Els selfis de Sant Jordi, edició 2018

Què, com va anar el Sant Jordi? Vau rebre/donar molts llibres, roses i petons? Com he fet altres vegades (per exemple aquí, i aquí), us resumeixo la meva experiència amb uns quants selfis (i fotos de grup) que em vaig fer amb altra gent del ram aprofitant la meva visita a Barcelona (i rodalies).

El primer és amb en Daniel Closa, el coautor del llibre que presentava (recomanat per Vilaweb aquí i per El Punt/Avui aquí), i el Sergi Vicente, periodista que s'estrenava com a autor de Sant Jordi. Estem enfilats a la tarima del Palau de la Virreina, on es feia la foto dels autors durant l'esmorzar (que veureu a sota), i de fons es veuen tots els periodistes i polítics, que sumats deurien ser més que els escriptors que érem allà...

Entre els amics que em vaig trobar a l'esmorzar hi havia la sempre somrient Anna Maria Villalonga, escriptora negrota i comissària de l'any Pedrolo, que està fent una feina fantàstica recuperant i promocionant l'obra d'un autor que admiro molt. Aquí podeu llegir la crònica de l'esmorzar publicada a l'Illa dels llibres, amb algun comentari escatològic meu. I aquí en Joan Safont menciona com ens vam desvirtualitzar allà mateix.

Una mica més tard, i anant cap a la primera parada a signar, vaig tenir temps de parar a saludar els amics de les Males Herbes, i vaig tenir la sort d'ensopegar amb una de les autores de la casa, la Carme Torras, que fa temps que conec i segueixo. I d'aquesta manera improvisada, em vaig poder emportar a casa el seu darrer llibre signat.

Aquí estem ja treballant en Daniel i jo a la Rambla, amb l'editora de Cossetània al mig, la principal responsable que acabéssim fent el llibre després de fer-ne broma al Facebook.

També al bell mig de la Rambla em vaig trobar amb la Laura Borràs, diputada i ex-directora de la ILC, abillada amb un bonic vestit groc que enviava un missatge molt clar a tothom que el volgués escoltar.

A una de les parades (on vaig fer una pausa de llibre científic per signar la trilogia del Sóc un animal a un munt de nanos, de bracet d'en Lluís Llort) em vaig trobar els germans Simó, autors de La iaia embolica la troca, i uns dels coneguts que he pogut desvirtualitzar per fi al llarg d'aquests dies.

L'última sessió del dia va ser a la parada d'un centre comercial, on desentonàvem molt al costat de tres youtubers poetes (o una cosa així, segons ens van explicar) que tenien llargues cues d'adolescents embadalides esperant que els signessin el llibre. A nosaltres, en canvi, ens venien a veure científics barbuts com el de la foto.

I ara unes fotos de grup. A la parada tècnica per dinar ens vam reunir els autors que signàvem per Cossetània, Angle i Eumo que, junt amb els editors, vam fer aquesta relaxada foto de família. Si mireu bé hi podreu veure, entre altres cares conegudes, la Roser Capdevila (amb una de les seves bessones) i el Miquel de Palol en una posició ben còmoda.

Aquesta és la foto oficial de grup a la Virreina (una d'elles, perquè se'n va haver de fer una segona perquè no hi cabíem tots). Poder jugar a "on és Wally" (si heu estat atents a la meva indumentària em localitzareu ràpid) però us serà més fàcil trobar polítics (que acaparen les primeres files) que no pas escriptors (alguns d'ells minúsculs al galliner).

I després d'anar amunt i avall tot el dia, res millor que un sopar relaxat amb alguns dels companys d'agència, entre ells (el primer a al dreta), un dels triomfadors a les llistes del dia.

Acabo amb aquesta foto, que és d'uns dies després, de la meva visita a Lleida, perquè em fa especial il·lusió sortir-hi amb aquestes amigues blogaires i escriptores que fa molt temps que conec (més de deu anys a algunes i gairebé un quart de segle la que més) però que, en un parell de casos, no havia vist mai encara en persona. D'esquerra a dreta: la Carina d'El guant de l'Allie, la Rosa Fabregat (la gran dama de la ciència ficció catalana), la Montse Sanjuan i l'esplèndida amfitriona, la Ramona Solé del Tumateix llibres (que aquí explica la trobada). Va ser un plaer poder participar també en uns quants clubs de lectura (1, 2, etc) a instituts (Segrià TV en va fer un reportatge, i aquí parlen d'un altre), una cosa que sempre aprofito per fer quan baixo a terres catalanes.

Avui: presentació de 100 preguntes sobre el càncer

Atenció, barcelonins! Aquesta tarda en Daniel Closa (amb la col·laboració de l'Azucena Salas) presentarà el nostre llibre 100 preguntes sobre el càncer a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia. Jo me la perdré per conflictes d'agenda però, des de la distància, els donaré suport moral. No hi falteu! I si em voleu veure a mi parlant del llibre, us haureu d'esperar al 26 d'abril i fer una excursió fins a Lleida (ja us en donaré més detalls)...

Per si encara no us ha quedat clar si és la mena de llibre que us pot interessar, en podeu llegir la crítica que en va fer en XeXu, la de la jomateixa, la de NCYT o la ressenya d'en JM Tibau. Fins i tot un diari mexicà se n'ha fet ressò.

I si decidiu que el voleu comprar, depèn d'on aneu a buscar-lo potser us sorprendrà trobar-lo en segons quina companyia. En Daniel ja va explicar al seu blog que se l'havia localitzat "en territori estrany", i a mi em va passar al mateix (vegeu la foto) en una altra gran superfície. Per algun motiu, certes botigues que venen llibres (no sé si se les pot anomenar llibreries) confonen amb molta alegria ciència i xarlataneria. Així doncs, no us estranyi ensopegar amb el nostre llibre envoltat de dietes màgiques, instruccions per netejar les xacres i tractats de medicina "natural", justament la mena de coses que desmuntem a l'interior. Encara ens queda molta feina per fer per bandejar el pensament màgic de les nostres vides...

ACTUALITZACIÓ:
Aquí teniu uens quantes fotos de la presentació.

Barreja post-vacacional

Espero que les vacances de Setmana Santa us hagin anat bé. Jo he carregat vitamina D al meu poble i ara, altre cop al regne de la pluja, us penjo quatre cosetes científiques que han sortit .darrerament per tornar a arrencar.

Primer, escolteu aquesta taula rodona amb en Daniel Closa i la Tània Estapé, que va moderar la Mònica Terribas al seu programa de Catalunya Ràdio, com veieu a les fotos. Parlem de càncer, és clar, en motiu de l'aparició del nou llibre.

Per altra banda, el meu últim article a l'ARA parlava d'una nova tanda d'organismes modificats genèticament que ens trobarem ben aviat a les botigues perquè s'estan saltant les regulacions habituals en aquests casos gràcies a un tecnicisme.




I acabo amb les últimes col·laboracions a El Balcó de la SER, cinc minuts de ciència cada divendres a les 19.30 (quan la política ens deixa). Aquest cop vam parlar de les semblances neuronals entre amics, de com les rates sembla que també saben negociar tant bé com nosaltres, i de com usar l'ADN com un disc dur per emmagatzemar dades durant anys i anys. No us perdeu la propera sessió aquesta tarda!

100 preguntes sobre el càncer, el making of

Com és tradició a aquesta casa, us explico com s'ha gestat el darrer llibre, per si a algú li interessa. Des del 2008 intento mantenir la tradició de publicar un llibre de divuglació cada dos anys (aquí els teniu tots). El 2016 va ser una mica atípìc perquè el llibre que tocava no va ser purament de divuglació (però sí científic) i a més en vaig treure dos que eren actualitzacions/ampliacions de dos d'anteriors. De cara al 2018, estava pensant en preparar-ne un de més "tradicional"... però l'atzar va intervenir-hi.

Segueixo el blog del Daniel Closa fa molt temps i, a més, havia tingut l'ocasió de coincidir amb ell unes quantes vegades. Sóc molt fan de la divulgació que fa, planera i directa, i sempre interessant. Tinc, de fet un grapat de llibres seus, entre ells tots els que ha fet per Cossetània amb el format "100", que és una col·lecció molt reeixida (i longeva, ja). Es pot dir que és un estil que el Daniel domina. Sense pensar en res de tot això, un dia vaig fer un comentari al Facebook del Daniel sobre una entrada del seu blog que parlava de càncer. Esperonats per algun amic que es va afegir a la conversa, vam faronejar una mica (amb molt d'humor) i vam dir que si ens hi poséssim podríem fer plegats un llibre sobre el tema en un tres i no res. Ni ell ni jo ho havíem escrit amb cap mena d'intenció però va ser massa tard: una editora que estava alerta ens va enviar un missatge privat immediatament. Anava de debò? I quan hi vam pensar vam dir... per què no?

I aquí estem. No ho vam fer "en un tres i no res", és clar, però va ser un procés molt divertit. De fet, tot va començar al restaurant Semproniana, davant d'un dels fantàstics dinars que fa l'Ada Parellada, aprofitant una visita meva a Barcelona. Allà vam decidir el mètode de treball, vam proposar els temes clau, vam repartir-nos-els... i ens vam fer una foto per deixar-ne constància. Després, cadascú al seu país i a escriure!

Treballar amb en Daniel ha sigut un veritable plaer, perquè és una persona que domina tant el contingut com el format. De ciència en sap un niu, i sap explicar-la. A més, va estar encantat d'entrar en el joc de reescriure'ns els texts l'un a l'altre fins que al final ja no sabies qui havia escrit què. És un dels trucs perquè no es noti que un llibre està fet a quatre mans. Ens hem divertit i hem après coses noves, que és el millor que pots passar quan escrius amb algú altre. El resultat ja ens direu com ha quedat. Si més no podem afirmarque 100 preguntes sobre el càncer és el primer llibre de divulgació escrit per dos científics catalans calbs i amb barba. I que us farà quedar bé si el regaleu per Sant Jordi, segur.

100 preguntes sobre el càncer, aquesta setmana a les llibreries

Ja arribat aquella època de l'any que tots els escriptors ens posem pesats parlant del nostre llibre, i amb Sant Jordi a la cantonada, el mercat comença a inundar-se de novetats per a tots els gustos. I per als qui busqueu un llibre que parli de ciència, tinc una proposta que podreu trobar a partir d'aquesta setmana a les llibreries: 100 preguntes sobre el càncer. El podreu trobar en català i en castellà.

El títol ja ho diu tot: és un llibre on intentem respondre cent preguntes bàsiques que la gent es fa sobre el càncer, que inclouen des del tractament a la prevenció, passant per les causes i l'evolució que segueix un tumor. Com sempre intento que faig divulgació, és un llibre planer que pot entendre tothom, independentment dels coneixements previs que tingui. Alguns potser recordareu el meu llibre anterior sobre aquest tema, publicat fa sis anys. Aquest cop el format és diferent, més directe i organtizat en "fitxes" curtes que es poden llegir en qualsevol ordre. I, a més, aquest llibre és especial perquè és el primer cop que col·laboro amb el Daniel Closa, gran divulgador i científic (i millor persona!). Al seu blog podeu llegir avui també una entrada sobre el llibre, amb més detalls sobre els continguts.

Deixeu-me només que afegeixi que el càncer és un tema que ens toca a tots de prop, per desgràcia, i aquest és un llibre que ens ajudarà a entendre millor què és i què fa. En aquest sentit, no l'em escrit només per als malalts o pels seus familiars, perquè ningú es pot permetre girar l'esquena a una malaltia tan freqüent. Sobretot perquè tots podem contribuir a prevenir-lo i a millorar-ne els tractaments, però cal que entenguem bé de què estem parlant per no deixar-nos entabanar per venedors de fum, que d'aquests n'hi ha molts. Demà us explico com va anar el procés de fer aquest llibre en l'habitual making of.