a un concurs i l'havíem guanyat, i això ens havia donat ànims per continuar el nostre experiment d'escriptura en parella. Només sabíem que havíem de fer-ho d'una manera diferent, perquè durant el primer llibre ens ho havíem passat molt bé però també havíem estat a punt d'escanyar-nos més d'una vegada (per sort vivíem a continents diferents).

Després de llegir un parell de manuals, vam entendre que l'error havia estat llençar-nos a escriure una novel·la sense tenir un pla clar i ben definit. Això és important quan escrius sol, però molt més encara quan jugues a dobles. Així doncs, el primer que havíem de fer per la segona era una escaleta exhaustiva, una mena de guió que definís clarament l'acció de cada capítol, abans de posar-nos a escriure la primera paraula. Abans, però, vam estar uns mesos considerant el millor tema. Teníem un parell d'històries que ens interessaven i al final ens vam decidir per una mena de comèdia paròdica dels X files que prometia ser divertida de fer. Teníem l'escaleta a mitges, i això era ja a principis del 2006, quan en Sebastià va dir que paréssim les màquines: havia trobat un argument mil cops millor. A l'Empordà profund havien descobert una mena de reformatori il·legal disfressat d'escola per a estudiants estrangers, on maltractaven els nanos, segons un que n'havia pogut escapar. Allà hi havia una història molt potent. Vaig estar d'acord amb el judici del Sebastià: vam deixar immediatament el que teníem entre mans i ens vam llançar de cap a treballar aquest nou material.

La primera intenció va ser fer un A sang freda català, un relat novel·lat d'un episodi actual de la nostra crònica negra. Però a mi el periodisme literari és un gènere que m'apassiona poc, així que vaig proposar al Sebastià que hi afegíssim algun ingredient extra per fer-ho més interessant. Com que els dos tenim un grapat de referents comuns, no ens va costar gens arribar a un compromís: utilitzaríem la història dels nanos maltractats com a base per fer un thriller psicològic amb uns quants elements fantàstics pel mig. En altres paraules, traslladaríem l'ambient lovecraftià d'Insmouth de la costa de Nova Anglaterra a les muntanyes empordaneses, i a veure com se'n sortien els pobres nois. En cap moment la intenció era fer un altre llibre de ciència ficció, volíem una mica de varietat, sinó de mantenir la línia argumental dins del terror realista, però amb elements que almenys inicalment fossin inexplicables.

Vam estar treballant l'escaleta fins la tardor del 2006. Hi vam barrejar l'estructura clàssica dels Westerns (un fort atacat pels indis), de les pel·lícules de fugues de presó, els elements bàsics de la novel·la d'horror gòtic i algun toc dels monstres de la sèrie B, vigilant especialment el tema del ritme: una novel·la amb només un grapat de personatges que es passen la major part de l'estona tancats en el mateix lloc es pot fer pesada ràpidament si no vas amb molt de compte. El resultat ens va semblar un enfocament bastant únic d'una història interessant. Ara ja només ens feia falta escriure-la. (Continuarà...)

Dilluns musical: la profecia.

Ja n'heu vist la coberta (en dos gustos), la contra, les solapes, les cites de l'inici, la sinopsi, la primera frase i fins i tot un avançament dels dos primers capítols... No és dilluns, ja ho sé, però he pensat que per tancar la pre-campanya d'Ullals no estaria malament incloure una de les cançons que juga un paper més o menys important en la trama (l'altra ja us la vaig penjar fa uns dies). Haureu de llegir el llibre per saber què vull dir... Prodigy, Omen, Invaders must die (2009). El vídeo ofical el podeu veure aquí.

A partir d'AVUI, a la vostra llibreria!

En podeu llegir un avançament aquí.

La fitxa de l'editorial.

I compreu-lo online aquí.

Nota a L'illa dels llibres.

Nova plana al facebook.

DEMÀ és el dia...

En Vicent és un adolescent de classe alta molt acostumat a fer el que vol. El seu pare sent que ha perdut el control sobre ell i pren una mesura radical: enviar-lo a uns campaments exclusius, famosos entre l’elit pel seu èxit en reeducació de joves conflictius.

En Vicent s’haurà d’anar adaptant a un món malsà de disciplina cruel i extrema. Però en Vicent veurà que tot això no és, ni de bon tros, el pitjor que li pot passar. Aviat tindrà notícia d’unes misterioses criatures, salvatges i assassines, que assetgen les instal·lacions. I, també, que els seus companys de campament són poc més que carn de canó.

Queden DOS dies...

Les forces se li acaben però continua corrent. 

Pessics i fiblades li creuen el pit, li ressegueixen els braços i els turmells. El cap li roda. 

No s’atura: no pot deixar que l’agafin.

Queden TRES dies...

Els efectes que aconsegueix el càstig, tan en persones com en animals, són augmentar la por, esmolar el sentit de l’enginy i dominar els desigs. Per això el càstig amanseix els homes, però no els fa millors. 

Friedrich Nietzsche

Queden QUATRE dies...

Un home sense ètica és una bèstia salvatge

alliberada enmig de la societat

Albert Camus