Quatre coses per anar acabant l'any

El 2017 ha sigut un any estrany en molts sentits, difícil, fins i tot. Veurem què ens espera quan tombem la cantonada demà. De moment, abans de tancar la temporada us passo uns quants enllaços relacionats amb la literatura.

Un clàssic d'aquesta època són les llistes d'èxits. Com els darrers anys, he contribuït a la dels millors llibres que organitza El Periódico (aquí podeu trobar la del llibres catalans). Poques sorpreses, suposo, però hi ha algunes recomanacions interessants, dins de l'habitual heterogeneïtat i aleatorietat d'aquests exercicis.

Aquests dies també he col·laborat amb la iniciativa Versos contra la violència organitzada per en JM Tibau, un llibre i un espectacle per denunciar la violència en general i sobretot la que hem patit darrerament. Tots els beenficis dels llibres van destinats a fer arribar el llibre al major nombre d'escoles. La idea és que les noves generacions creixin entenent que certes actituds no són acceptables, encara que estiguin esponsoritzades per gent suposadament respectable. La llista d'autors és interessant i a més té la raresa de ser la primera vegada que publico un poema (no que n'escric, en tinc calaixos plens!). Compreu-lo!

I aquest any, malgrat els pressupostos congelats i altres dificultats, he aconseguit fer uns quants clubs de lectura, tots ells amb lectors molt espavialts i amb ganes de preguntar-me coses. En vaig fer, per exemple, a Bescanó, a Blanes i a Lloret (aquí una mini entrevista a la ràdio)

També un petit regalet. Si voleu llegir un dels últims contes que he escrit, hoemantge al meu estimat Richard Brautigan i relacionat amb alguna de les coses que han passat aqeust any, podeu descarregar-vos gratuïtament l'últim número d'El Biblionauta aquí.

Acabo amb algunes ressenyes de llibres meus que hanaparegut els darrers mesos. Si busqueu un regal de reis, especialment pel públic infantil-juvenil, aquí teniu unes quantes idees!

-El secret de la banya embruixada 

-Sóc un animal, la sèrie sobre l'Arman i els seus amics que acabarà amb un quart volum per Sant Jordi:

A Superlectors

A Un abrazo lector (el segon, aquí)

-Herba negra:

A Estrelles de paper

A Una història fantàstica

A Desde Otranto
A Secrets de tinta
A Fòrum.ad

I una entrevista a la ràdio sobre el llibre al coautor, aquí

-Doble mortal

A Marta's Bookshelf

A El Nacional (videorecomanació)

-Els límts de la vida (en alemany!)

-Ramón y Cajal, ara i aquí

-La reina de diamants

I tanquem amb aquesta curiosa videorecomanació d'Ullals que arriba des d'Amèrica:

Segones

Que et reimprimeixin un llibre sempre fa il·lusió. Casualment han coincidit dues segones edicions en qüestió d'unes setmanes. Una és d'un llibre que ja es pot dir de llarg recorregut, per com aguanta el pas del temps, i l'altre una de les últimes novel·les (que, a més, aqeust Sant Jordi van recomanar al Time Out i al Biblionauta). Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible i esperem que als nous lectors també els agradin!

Lletres al camp

Aquest any m'han seleccionat per l'alineació del programa Lletres al camp, que es tracta d'enviar onze escriptors a un partit del Barça per ajudar a visibiltizar la literatura. En aquesta edició han reclutat autors que han estat premiats recentment en el camp juvenil i infantil, així que en Ricard Ruiz i jo representarem l'Herba negra. Aquest és l'onze titular complet:

Alejandro Palomas. Premi Protagonista ClijCat. Un fill, (categoria 15-16 anys)

Anna Manso. Premi Atrapallibres. Amics monstruosos, (categoria 9 anys)

Salvador Macip (coautor) Premi Ramon Muntaner 2016: Herba Negra.

Gisela Pou. Premi Crítica Serra d’Or Juvenil: La noia de la mitjanit.

Ricard Ruiz Garzón (coautor) Premi Ramon Muntaner 2016: Herba Negra.

Maite Carranza. Premi Vaixell de Vapor: La pel·lícula de la vida.

Joan Antoni Martín Piñol. Premi Joaquim Ruyra 2016: Sentinel.,

Halil Bárcena i Mariona Cabassa. Premi Crítica Serra d’Or Àlbum il·lustrat: Històries de Nasrudín.

Bel Olid i Mercè Canals. Premi Destino Apel·les Mestres: Viure amb la Hilda.

Jaume Cela. Premi Barcanova de literatura infantil. El meu pare és una pissarra.

Carles Cano. Premi Vicenç Silvestre. El desbaratat conte dels fèsols màgics

Esperem que guanyi el Barça! Ja us explicaré com ha anat.

Petit recull mediàtic

Quatre cosetes que han anat apareixent aquests dies, per a qui li pugui interessar.

Comencem per l'últim llibre: una crítica de Doble mortal al Llibres i punt!, que entre altres coses diu que "és molt fàcil de llegir i et deixes portar per una trama sense complicacions i atractiva". També el ressenyaven a El Punt Avui, on destaquen "una trama amb bon ritme" i "la tensió sexual entre els protagonistes". I podeu llegir una entrevista que li feien a l'Elisenda Roca al Barcelona Literària per parlar del llibre. Per acabar, també ens van entrevistar a RNE. ho podeu escoltar aquí.

Mentrestant, Herba negra ha rebut una bona crítica d'El Biblionauta, on es diu que "es tracta d’una novel·la molt ben escrita, entretinguda en el desenvolupament, actual en el plantejament i que es llegeix en un obrir i tancar d’ulls." També sortíem mencionats en un article sobre ecofuturisme i... fracking.

I us deixo amb una crítica a la versió anglesa de Jugar a ser déus, apareguda al Times Higher Education, que és una revista molt prestigiosa en el camp de l'educació, i diuen que "This is an excellent introduction to the ethical minefield into which modern science has led us", cosa que ens fa molt contents.

Seguirem informant. Mentrestant, que passeu un bon cap de setmana.

Unes cosetes més sobre Herba Negra

Ja ficats de ple en la promoció de Doble mortal, encara van sortint coses de la novel·la anterior, Herba negra (considerant que ja fa quatre mesos que es va publicar, que en termes literaris és tota una vida, no està gens malament).

Aquí teniu un comentari força positiu al blog Donde termina el infinito, acompanyada de la interessant entrevista que ens van fer al podcast NeoNostromo. N'hi ha un altre a Dreams of Elvex que és força curios perquè destaca com a punt negatiu que li ha semblat massa juvenil, i les raons que donen són, entre altres "l'edat dels protagonistes" o "l'ús de l'acció i el ritme accelerat". És curiós que encara hi hagi gent que defineixi el públic d'un llibre per l'edat dels protagonistes (El senyor de les mosques, aquella gran novel·la infantil!) o que pensi que l'acció trepidant no està pensada per a adults (prohibit disfrutar amb Raiders of the lost ark si sou majors d'edat!), però bé...

Podeu llegir l'entrevista que em va fer la Mixa sobre el llibre per al Què llegeixes aquí (plana 10). També en parlava molt elogiosament en Jordi Cervera al seu blog, i era una de les recomanacions de l'Anna Guitart al programa Tria33. Finalment, una ressenya que van fer a la SER al program Punt de llibre (a partir del minut 5). Moltes gràcies a tots els qui l'heu llegit i n'esteu parlant!

Final del tour

Ja sabeu que vaig acabar l'any, literàriament parlant, amb la publicació d'Herba Negra, el thriller apocalíptic escrit a mitges amb Ricard Ruiz Garzón que va guanyar el premi Muntaner. Aprofitant les vacances vam fer un mini tour de presentacions i entrevistes (i vaig poder saludar uns quants de vosaltres en directe, cosa que sempre s'agraeix).

Per acabar la "campanya" del llibre (aviat començaré a donar-vos la llauna amb el següent, que és l'únic que tinc previst pel 2017, de moment, i sortirà ben aviat), us penjo avui algunes fotos de la presentació a la llibreria Low Cost de Figueres, terra de frikis, on ens va fer de mestre de cerimònies el gran Sebastià Roig, i la de l'Abacus de Girona, on la responsabilitat va caure en Pep Prieto. També podeu llegir i escoltar uns quants comentaris, ressenyes i entrevistes que han sortit des de llavors:

Ressenya a la SER (a partir del minut 3)
Crítica a La Biblioteca del Kraken.

Crítica a la Universitat de Vic.
Entrevista a El Periódico.

Entrevista a L'Empordà.

Entrevista a l'Illa dels llibres.

Escrivim a quatre mans i signem a quatre mans, a la Low Cost.

Garzón/Macip i Roig

El trio més l'editora, Patrizia Campana

Pep Prieto i els autors, a Girona.

Reunió en un pàrking. Que sembli un accident!

I una mica de llibres per anar acabant l'any

Se'ns acaba el 2016, que per mi ha sigut un any extremadament productiu des del punt de vista literari (i des del científic, però això ja us ho explicaré un altre dia). Ha coincidit que s'han publicat una colla de llibres, en els quals porto anys treballant (no us penseu que sóc tan ràpid!): un d'infantil, un de juvenil, dos de divulgació (que en realitat són remakes, resums i actualitzacions de llibres anteriors), una biografia i una novel·la a quatre mans. Una miqueta per tothom! Si esteu buscant regals de reis pel nebodet, la tieta, l'àvia o vosaltres mateixos, segur que trobareu a la llista alguna cosa que us encaixa.

Aprofito per penjar algunes de les coses que s'han dit aquests dies sobre aquests llibres, començant per la crítica d'Herba Negra al Quadern d'El País. La Razón ens va entrevistar també per Herba Negra i vam aconseguir fer sortir Donald Trump al titular. I la jomateixa recomanava el llibre al seu blog, tal com feien a Llibres al replà,  i el semanari L'Empordà tambe en parlava.

I acabo amb dues blogaires-youtbers recomanant Sóc un animal, cosa que ens ha fet molta il·lusió:

Això és tot des del bloGuejat. Espero retrobar-vos l'any que ve en aquest racó per parlar de llibres, ciència i tota la resta. Que acabeu bé l'any i que el 2017 us porti moltes alegries! 

I avui, Herba Negra a Girona

Tanquem el minitour de presentació de l'Herba Negra aquesta tarda a l'Abacus de Girona, a les 19.00. Si esteu a la ciutat, passeu a veure'ns!

Avui, Herba Negra a Figueres

El Ricard i jo estarem a Figueres avui a la tarda per presentar Herba Negra, convidats per la llibreria Low Cost, acompanyats de l'inimitable Sebastià Roig. Si esteu a prop, passeu a saludar, que no hi haurà gaires parades més en aquest mini-tour de la fada.

Una mica de premsa...

Aquí teniu quatre coses que han sortit aquests dies sobre els darrers llibres que he publicat, per qui li pugui interessar:

Una ressenya del llibre sobre Cajal a El Punt Avui i una altra a El Temps.

Una ressenya d'Herba Negra que diu: "Una novel·la addictiva i diferent per tots aquells lectors que busquen lectures fora de les novetats idèntiques que es vénen en massa. Aquesta és una novel·la per gaudir de l'originalitat." L'Herba era  un dels llibres recomanats per El Periódico per la temporada de Nadal en la categoria "OCHO PROPUESTAS PARA ALGUIEN QUE NO SE TOME A MAL QUE LE LLAMEN FRIKI". I també als ja famosos 25 de l'Illa dels llibres.

I aquí una crítica de l'edició anglesa de Jugar a ser déus: "This book is extremely engaging (...). I would highly recommend this book to someone thinking about studying ethics, or simply as an entertaining read." Per cert, el llibre va recollir fa uns dies el Premi nacional d'edició universitària.

Herba negra: el making of

Us deia ahir que Herba negra és el primer llibre que escric amb en Ricard Ruiz Garzón, i com que tenim intenció de repetir, hem creat el "segell" Macip Garzón per donar-li continuïtat al projecte. 

En Ricard i jo ens vam conèixer el 2011: ell era jurat del Joaquim Ruyra l'any que vam guanyar-lo amb Ullals. Des d'aquell dia, vam anar coincidint diverses vegades fins que el l'estiu del 2014 ens vam trobar a la festa de comiat del Via lliure, el programa de RAC1 del qual els dos érem col·laboradors. Allà vam coincidir a la barra i vam tenir l'oportunitat de xerrar amb calma. Després del primer mojito ja havíem decidit que havíem de fer un llibre plegats. Després del segon ja estàvem parlant d'alguna cosa apocalítpita. Després del tercer, estàvem convençuts que la dolenta de la història havia de ser una planta. Més enllà d'això, no recordo gaire més.

L'endemà ens vam enviar uns emails per veure si tot allò ho havíem somniat o què. Però no: havia passat i, el que era més important, a plena llum del dia encara crèiem que era una bona idea.

Immediatament ens vam posar a discutir la història, a fer l'escaleta i a començar a escriure la novel·la. Dos anys després la teníem acabada i ben repassada i ens vam plantejar quin recorregut podria tenir. Potser inspirats per la trajectòria d'Ullals, vam pensar que un premi com el Ramon Muntaner podria ser una bona oportunitat, i vam tenir la gran sort que el jurat va triar la nostra obra. I, uns mesos després, aquí teniu el llibre. Ara us toca a vosaltres dir què us ha semblat.

De què va Herba negra?

Herba negra és un thriller molt en la línia d'Ullals: barreja acció, misteri i unes dosis de terror i ciència ficció. A més, també està escrit en parella (amb en Ricard Ruiz Garzón, aquesta vegada) i ha guanyat un prestigiós premi juvenil. I com a Ullals, és una novel·la molt lovecraftiana, protagonitzada per tres joves, que pot agradar a tots els públics, no necessàriament els adolescents i/o friquis, que serien els "clients" més obvis. Tot i que hi ha molts paral·lelismes, també hi trobareu diferències substancials. Per exemple, aquest cop el "monstre" també és inusual però pertany a un altre regne (ho heu endevinat: una planta), i enlloc dels escenaris opressius i tancats d'Ullals, ens trobem una mena de road movie per terres catalanes.

Aquí dalt podeu llegir la contra i la solapa, i amb això hauríeu de poder fer-vos-en una idea. Per arrodonir-ho, us dic que hem tingut fonts d'inspiració com la Bíblia, els Trífids, els Ultracossos o la mala herba de Greener than you think. Fer un apocalipsi amb una planta és tot un repte, ja ens direu si ens n'hem sortit...

Coses que s'han dit sobre la novel·la:

El Periódico (entrevista)
Punt de Llibre (CadenaSER). Ressenya a partir del minut 5.
Illa dels llibres (entrevista)
La Vanguardia
Vila WebEuropa Press
El País (crítica)
La Razón (entrevista)
Tumateixa llibres (ressenya)
Llibres al replà
L'Empordà 
Marta´s Bookshelf (ressenya)
El Periódico (recomanació)
Illa dels llibres (recomanació)
Ressenya a la SER (a partir del minut 3)
Crítica a La Biblioteca del Kraken.

Crítica a la Universitat de Vic.
Entrevista a El Periódico.

Entrevista a L'Empordà.

Entrevista a l'Illa dels llibres.

Herba negra, a les millors llibreries

La setmana passada vam presentar Herba negra, la primera novel·la del duet Macip Garzón i premi Muntaner d'aquest any, aprofitant que arribava a les llibreries. Aquesta setmana us en parlaré una mica, com és de rigor amb totes les novetats.

Començo posant-vos el vídeo de la presentació a Gigamesh, temple del frikisme barceloní, per si teniu una horeta perduda i no sabeu com gastar-la. Si no, mireu les fotos, que fa un efecte semblant. Demà us parlaré una mica més del llibre, a veure si us convenço que val la pena llegir-lo.

Avui: presentació d'Herba Negra a Gigamesh

Ha arribat el dia! Veniu a sentir-nos parlar a en Ricard i a mi de l'apocalipsi verda aquesta tarda a can Gigamesh. La fi del món s'acosta i més val que estigueu preparats! Prometem pluja, plantes assassines i maquinetes d'afaitar a dojo.

Crònica d'un dia a Girona

Dijous passat vaig fer una visita llampec a Girona (per un bon motiu, com ara veureu), així que he pensat que us en faria un petit reportatge fotogràfic, seguint la tradició d'aquest blog.

Vaig anar-hi per primer cop fent servir el tren ràpid des de Barcelona (a la foto, un paisatge passant a 200 km per hora per la finestreta). No em va donar ni temps de llegir el diari, va anar molt puntual i em va sortir prou bé de preu. Si el transport públic funcionés sempre així de bé, seria molt més fàcil tenir dies sense cotxes a les grans ciutats...

Feia temps que no voltava per Girona, una ciutat que m'encanta i que conec bé, així que vaig aprofitar que em sobrava una estona per fer una mica el turista. Aquest cop vaig anar directament als llocs més clàssics, els que normalment no visites si no ets un guiri. A més, no havia tornat a la catedral des que l'havien convertit en el Sept of Baelor de King's Landing i això es mereixia una selfie. Vaig trobar a faltar el mar que se suposa que hi ha davant de les escales quan surten a la sèrie Game of Thrones... hi queda molt bé!

També vaig passejar pel call, amb els seu fabulós laberint de carrers estrets i costeruts. Aquest de la foto d'aquí baix era dels pocs que no estava ple de gent. De bon matí la ciutat ja estava farcida de turistes tafanejant-ho tot, parlant desenes d'idiomes diferents, consumint a les terrasses i aturant-se a totes les botigues de souvenirs que han proliferat com bolets. Està bé que no sigui Barcelona la que se'ls emporti tots i que la riquesa que aporten es reparteixi per tot el territori, però imagino que també deuen haver-hi veus crítiques que discutiran el model turístic de la ciutat, que és possible que a estones s'acosti a la saturació, pel que vaig veure. Suposo que és inevitable aquesta mena de debat.

Aquesta vegada, passejant pel barri, se'm va ocórrer pensar que, de fet, tinc un 12.5% de sang jueva (d'un besavi de part paterna, xueta mallorquí, com demostra el nas ganxut del meu pare, que sembla tret d'una caricatura), així que la història d'aquestes pedres és també una mica la meva, suposo, encara que m'hagi arrribat molt diluïda. No n'havia sigut tant conscient des que vivia en un barri a Nova York amb molt presència jueva i els hasídics m'aturaven constantment per fer proselitisme. Se'm deuria notar aquest 12.5% al nas (tot i que el tinc ben recte...).

Però anem al motiu principal de la visita. Vaig baixar a Girona a recollir el 31è premi Ramon Muntaner, per una novel·la que he escrit a quatre mans amb Ricard Ruiz Garzón i que hem titulat Herba negra. Aquí ens veieu asseguts, envoltats dels altres guardonats de la nit dels Premis Literaris de Girona, entre els que hi veureu Xevi Sala, que es va quedar el Bertrana, i el gran Adrià Puntí, un ídol meu de joventut que continuo admirant molt (el seu últim disc, després d'un llarg temps de silenci, és del millor que ha fet). M'havia fet un tip de veure els Umpah-pah en directe durant els 90, i va ser tot un goig poder compartir dinar i cerimònia amb ell, i a més sentir-lo interpretar al piano la cançó que va guanyar el premi Cerverí a la millor lletra.

Si al matí hi va haver-hi la roda de premsa, una sessió maratoniana de fotos sota el sol al terrat d'un hotel i el dinar privat amb els guanyadors, a la nit es va fer l'acte ofical d'entrega dels premis a l'Auditori. Va ser una sorpresa molt agradable que, entre les moltes autoritats, hi assistís el President de la Generalitat. La cultura és una de les bases fonamentals d'un país i una societat i, per tant, trobo que els polítics tenen l'obligació de recolzar-la sempre que puguin. Que el President actual en sigui tant conscient és molt bon senyal. 

En la foto de dalt, que va fer el company Aitor Roger, es veu com aprofito que som tots a l'escenari per fotografiar el públic que omplia l'auditori. El que estava fent, de fet, era retratar com el President ens retratava. Aquí en teniu la prova (és el tercer per la dreta, a primera fila). Després, va tuitejar la imatge. Que el President utilitzi les xarxes socials amb tanta naturalitat és un altre bon senyal.

Vam tenir l'oportunitat de parlar una estona amb ell i ens va fer una defensa aferrissada de la literatura juvenil, i va reconèixer ser-ne  consumidor, com també ho som en Ricard i jo mateix. És una etiqueta que no ha d'espantar als adults: hi ha llibres considerats juvenils que són obres mestres per a tots els lectors. Vam coincidir tots tres en creure que cal tenir-ne cura si ens volem assegurar que no perdem lectors a la franja d'edat més crítica, l'adolescència, i assegurar-nos que es converteixen en lectors adults. Que el President tingui tanta sensibilitat amb els temes relaciont amb la cultura i no es talli a l'hora de parlar-ne en públic és un senyal fantàstic (i poc habitual). També vaig aprofitar per fer-me una selfie amb el meu coautor...

... i una altra amb les que seran les editores del llibre (més una de regal) i la cap de premsa que ens ajudarà a donar-lo a conèixer.

Ja us explicaré amb més detall d'aquí un parell de mesos (el tindrem al carrer el 23 de novembre) de què va Herba Negra. Només us avanço, de moment, que segueix bastant els principis que ja vam plantejar a Ullals amb en Sebastià Roig: una novel·la d'acció, per a tots els públics, amb elements fantàstics i de terror, bones dosis de sexe i violència, una trama amb vocació universal i uns escenaris molt locals (i, altre cop, amb força presència de les comarques gironines). Sé que a uns quants de vosaltres segur que us agradarà, i espero que uns quants més també us animareu a tastar-la.

Per acabar, us deixo amb el tradicional recull de premsa per si en voleu saber més coses:

El Punt Avui
Diari de Girona
L'illa dels llibres
Ara
Vilaweb
El Periódico
El País
La Vanguardia
Nació Digital
3/24
Biblioteca jove de Blanes
El Bilbionauta
Directe!cat
Cultura 21
20 minutos
President.cat
El dimoni
Diputació de Girona