Un altre 11S

L'11S a casa celebrem unes quantes coses, i aquesta continua sent important, malgrat els temps incerts que corren. No sabem gaire bé on som i on anem, però aquí estem. A la primera mani de l'11S que recordo es cantava "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". Gairebé 50 anys després, és un lema que sembla que no ha perdut vigència, per desgràcia.

Que tingueu una bona diada, a casa, al carrer, a la platja o passenjant per la Setmana. Jo me la passaré a Andorra treballant, que és una novetat per mi.

Back to school

 

Molts ànims a tots els qui comencen curs avui (entre ells, l'hereu). I aprofito per reivindicar aquesta peli oblidada, amb una gran banda sonora (i una gran Michelle Pfeiffer...). 

Ens veiem a la Setmana

Divendres comença la Setmana del Llibre el Català, el gran esdeveniment literari de tardor que inaugura oficialment la temporada. Aquest any no hi presento llibre (però tinc novetat el mes que ve, ja en parlarem...), però si hi que col·laboro d'una altra manera, amb un dels texts de l'exposició Ser de lletres, que uneix escriptors i creadors gràfics per tratar una sèrie de temes relacionats amb el procés creatiu. A mi m'ha tocat parlar de les noves tecnologies fent tàndem amb el Sergi Puyol. Veniu a veure com ens ha quedat, i si us passeu pel Moll de la fusta divendres a les 6 de la tarda, m'hi podreu trobar, junt amb uns quants dels implicats, fent la inauguració de l'exposició. Per anar obrint boca, us ensenyo com comença el que hem fet el Sergi i jo, que al final ha adoptat format de còmic...

Actualització: aquí teniu unes quantes fotos de la inauguració, amb autors i autoritats.

Ressenya: Biografia del foc

Arriba setembre i comença la temporada literària, marcada per les novetats que es presenten a la Setmana. Una d'aquestes és el nou recull de contes de Carlota Gurt. Havia llegit la seva novel·la, però encara no la coneixia en formats breus, així que, després de la bona experiència del llibre anterior, m'he llançat de cap a Biografia del foc

L'estil personalíssim de l'autora és present des del primer paràgraf, cosa que segur que deleiterà els fans ("més Gurt que mai", com diu la faixa promocional). Els contes son independents però tenen punts de contacte (alguns pesonatges i escenes o conceptes repetits, per exemple) i es podria dir que son una barreja de metàfores (amb molts ocells i incendis, que justifiquen el títol i la imatge de coberta) sobre les relacions personals, amb especial èmfasi en les que no acaben bé. Hi ha molta metaliteratura, i les imatges poètiques marca de la casa per tot arreu. Tal com es reconeix en un dels contes, sembla que els finals no li importin gaire a l'autora, perquè les històries realment no comencen i acaben. Més que narracions, son observacions, cosa que a vegades l'acosta a altres contistes que també son bones observadores, com la Tina Vallès. També m'ha recordat a l'estil de l'A. M. Homes, que té una mala llet similar a l'hora de fer retrats de personatges quotidians.

Com tots els llibres de contes, n'hi ha que t'atrapen més que altres però, en general, el nivell d'interès que m'han despertat és alt, sense potser cap que destaqui especialment. Es llegeixen bé i el conjunt flueix, de manera que abans que te n'adonis ja te'ls has acabat. Estan ben escrits, amb ritme i força, i aquest estil entre directe i agressiu, que funciona especialment bé en les distàncies curtes. En resum, una bona lectura d'una autora amb una veu potent, que segur que agradarà a un públic ampli.