Segones

Que et reimprimeixin un llibre sempre fa il·lusió. Casualment han coincidit dues segones edicions en qüestió d'unes setmanes. Una és d'un llibre que ja es pot dir de llarg recorregut, per com aguanta el pas del temps, i l'altre una de les últimes novel·les (que, a més, aqeust Sant Jordi van recomanar al Time Out i al Biblionauta). Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible i esperem que als nous lectors també els agradin!

Petit recull mediàtic

Quatre cosetes que han anat apareixent aquests dies, per a qui li pugui interessar.

Comencem per l'últim llibre: una crítica de Doble mortal al Llibres i punt!, que entre altres coses diu que "és molt fàcil de llegir i et deixes portar per una trama sense complicacions i atractiva". També el ressenyaven a El Punt Avui, on destaquen "una trama amb bon ritme" i "la tensió sexual entre els protagonistes". I podeu llegir una entrevista que li feien a l'Elisenda Roca al Barcelona Literària per parlar del llibre. Per acabar, també ens van entrevistar a RNE. ho podeu escoltar aquí.

Mentrestant, Herba negra ha rebut una bona crítica d'El Biblionauta, on es diu que "es tracta d’una novel·la molt ben escrita, entretinguda en el desenvolupament, actual en el plantejament i que es llegeix en un obrir i tancar d’ulls." També sortíem mencionats en un article sobre ecofuturisme i... fracking.

I us deixo amb una crítica a la versió anglesa de Jugar a ser déus, apareguda al Times Higher Education, que és una revista molt prestigiosa en el camp de l'educació, i diuen que "This is an excellent introduction to the ethical minefield into which modern science has led us", cosa que ens fa molt contents.

Seguirem informant. Mentrestant, que passeu un bon cap de setmana.

Una mica de premsa...

Aquí teniu quatre coses que han sortit aquests dies sobre els darrers llibres que he publicat, per qui li pugui interessar:

Una ressenya del llibre sobre Cajal a El Punt Avui i una altra a El Temps.

Una ressenya d'Herba Negra que diu: "Una novel·la addictiva i diferent per tots aquells lectors que busquen lectures fora de les novetats idèntiques que es vénen en massa. Aquesta és una novel·la per gaudir de l'originalitat." L'Herba era  un dels llibres recomanats per El Periódico per la temporada de Nadal en la categoria "OCHO PROPUESTAS PARA ALGUIEN QUE NO SE TOME A MAL QUE LE LLAMEN FRIKI". I també als ja famosos 25 de l'Illa dels llibres.

I aquí una crítica de l'edició anglesa de Jugar a ser déus: "This book is extremely engaging (...). I would highly recommend this book to someone thinking about studying ethics, or simply as an entertaining read." Per cert, el llibre va recollir fa uns dies el Premi nacional d'edició universitària.

"Jugar a ser dios" rep un Premio Nacional de Edición Universitaria

Ahir es va anunciar que la versió castellana de Jugar a ser déus, havia estat guardonada en els XIX Premios Nacionales de Edición Universitaria amb el premi a la millor obra de divulgació publicada el 2015. El jurat l'ha seleccionat  “por plantear los dilemas morales a los que cada vez con mayor incidencia han de enfrentarse los científicos, a la hora no solo de diseñar experimentos y teorías si no de calcular las consecuencias prácticas”. Les Publicacions de la Universitat de València, editora del llibre, també ha guanyat un altre premi.

Aquest és el segon premi que rep el nostre llibre que, a més, aquest any s'ha publciat en anglès. Tres anys després de donar-se a conèixer, encara ens proporciona alegries, no ens podem queixar.

Un altre mena de premi són comentaris com aquest que la Clidice va fer l'altre dia sobre Què és el càncer. Que un llibre de divulgació pugui ajudar un lector és la més gran de les recompenses.

Where science and ethics meets

Em fa especial il·lusió que ahir sortís a la venda Where science and ethics meets, la versió anglesa del Jugar a ser déus (i Jugar a ser Dios) que ja coneixeu. Il·lusió perquè sempre està molt bé publicar en una altra llengua, però també perquè és la primera vegada que em passa amb l'anglès. I encara més: aquesta és la versió original del llibre (tant la catalana com la castellana són traduccions), i curiosament no la primera que ha sortit. Em va passar el mateix amb el primer Tururut, que es va publicar abans en francès que en català (i els dos següents volums no van sortir mai en versió original perquè la il·lustradora no hi va voler participar). El món editorial es mou per camins misteriosos.

En tot cas, si coneixeu algú que llegeixi en anglès i li interessin els temes de bioètica per a tots els públics, dirigiu-lo cap a l'Amazon més proper. Els comentaris que hem aconseguit que ens facin alguns experts en el tema (llegiu-los aquí sota, a la contracoberta) l'haurien d'ajudar a decidir-se.

.

La conferència íntegra de Jugar a ser déus

Fa un parell de setmanes vaig passar per l'Aula Blanes a presentar la versió castellana de Jugar a ser déus, el llibre que va guanyar el Premi Eurpeu de Divulgació Científica del 2013. En podeu llegir una crònica resumida aquí, però si no m'heu sentit mai fer una xerrada de divulgació i us fa gràcia, em sembla que aquesta és la primera que ha estat gravada íntegrament en vídeo, preguntes (i bromes dolentes) incloses. Us la deixo aquí.

Feliç Sant Jordi!

Bon Sant Jordi a tots! Aquest any no em trobareu ramblejant, però us recordo que acaben de sortir tres llibres amb el meu nom a la coberta, que poden ser bons regals (i auto-regals). N'hi ha per tots els gustos i necessitats!

Abans de repassar-los, us anuncio que avui contribueixo, junt amb 51 escriptors més, a convertir l'ARA en un diari de ficció. És com un llibre, a la pràctica, perquè té un bon gruix, per tant també compta. Per segon any han convidat a uns quants autors a escriure contes que ocuparan el lloc de les notícies, i jo hi col·laboro parlant de la gènesi d'un assassí reversionant el meu estimat Wells. Podeu llegir el meu conte aquí. I ara sí, anem als llibres....

Primer, la versió castellana de Jugar a ser déus, el llibre que va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica i que vam presentar el darrer Sant Jordi. Indicat per a tothom que li agradi la ciència o li agradi pensar una mica sobre cap a on va la societat.

La segona novetat és la meva estrena en el gènere juvenil, el tercer llibre que publico amb el Sebastià Roig i el primer que va dirigit a lectors a partir de 10 anys (més o menys): El secret de la banya embruixada. Regaleu-lo a nanos que vulguin passar una bona estona perseguit esperits malignes per Palamós de la mà del fantasma del gos de Truman Capote, famós guardià interdimensional. I llegiu-lo de pas vosaltres també, que segur que riureu amb aquesta barreja de referències que us sonaran (des dels Goonies als Caçafantasmes).

I per acabar, el llibre col·lectiu sobre viatges en el temps que han publicat la gent de Les Males Herbes, Punts de fuga, on sóc un dels 26 escriptors que hi col·labora amb un conte. En el meu cas, una revisió del primer clàssic del gènere. Ideal per als més avenutres i interessats en les noves veus de la narrativa catalana. En podeu trobar una crítica aquí, una aquí i una altra aquí.










Una cosa més abans de marxar: mireu aquesta llista de recomanacions de llibres relacioants amb la ciència que ha publicat la revista Mètode, on una colla de científics seleccionem lectures molt divereses.

Avui, Jugar a ser déus a l'Aula Blanes

Si esteu per Blanes aquesta tarda, a les 20h a la Biblioteca comarcal parlaré d'Els reptes ètics i socials de la biomedicina del segle XXI en el marc de les xerrades de l'Aula Blanes. Ens hi veiem!

Jugar a ser Dios

Ja deu haver arribat a les llibreries la versió castellana de Jugar a ser déus, de la qual veieu la coberta aquí dalt (el canvi que veieu al títol va ser una petició meva a la traductora... no em feu dir perquè però em sona millor). N'hi enviaré un exemplar al ministre Wert, perquè crec que a la seva nova classe de religió hi encaixaria molt bé. Si més no demostraria que l'home pot ser feliç fent una cosa tan simple com llegir un llibre en el qual no hi ha intervingut cap mà divina.

Resum mediàtic del mes

Aquestes són algunes coses meves que han aparegut a la premsa durant les darreres setmanes, a veure si us n'interessa alguna.

Aprofitant que estava promocionant Els límits de la vida, a Vilaweb em van fer aquesta entrevista, on a més parlo de la situació de la ciència a casa nostra, com altres vegades. Una altra entrevista va sortir a Barnafotopress, però vam parlar de coses més filosòfiques. I la tercera entrevista és del suplement de cultura de l'Avui, i aquí sí que hi sortim els tres autors (costa reunir-nos!) i expliquem com vam fer el llibre. Si voleu saber què en pensen els primers lectors, la jomateixa el va ressenyar aquí i en XeXu aquí.

Parlant de ressenyes de llibres, Jugar a ser déus també n'ha tingut un parell de noves. En Josep Manuel San Abdón deia aquí que "és un magnífic llibre de divulgació científica, assequible a qualsevol tipus de lector", i en Fernando del Álamo li doanva cinc estrelles i un comentari molt positiu al goodreads.

Pel que fa a articles, a l'ARA en publicava un sobre cèl·lules mare per curar la diabetes, i al Periódico parlava aquest cap de setmana dels efectes biològics de la nostàlgia.

Acabo amb una curiositat: he fet de jurat en un concurs de contes de ciència ficció organitzat per la uinversitat de Màlaga. No ha guanyat el que m'agradava més, però almenys estava d'acord amb els finalistes. Està bé que hi hagi iniciatives que incentivin els científics lletraferits...

Avui, conferència a Alzira

Avui a les 7 de la tarda, inauguraré el cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira d'aquest any amb una xerrada sobre les implicacions ètiques dels nous descobriments científics, basada en el llibre que va guanyar el premi de divulgació de l'any passat, Jugar a ser déus. Si esteu prop d'Alzira passeu a veure'm!

Recull mediatic del mes

Fa temps que no us penjo les meves col·laboracions a la premsa, així que deixeu-me que actualitzi la llista. A veure si en trobeu alguna que us faci el pes. Aquesta temporada no tinc ràdio, així que son totes en paper. 

A l'ARA he publicat un parell d'articles darrerament. El primer, sobre les capacitats mentals dels ximpanzès, en alguns camps superiors a les nostres. L'altre potser us farà gràcia: va sobre el sexe a l'espai (i no, no és de ciència ficció), un tema que ja sabeu que domino perfectamet des que vaig escriure Mugrons de titani.

Mentrestant, a El Periódico he parlat dels misteriosos gens que determinen la intel·ligència i de manipular el cervell, un tema que ja sabeu que m'interessa en tots els seus formats.

A més, he fet un parell de "cameos" de la mà de l'Elisenda Roca, que a aquesta original entrevista i en el vídeo que teniu a sota (minut 1:40) parla d'un projecte que estem fent plegats i que encara no us havia comentat (més detalls d'aquí un temps).

A part d'això, han aparegut a la xarxa algunes ressenyes dels meus llibres: Jugar a ser déus, (que, curiosament, encara sortia a la llista de més venuts d'una llibreria, com veieu a la foto, un fet inaudit per un llibre d'aquestes característiques), també aquí, Científics lletraferits, El joc de Déui una mica d'Ullals.

I fins aquí les novetats. El proper mes continuem.

Déus, lletraferits i altres coses

Aquesta setmana s'han posat d'acord la jomateixa i en XeXu i han publicat dues ressenyes de Jugar a ser déus. Les podeu trobar aquí i aquí. Els agraeixo que tots dos ens deixin tan bé!

La jomateixa va fer la "setmana Macip", com diu ella, i també va comentar l'altre llibre que us he estat promocionant aquests darrers mesos, el recull Científics lletraferits. Llegiu la ressenya aquí.

Parlant d'això, la setmana que ve es fa la presentació oficial dels Científics lletraferits a Barcelona. Aquí en teniu els detalls.

Aprofiteu-ho, que no sé quan tornarà a haver-hi una densitat tan alta de científics escriptors per metre quadrat al país. Jo en faré també una presentació la setmana que ve a València, però us ho explico amb més detalls d'aquí uns dies.

També relacionat amb aquest llibre: el diari cultural digital Núvol publicava l'altre dia el meu relat inclòs a Científics lletraferits. Si no us voleu llegir tot el llibre (mal fet!), almenys podeu gaudir de franc del meu remake del gènesi bíblic fent clic aquí.

Afegeixo també una crítica a Hipnofòbia que m'ha fet avui en romanidemata.

Acabo amb el link a la darrera secció de ciència del Via lliure, on vaig parlar de feromones i de com els nostres cervells comencen a decaure als 24 anys, entre altres coses.

Recull mediàtic del mes

Us penjo un recull de les últimes coses que he anat publicat. Aquí podeu llegir un article a l'ARA, sobre la possible relació entre els microbis intestinals i l'autisme.I aquí l'article d'El Periódico sobre la possibilitat de clonars humans, cada cop més a prop gràcies a uns descobriments recents que no s'han comentat gaire a la premsa.

Aquí podreu veure un vídeo d'un festival literari que es va fer a Blanes, en el qual vaig participar a distància llegint un tros del meu nou llibre, que sortirà a la tardor (ja ho anirem comentant). I parlant de vídeos, aquí sota en teniu dos, de la campanya de Sant Jordi de promoció de Jugar a ser déus, un a TV3 discutint el secret de la longevitat (i les implicacions morals) i l'altra per l'Esguard.

Ho complemento amb la meva secció al Via lliure de RAC1, que en aquesta ocasió anava sobre el llibre, també. Escolteu l'entrevista aquí. A més, aquí podeu llegir una petita ressenya de Jugar a ser déus, aquí la que va sortir a El País, i aquí la que el XeXu va fer de Científics lletraferits. Acabo amb unes recomanacions de literatura científica que vaig fer per Sant Jordi a l'ARA.

Un Sant Jordi en 16 selfies

[Que com va anar el Sant Jordi? Ja us n'explicaré detalls quan tingui temps, però de moment aquí en teniu un resum fotogràfic en 16 selfies, el format de moda, especialment adequat per a gent que, com jo, té els braços llargs.]

Dia 22: amb el Chris Willmott, coautor de Jugar a ser déus, a la primera festa pre-Sant Jordi a la cava de l'Hotel Casa Fuster

La tercera festa d'aquella nit va ser a la fàbrica de la Moritz (us heu de creure que som nosaltres). La segona va ser la de La Vanguàrdia, però l'ambient era massa seriós per anar fent-se selfies...

Com que no estem acostumats a tanta activitat lúdica, vam acabar rebentats després del trio d'actes socials. Vam tancar la nit a l'Idò, refent-nos amb uns fabuolosos plats de menges illenques.

L'endemà, el dia J, estàvem a punt de guerra al clàssic esmorzar del Regina. Com que vam arribar puntuals (britànics que som), vam poder accedir als croissants abans que ningú.

El moment culminant de l'esmorzar és la lluita per agafar bones posicions per la foto de família. Nosaltres, discrets, vam optar per l'última fila.

A la primera paradeta del dia va i em trobo que signem al costat dels admirats Àlex Santaló i Cels Piñol (al fons). Amb el primer ens coneixem del Facebook de fa temps (compartim gustos i aficions), i el segon el segueixo des de fa dècades, de l'època que tots dos estàvem ficats en fanzines. Una grata sorpresa.

Entre la primera i segona sessions de firmes teníem una estoneta, així que vaig portar el coatuor guiri a fer un tast del Sant Jordi des de l'altre costat. A aquelles hores del matí encara es podia circular per la Rambla, i feia un solet fantàstic.

Em salto uns quants esdeveniments (signatures, cerveses, dinar...) i el següent selfie ja és al bell mig de Rambla Catalunya, de tarda i amb una circulació bastant densa. Aconseguim esgotar els exemplars del llibre que hi havia a la paradeta de Bromera, no està malament.

D'allà ens desplacem al coll d'ampolla del Palau de la Virreina, on hi havia la parada del TR3SC, sense cap accident destacable (no era fàcil anar esquivant la gentada). Arribem tard, és clar. Aquí teníem els nostres noms en un pòster, que fa molt elegant.

A aquestes alçades el pollastre ja era majúscul. De nou a la zona nord de Rambla Catalunya, no hi cabia una agulla i arribar a la taula de signatures era una esport de risc. Aquí ja estàvem bastant esgotats i necessitats d'una escapadeta al lavabo.

El repòs del guerrer (o no). Acabada la marató de firmes, tornem a la marató de festes. Vam entrar a la de Planeta, al Luz de Gas, sense saber massa bé com (a aquelles alçades ens deixàvem arrossegar on fos). El menjar estava de mort.

Però només una festa per nit seria poc per al currículum, així que també vam entrar (pels pèls) a la que es feia al Speakeasy. Grans còctels. I aquí sí que se'ns van acabar les forces.

Començo el dia 24 afònic i amb bosses sota els ulls (sort del maquillatge), però disposat a continuar treballant. Primera parada, a Els matins de TV3.

El mateix dia, vaig cap a Manresa a presentar el Jugar a ser déus a la gent de l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran. Parlo també d'extensió i de gent gran quan toco el tema de la píndola per frenar l'envelliment que també havia discutit a la tele. Un ambient fantàstic i una audiència molt participativa.

L'endemà vaig passar-me per l'IES Serrallarga de Blanes per parlar-los d'Ullals. El coautor, en Sebastià Roig, tenia problemes d'agenda, així que vaig fer el xou en solitari. Sembla que més o menys me'n vaig sortir.

I l'últim acte de la marató de Sant Jordi va ser aquella tarda a Olot, parlant de càncer al cicle Els Grans Interrogants de la Ciència. El millor va ser l'hora sencera de preguntes que va venir després. Altre cop, un públic molt interessat i molt ben informat, que treien els temes clau. Tot un plaer (amb menció especial a la claca de Blanes que em va venir a donar suport!).

On estaré aquest Sant Jordi

Per si us interessa que us signi algun llibre o simplement passar a saludar, aquest serà el meu horari de demà.

Intentaré anar tuitejant en directe les incidències del meu Sant Jordi (seguiu-ho a @macips01), que  potser començarà aquesta nit amb alguna de les festes del ram (per un cop que m'apunto al sarau, farem un "complet").

Passada la bogeria del dia del llibre, em podreu sentir parlar amb més calma, si us enganxa a prop alguna de les dues xerrades científiques que tinc programades:

Dijous 24 d'abril a les 17.30h a l'Escola d'Enginyeria de la UPC de Manresa: "Els límits de la ciència: cap a on ens porta la medicina del segle XXI?"

Divendres 25 d'abril a les 19.00h al Casal Marià d'Olot (C/Francesc Xavier de Bolós, 3): "Arribarem mai a curar el càncer?" (VII Cicle de conferències: Els grans interrogants de la ciència)

Que passeu un bon Sant Jordi!

Jugar a ser déus: el making of (i III)

La idea del llibre que us estic presentant aquesta setmana va sorgir just en acabar d'escriure Les grans epidèmies modernes. Tenia ganes de fer una cosa menys "didàctica" i més "reflexiva" (tot i que al final és una barreja de les dues coses), i el projecte va prendre cos un dia que estava parlant al passadís amb en Chris, un professor del meu departament expert precisament en ètica i comunicació científica. De seguida ens vam engrescar i vam decidir que havíem de fer un llibre plegats. Era, a més, una excusa ideal per mi per començar a escriure en anglès (com us podeu pensar, en Chris no domina el català), un repte que sempre m'ha interessat i espantat a parts iguals, i que era més fàcil d'encarar si tenia algú al meu costat per vigilar-me.

Ens hi vam posar a finals del 2010. El pla inicial era mirar de tenir-lo al carrer el 2012, per seguir el meu ritme habitual d'una peça de divulgació científica cada dos anys, però per motius diversos, entre ells el fet que la Marató de TV3 d'aquell any anés dedicada al càncer, un dels temes que treballo al laboratori, van fer que tot es retardés i que al final un altre llibre li passés per davant. Això ens va donar més temps de treballar-hi i, de pas, anar-lo traduint. Quan ja n'estàvem del tot satisfets i va arribar el moment de començar a "moure'l", pels volts de la primavera del 2013, vam pensar en el premi que organitza Bromera i la Universitat de València, l'únic en la nostra llengua dedicat a la ciència, i vam decidir que valia la pena intentar-ho. Tinc uns quants dels llibres guanyadors d'edicions anteriors, molt interessants tots, i el fet que se l'hagin endut científics i divulgadors de pes de casa nostra com en David Bueno, en Jesús Purroy, en Carles Lalueza o en Xavier Duran em va motivar més encara a intentar afegir el meu nom a la llista.Al final vam tenir sort i fin aquí hem arribat.

Jugar a ser déus és un llibre que m'ha agradat molt escriure. Ha sigut una experiència enriquidora donar-li voltes a les implicacions socials del que fem els científics i discutir-ho amb en Chris, que no sempre ho veia de la mateixa manera que jo. Aquesta és una de les gràcies de llibre, precisament, estimular el debat, i espero que els que el llegiu el trobeu interessant i amè i, sobretot, que us faci pensar una mica i us permeti treure aquests temes a les tertúlies que feu amb els vostres amics. L'hauríeu de poder trobar a les llibreries a partir de la setmana que ve, i ja es pot encarregar online ara mateix. Si el llegiu, ja m'explicareu què us ha semblat.

Jugar a ser déus: el making of (II)

Com us deia ahir, al llarg dels propers dies arribarà a les llibreries del país Jugar a ser déus, el meu darrer "fill". Que de què va? Aquí al costat en teniu la contra. És un llibre de divulgació (tot i que l'altre dia feia broma sobre la similitud amb el títol de la meva segona novel·la), com sempre per a tots els públics i intentant que s'entengui tot bé sense baixar el nivell. Si us interessa potser l'haureu de demanar expressament al vostre llibreter, perquè els llibres de ciència no solen tenir gaire espai als taulells de novetats per Sant Jordi, sobretot quan hi ha superventes que el reclamen.

L'objectiu és una mica diferent dels tres assaijos científics anteriors. Abans havia parlat del càncer, de les epidèmies o dels darrers avenços biomèdics. Ara el que faig, junt amb el coautor Chris Willmott, és discutir com totes les millores que ens porta la biomedicina poden canviar la societat. No és un llibre d'opinió: la idea és informar de l'estat de la qüestió en alguns dels tèmes èticament més polèmics, plantejar les opcions i deixar que cadascú tregui les seves conclusions. La ciència avança molt ràpid, més que la societat, i estem trobant que entrem en zones moralment complicades sense haver pensat abans en totes les implicacions. Són canvis que ens afecten a tots, no hem de ser només els científics qui prenguem les decisions, per això és important estar al dia i participar en aquests debats. El llibre aporta un granet de sorra en aquest sentit i intenta meditar sobre temes complexes com la clonació, el dòping, la reproducció assistida, l'allargament de la vida, etc.

Cada capítol tracta un tema diferent. Comença amb un cas de ficció (tot i que a vegades està basat en fets reals) i després planteja una sèrie de preguntes ètiques que se'n podrien derivar. En el segon bloc, s'explica breument la ciència que hi ha darrera la història, com estan les coses actualment i cap a on va la recerca. Després passem a valorar l'impacte social d'aquests descobriments i en presentem arguments a favor i en contra, perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions i decideixi si és un canvi que creu que beneficiarà la humanitat o no. Demà us n'explico més coses de com el vam escriure.

Jugar a ser déus: el making of (I)

Pels volts de Sant Jordi els escriptors ens tornem una mica pesats. És l'època que surten llibres com bolets, i qui més qui menys té alguna novetat per anunciar.  Personalment no m'agrada treure llibre per aquestes dates, perquè queda enterrat instantàniament sota una tona de novetats que xuclen l'atenció (i la cartera) dels lectors. Ho aconsegueixo evitar normalment, menys quan hi ha premi pel mig, perquè aquestes coses tenen els seus propis calendaris. Així doncs, aquest any em tocarà repetir l'experiència mística de ramblejar per Sant Jordi (l'únic cop que ho he fet vaig explicar-ho aquí, aquí i aquí). Ja us donaré detalls de les paradetes que visitaré per si voleu passar a saludar o a demanar alguna signatura.

Tot un paràgraf i encara no us he explicat res del llibre nou, que és allò que deia al principi de donar inevitablement la llauna... És aquest que veieu a la foto aquí sobre (la tercera coberta que em fa el Carles Barrios, trobo que molt encertada aquest cop també), que ja us vaig presentar breument la setmana passada, quan sortia del forn. També us en vaig parlar amb motiu de la cerimònia del premi que va guanyar a Alzira fa uns mesos. Per no allargar-me massa ara, demà us n'explico més detalls

Recordeu que si us agrada la ciència i també la ficció (i els contes), podeu posar a la llista alternativa de Sant Jordi (alternativa perquè estem parlant de llibres diferents dels que se solen comprar aquest dia) el recull que he editat amb en Jordi de Manuel i que també us signaré si me'l poseu davant. Si no el trobeu a la vostra llibreria, sempre el podeu demanar a Amazon.

De jocs i de déus

De l'autor i l'editorial que us van portar El joc de Déu...

...ara arriba Jugar a ser Déus (pista: no és una segona part).

D'aquí uns dies a les llibreries (i paradetes de Sant Jordi).