Ja a les llibreries: Rescat a Katxatxof

Acaba de publicar-se el darrer volum de la col·lecció Sóc un animal, que he fet amb el Lluís Llort, amb fantàstics dibuixos del Sergi Càmara. L'arc que teníem pensat arriba a la fi amb el quart llibre, Rescat a Katxatxof. Ens ho hem passat molt bé escrivint aquestes històries esbojarrades d'un nen que es converteix en animals, amb tots els seus amics i enemics ficant-hi cullerada... tant que els trobarem molt a faltar! Ha sigut la meva primera sèrie per aquesta franja d'edat i l'experiència ha sigut enriquidora, o sigui que no descarteu que en vinguin més en el futur... Si teniu a prop nanos d'entre set i deu anys, penseu en el Sóc un animal quan s'acosti el sant o l'aniversari. Us ho agraïran. 

Quatre coses per anar acabant l'any

El 2017 ha sigut un any estrany en molts sentits, difícil, fins i tot. Veurem què ens espera quan tombem la cantonada demà. De moment, abans de tancar la temporada us passo uns quants enllaços relacionats amb la literatura.

Un clàssic d'aquesta època són les llistes d'èxits. Com els darrers anys, he contribuït a la dels millors llibres que organitza El Periódico (aquí podeu trobar la del llibres catalans). Poques sorpreses, suposo, però hi ha algunes recomanacions interessants, dins de l'habitual heterogeneïtat i aleatorietat d'aquests exercicis.

Aquests dies també he col·laborat amb la iniciativa Versos contra la violència organitzada per en JM Tibau, un llibre i un espectacle per denunciar la violència en general i sobretot la que hem patit darrerament. Tots els beenficis dels llibres van destinats a fer arribar el llibre al major nombre d'escoles. La idea és que les noves generacions creixin entenent que certes actituds no són acceptables, encara que estiguin esponsoritzades per gent suposadament respectable. La llista d'autors és interessant i a més té la raresa de ser la primera vegada que publico un poema (no que n'escric, en tinc calaixos plens!). Compreu-lo!

I aquest any, malgrat els pressupostos congelats i altres dificultats, he aconseguit fer uns quants clubs de lectura, tots ells amb lectors molt espavialts i amb ganes de preguntar-me coses. En vaig fer, per exemple, a Bescanó, a Blanes i a Lloret (aquí una mini entrevista a la ràdio)

També un petit regalet. Si voleu llegir un dels últims contes que he escrit, hoemantge al meu estimat Richard Brautigan i relacionat amb alguna de les coses que han passat aqeust any, podeu descarregar-vos gratuïtament l'últim número d'El Biblionauta aquí.

Acabo amb algunes ressenyes de llibres meus que hanaparegut els darrers mesos. Si busqueu un regal de reis, especialment pel públic infantil-juvenil, aquí teniu unes quantes idees!

-El secret de la banya embruixada 

-Sóc un animal, la sèrie sobre l'Arman i els seus amics que acabarà amb un quart volum per Sant Jordi:

A Superlectors

A Un abrazo lector (el segon, aquí)

-Herba negra:

A Estrelles de paper

A Una història fantàstica

A Desde Otranto
A Secrets de tinta
A Fòrum.ad

I una entrevista a la ràdio sobre el llibre al coautor, aquí

-Doble mortal

A Marta's Bookshelf

A El Nacional (videorecomanació)

-Els límts de la vida (en alemany!)

-Ramón y Cajal, ara i aquí

-La reina de diamants

I tanquem amb aquesta curiosa videorecomanació d'Ullals que arriba des d'Amèrica:

I una mica de llibres per anar acabant l'any

Se'ns acaba el 2016, que per mi ha sigut un any extremadament productiu des del punt de vista literari (i des del científic, però això ja us ho explicaré un altre dia). Ha coincidit que s'han publicat una colla de llibres, en els quals porto anys treballant (no us penseu que sóc tan ràpid!): un d'infantil, un de juvenil, dos de divulgació (que en realitat són remakes, resums i actualitzacions de llibres anteriors), una biografia i una novel·la a quatre mans. Una miqueta per tothom! Si esteu buscant regals de reis pel nebodet, la tieta, l'àvia o vosaltres mateixos, segur que trobareu a la llista alguna cosa que us encaixa.

Aprofito per penjar algunes de les coses que s'han dit aquests dies sobre aquests llibres, començant per la crítica d'Herba Negra al Quadern d'El País. La Razón ens va entrevistar també per Herba Negra i vam aconseguir fer sortir Donald Trump al titular. I la jomateixa recomanava el llibre al seu blog, tal com feien a Llibres al replà,  i el semanari L'Empordà tambe en parlava.

I acabo amb dues blogaires-youtbers recomanant Sóc un animal, cosa que ens ha fet molta il·lusió:

Això és tot des del bloGuejat. Espero retrobar-vos l'any que ve en aquest racó per parlar de llibres, ciència i tota la resta. Que acabeu bé l'any i que el 2017 us porti moltes alegries! 

Altres coses que he fet aquestes vacances

A part d'estirar-me a la platja i menjar més del compte, durant les vacances he fet també una miqueta de feina, per no perdre el ritme.

Vaig trobar un moment per passar pel programa Això és Mórdor que presenta Marc Garriga a Catalunya Ràdio. Aquí podeu escoltar com fem una mica de conya amb en Marc a partir d'una sèrie de paraules  i frases friquis (a partir del minut 33).

Quan fas cua per entrar en directe a la ràdio a vegades tens sorpreses agradables. Aquest cop vaig coincidir amb els grans Cels Piñol i Ricard Ibañez, que venien a parlar de jocs de rol. Abans d'entrar vam estar parlant de l'època clàssica dels fanzines, en la que tots tres vam participar d'una manera o altra, i la conversa va derivar en un interessant exercici de política-ficció sobre la independència de Catalunya que algú ens hauria de convidar algun dia a reproduir en directe perquè tenia molt de suc.

També vaig tenir l'honor de participar en una taula rodona com a part d'un curs dels Juliols de la UB que dirigia Amàlia Lafuente. Amb la Imma Monso i l'Isidre Grau havíem de parlar de l'ús del dolor i la malaltia en la literatura, i vam acabar discutint sobre un munt de coses, entre elles l'estat de la literatura catalana en el segle XXI. El debat el vam continuar després en privat tot dinant a la terrassa d'un hotel cèntric, tot un luxe.

I també vaig tenir temps de trobar-me amb en Daniel Closa, per comentar un projecte que estem fent plegats de cara al 2018, que va començar com una broma al Facebook i aviat es va convertir en una realitat quan els editors van començar a intervenir-hi. Tinc un parell de llibres de divulgació en solitari programats per aquesta temporada tardor/hivern, ja en parlarem més endavant, i el proper serà ja el que parirem a mitges amb en Dan, i que promet ser molt interessant, és clar.

Acabo el repàs amb uns quants enllaços. Al blog Dreams of Elvex, van fer una ressenya d'El joc de Déu, la meva segona novel·la en solitari, i la van deixar molt bé. El XeXu va fer el mateix amb el tercer volum de Sóc un animal, col·lecció juvenil que sembla que també fa riure els adults. Casualment, en Llort i el Sergi Càmara van anar a parlar aquests dies del mateix llibre a Més content que un gínjol, programa de literatura juvenil i infantil ràdio de la Xarxa.

Acabo amb una mica de ciència. L'últim article publicat a l'ARA parla de les necessitats metabòliques úniques del nostre cervell, una peculiaritat que ens fa únics entre els primats. I un anunci: el 24 de novembre participaré en un debat sobre els límits de les manipulacions genètiques, el transhumanisme i el futur de la nostra espècie, conjuntament amb l'experta en bioètica Núria Terribas, al cicle Futur(s) que organitza La Caixa al Palau Macaya. Està obert a tot el públic i pinta bé, així que jo de vosaltres m'ho apuntaria a l'agenda.

Missió (gairebé) impossible

Ja ha arribat a les llibreries el tercer volum de Sóc un animal, les aventures de l'Arman, el Tim i la seva colla, de nou co-escrit amb el Llort i amb els dibuixos del gran Sergi Càmara. Aquest cop, és una Missió (gairebé) impossible la que hauran de fer a Katxatxof per ajudar la Rosvita, una amiga de la Lij que està en una situació compromesa. Si als vostres nanos/nebots/veïns els han agradat els primers llibres de la sèrie, amb aquest s'ho passaran encara millor. I si encaran no coneixen l'Arman, penseu en regalar-los aquesta aventura, que segur que us ho agrairan!

Petita crònica de Sant Jordi (II)

Continuant amb els actes interessants organitzats al voltant de Sant Jordi que mencionava ahir, us volia parlar de la fira del llibre d'una  escola de l'Eixample, una mena de pre-Sant Jordi particular al qual conviden cada any una dotzena d'autors de literatura infantil i juvenil. Aprofitant que estava a Barcelona em vaig afegir a en Llort i el Sergi Càmara per signar els dos primers volums de Sóc un animal. 

La festa estava molt ben organtizada i hi havia autors de renom com en Joquim Carbó, l'Elisenda Roca o el Josep Lluís Badal, entre altres. I una autèntica munió de nanos amb llibres a les mans. Des que ens vam asseure ja ens vam adonar que tindríem feina garantida. Se suposava que havíem d'estar a la taula una hora, però al final ens n'hi vam passar dues sense ni un moment per respirar, i vam acabar amb la mà adolorida.

Per ser més efectius, ja que érem tres, vam organitzar una cadena de muntatge: siganava primer en Llort, després jo i, en acabat, passàvem el llibre al Sergi, que els feia un dels seus dibuixets (cosa que encandilava els compradors, naturalment). La cua s'anava fent més i més llarga, com podeu veure a l'última foto (tots aquests nanos volien les nostres firmes) i per a què els qui esperaven que l'il·lustrador acabés s'entretinguessin, els vam convidar a dibuixar el Tim sobre el paper que cobria la taula. Van haver-hi autèntiques obres d'art!

Al final vam batre el rècord de firmes de l'acte, i segurament els nostres rècords personals de firmes per hora (jo vaig signar també una dotzena de llibres per a adults). En resum, va ser una experiència molt divertida, una bona manera de concentrar signatures per a un públic interessat sense haver d'estar corrent amunt i avall de les Rambles canviant de paradeta i patint aglomeracions.

Acabo aquesta segona entrega (demà la darrera) citant la crítica més recent al Sóc un animal, apareguda fa poc a la revista digital Faristol:

Amb molts tocs d’humor i més d’una interessant crítica sociopolítica, els dos llibres, narrats en temps present, s’ajuden d’un ritme que cada vegada es va fent més trepidant. Fàcils de llegir, amb humor, directes, tenen tot el que necessita un jove lector a la recerca de passar una bona estona i viure aventures d'estructura clàssica.

Ja ho sabeu: regaleu Animals, que segur que agradaran. D'aquí unes setmanes us parlaré del tercer volum, que ja està a punt de sortir.

Sóc un animal al Món Llibre

Pares! Tiets! Padrins! Si teniu una criatura a mà aquest cap de setmana, aprofiteu per portar-la al Món Llibre, que és una mena de Sant Jordi avançat per nanos que fan a Barcelona, al costat del MACBA. Hi ha un munt d'activtats interessants, però no us perdeu la màquina que converteix nens en animals (si no ho eren ja abans), per a què els petits es puguin sentir per un dia com l'Arman, el protagonista de Sóc un animal.

Escalfant motors per Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi i, com cada any, un grapat dels meus amics, coneguts i saludats tenen llibre al carrer. Jo ja us he explicat altres vegades que, si puc, intento que no surti res meu durant aquestes dates perquè la lluita per la supervivència als taulells i aparadors és massa intensa. L'allau de novetats es menja tot el que no són bestsellers, ja se sap.

Enguany he estat a punt de trencar aquesta tradició (que només m'he saltat quan m'han obligat els premis) amb el tercer volum de la sèrie Sóc un animal, però al final diversos impoderables han fet que es retardi una mica el llançament. Ja va bé. Mentrestant, els dos primers volums segueixen "vius", com podeu veure a aquesta bonica foto promocional que acompanya el post. Sembla que de moment estan agradant molt als lectors, com podeu llegir en aquesta nova ressenya i aquesta recomanació, o sigui que si teniu a l'abast nanos de vuit anys o més i busqueu un llibre que els atrapi, no cal que mireu més. I això és el que en deien al Cavall fort:

Deixeu-me que acabi la promo (ho sé, per Sant Jordi tots els escriptors ens fem una mica pesats) recordant-vos que podeu votar Un viatge inesperat a la llança de Sant Jordi. La coberta, fantàstic homenatge del Sergi Càmara a la màquina del temps, s'ho mereix!

Us deixo amb un petit spoiler/preview del que podreu trobar al tercer llibre de la sèrie, Missió (gairebé) impossible, que arribarà a temps per les vancances d'estiu: un nou personatge, el malvat president de Virolainek, que potser us recordarà a algú... Seguirem informant.

Algunes coses que han passat...

Últims dies de l'any i últimes cosetes que surten a premsa i per internet. Us les resumeixo, per si a algú li interessa.

Aquí teniu un article a l'ARA on explico que l'Estació Espacial està plena de microbis potencialment perillosos (pobres astronautes...). I en aquest altre explico un nou treball que confirma el que fa temps que diem els qui treballem en aquest tema: prendre antioxidants no sembla una bona idea.

Mentrestant, a Tumateix llibres, Llibres i punt! i Un abrazo lector comentaven les aventures de l'Arman que, insisteixo, són els llibres perfectes per regalar a la canalla aquestes festes. 

I al IKB+, el blog de l'Institut Castellbisbal, recomanaven Els límits de la vida (un llibre que l'any que ve hauria de sortir en dues traduccions noves). Entre les coses maques que hi diuen:

Aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i, tot plegat, acompanyat de la música de Coldplay i Muse. Com no els ha d’agradar!

I acabo amb la notícia que Feréstecs, el booktrailer d'Ullals (el segon que ens arriba en pocs dies!) que van preparar Isabel Calle Galan, Andrea Molina Martínez i Diego Pérez García, ha guanyat el premi  a la creativitat de la tercera edició del premi que organitza el Servei de Biblioteques de la Generalitat. Aplaudiments pels autors! Us el deixo aquí.

Coses així fan que valgui la pena escriure

El Tim

Amb aquest post acabo la presentació dels dos nous llibres que acabo de treure i tornem a la programació habitual. Res millor que fer-ho amb en Tim. Malgrat ser "només" la mascota de l'Arman, el Timurtz. Tim pels amics, és l'estrella de Sóc un animal. Una barreja de Milú, Espip i Marsupilami. Aquí el podeu veure en acció. Segur que tindrà un munt de fans...

L'Arman, el Tim i la Lij

Per mi, un dels grans encerts de Sóc un animal, són els espectaculars dibuixos d'en Sergi Càmara, que fan que els personatges i les situacions cobrin vida. Us en deixo una mostra, del primer llibre. Si voleu veure com queden text i images plegats, teniu el primer capítol aquí.

La fàbrica podrida

En el segon volum de la sèrie Sóc un animal, que acaba de sortir conjuntament amb el primer, l'Arman i els seus amics s'enfronten a un problema mediambiental: una fàbrica està contaminant els rius i boscos dels afores de la ciutat i el govern ho està tapant. En aquest llibre l'Arman comença a aprofitar el seu poder (i les habilitats de la seva colla) per resoldre "missions". La que l'espera al tercer llibre, que ja té el text a punt i sortirà l'any que ve, serà encara més complicada i perillosa. 

Un viatge inesperat

Aquesta setmana han arribat a les llibreries els dos primers volums de la sèrie infantil/juvenil que faig amb en Llort i el Sergi Càmara. Avui us presento el primer. Sóc un animal (y en castellà. Soy un animal) és la història de l'Arman, que corre un munt d'aventures amb la seva mascota, el Tim, i els seus amics. A la primera, Un viatge inesperat, un aparell que ha fabricat el seu pare el portarà a l'altra banda de món. Però, a més, en aquest episodi l'Arman adquireix el seu "poder", que ja us deveu imaginar què és...

Feu un cop d'ull als llibres, que són molt macos. Els dibuixos del Sergi són igualables, i el Llort i jo hi hem posat tanta acció i humor com hem pogut. Segur que agradarà als nanos de 8 anys en endavant, ja ens ho direu si en compreu algun! Més detalls la setmana que ve...