Llibres per aquest Sant Jordi (IX): Símbols i Finals!

I arriba, finalment, la diada de Sant Jordi, una de les festes més maques (i esbojarrades) de l'any. Si em premeteu, acabo les recomanacions que us he estat fent aquests dies amb els meus propis llibres, les dues novetats dels quals ja us n'he parlat força.

Si voleu un llibre reflexiu, que parla de fer-se gran i de les decisions que ens veiem obligats a prendre, amb el teló de fons dels atemptats de l'11S del 2001, feu-li un cop d'ull a Els finals no arriben mai de sobte. Per acabar-vos de decidir, aquí teniu algunes coses que n'han dit els primers lectors:

"És incontestable és que Salvador Macip ha grimpat com a escriptor (...). La fondària dels personatges, la seva introspecció, la xarxa de relacions, el conflicte, la reflexió, la crítica social dosificada amb aforismes, són aspectes a destacar que representen un salt mortal" (Anna Carreras al Núvol)

"Nou llibre de Salvador Macip, francament diferent al que ens té acostumats. Amb un estil molt més reposat i reflexiu de l'habitual" (Llibres i punt!)

Un ventall de personatges arrodoneixen una obra que no parla dels atemptats, parla d’una part de l’essència humana.

"Un ventall de personatges arrodoneixen una obra que no parla dels atemptats, parla d’una part de l’essència humana" (Lluís Llort, en una entrevista a El Punt/Avui)

"L'autor ha escrit llibres de temàtiques molt diferents, pel que comparar-los entre si és absurd, però crec que aquest és el que té més maduresa i profunditat. Per mi, el millor fins al moment." (Tumateix Llibres)

"Fa una incisió quirúrgica magistral i sota el microscopi mostra totes les seves interioritats d'una manera amena però punyent i efectiva que a cada dues frases et fa meditar" (El refugi)

"Transmet a través dels seus personatges l’angoixa vital, la incertesa i la por. " (El Periódico)

A més, aquestes últimes setmanes el llibre ha sigut un dels cartoze recomanats per Vilaweb, pel Qué leer, pel Núvol, pel Periódico, per Sebastià Alzamora a l'ARA, a Ràdio Marina i ha sortit al llistat de novetats destacables d'El Punt Avui. També ha sigut una de les novel·les del recomanador de l'ARA. N'he parlat també a ràdio Puig Reig (aquí, minut 14) i m'han entrevistat al Catorze, i a Onda Cero.

Sí, en canvi, el que busqueu és un llibre lleuger, amb molta acció i un ritme àgil (el que jo anomeno una "novel·la de crispetes"), Tots els símbols de la por és el segon volum i conclusió de la mini-saga dels Fills dela setena onada. Si mireu sota la capa de blockbuster estival hi trobareu també un munt de ciència i d'ètica, per si voleu reflexionar sobre els perills imminents de la manipulació genètica i altres avenços biomèdics recents. Aquí en teniu algunes opinions recents:

"Una novel·la equilibrada, ben escrita, molt visual i intensa." (Tumateix Llibres)

"Té un ritme trepidant, uns protagonistes extraordinaris que es complementen a la perfecció. Intel·ligència, força i emocions en un debat constant." (La petita llibreria)

"És com si m’hagués endrapat vuit capítols seguits d’una sèrie d’aquestes que tant ens agraden, hagués mirat l’hora al rellotge i no me’n sabés avenir." (El refugi)

"Una història ben planificada i molt equilibrada que agradarà a tot lector aficionat a les conspiracions. És una bona lectura per a llegir a qualsevol edat." (El Bilbionauta)

"Una escriptura planera amb un ritme elevat, acció, un puntet d'humor i la ciència que no hi falti!"(Llibres i punt!)

Avui, com altres anys em trobareu a les trinxeres barcelonines gaudint de la intensitat de la festa. Si voleu passar a saludar o a que us signi algun d'aquests llibres o qualsevol altra cosa, aquestes seran les meves parades:

11-12h FNAC Illa
15.30-17.30h Escola IPSI
18-19h La Central Moritz
19-20h FNAC Triangle

Que tingueu una bona diada!

Els finals no arriben mai de sobte: el making of

Va, us explico d'on surt Els finals no arriben mai de sobte. És una novel·la que passa durant l'11 de setembre del 2001, així que ja us podeu  imaginar que una de les motivacions ha sigut transmetre tot el que vam sentir els qui ho vam viure en directe a Nova York. Vaig començar a escriure la novel·la aquell mateix setembre, com una mena de dietari, esperonat pel meu company de malifetes, en Sebastià Roig, que creia que podria ser un tema interessant i molt literari. Anava anotant fil per randa tot el que ens passava a la dotzena d'amics, tots estrangers, que ens hi vam trobar. Vaig omplir aquella llibreta durant almenys un mes, però quan va arribar el moment de començar a convertir-ho en un llibre, estava massa saturat del tema i vaig haver de guardar-la al calaix. Periòdicament la treia i intentava fer-ne alguna cosa, però m'era difícil se tornar a reviure aquells moments. Potser costa d'entendre ara, però durant anys vam estar força traumatitzats per tot plegat, i l'última cosa que volíem era desenterrar el que havíem patit. Tot i això, em cremava la idea de convertir-ho en un llibre, i el format que més m'atreia era el de la novel·la, ficcionant-ho una mica.

I així van anar passant els anys, i em vaig distreure amb altres projectes. En el moment de l'atemptat no havia publicat cap llibre, i encara estava aprenent com es gestiona una novel·la. Després de publicar-ne un parell, em va semblar que potser era el moment de tornar a rescatar la idea de l'11 de setembre. Vaig treballar-hi una mica, però no me'n sortia com volia. No tenia prou clar com havia d'explicar-lo. No m'interessava l'angle periodístic, però llavors no sabia quina història havia de ser la central. Al final va tornar a anar a parar al calaix.

Després d'acabar la meva primer trilogia de novel·les, el Cicle de la Manipulació, vaig creure que ja estava més preparat per tornar-ho a provar. Al llarg d'aquests tres llibres havia explorat maneres diferents de narrar i formats diferents de novel·la i vaig pensar que potser ja estava a punt. Aquesta vegada va ser diferent. Per un costat ja havia agafat prou distància dels fets, i per l'altre ja controlava les eines narratives necessàries per fer el que tenia al cap. Així doncs, el 2012 vaig començar a treballar seriosament la novel·la, que llavors es titulava El dia de la fi del món (i encara ha tingut un parell de títols més fins que n'hi hem trobat un que ens agradés a tots...).

Des de llavors l'he estat escrivint intermitentment, però sense abandonar-la mai. Hi he invertit moltes hores, perquè l'he tallat, retallat, reescrit i remuntant moltes vegades. I l'he deixat reposar molt també, per agafar perspectiva, que crec que és essencial. Es pot dir que ara cada coma està exactament on ha d'estar, després de sis anys de mirar-me-les amb lupa! És la novel·la que més esforços m'ha costat, la més ambiciosa i la literàriament més complexa, això es veu ràpid. I crec que al final he aconseguit el que m'havia proposat (vosaltres ja em direu si és així). Sens dubte no l'hagués pogut escriure d-aquesta manera fa 18 anys, quan la vaig començar, perquè encara no en sabia prou i perquè no havia llegit a fons DeLillo, Phillip Roth, John Banville o Julian Barnes, que son alguns dels autors que m'han influït. Considero que ha valgut la pena invertir-hi tot aquest temps i no voler anar amb presses. El dietari inicial ha sigut la base principal de l'ambientació, i també l'eix que vertebra la part que narra el Roger. Hi ha una dimensió nova, que no vaig preveure al principi, que és la d'establir paral·lelismes entre la ciutat que s'ensorra i la crisi a la vida del Guillem, el protagonista principal. Aquest és el tema central: l'atemptat de les Torres Bessones és només el detonant d'una sèrie de decisions que els protagonistes hauran de prendre, que arriben en aquell moment crític que cada cop retardem més, el pas de la post-adolescència a l'edat adulta, que a molts els arriba a finals dels vint o principis dels trenta anys.

Algunes persones que se l'han llegit m'han dit que és molt diferent a tot el que he fet abans, i que el gir cap a una tipus de novel·la més introspectiu és inesperat i els ha sorprès. A més, aquest cop no hi ha cap element fantàstic, cosa que en solitari no feia des d'El rei del món. Tingueu-ho present si la llegiu: no té res a veure amb la primera trilogia (i menys encara amb els crossovers que he fet després, és clar), tot i que per mi és l'evolució lògica. Necessitava passar per l'experimentació rítmica d'El rei del món,  per la sintetització narrativa d'El joc de déu i trobar una veu més personal a Hipnofòbia abans de poder enfrontar-me a projectes més complexes. I ara que ho he fet i m'ho he passat bé, tinc previst completar una altre cicle que, com el primer, seran tres novel·les independents al voltat del mateix tema de fons. Si abans vaig explorar com ens manipulem els uns als altres, ara el meu objectiu és retratar la vida de l'emigrant des de diversos angles, continuant amb aquesta aproximació reflexiva que he estrenat a Els finals (el segon volum ja està en marxa, i espero no tardar 17 anys en acabar-lo!). Si us la llegiu, ja sabeu que sempre m'interessa saber què en penseu.

Per acabar, aquí teniu una llista amb totes les cançons que surten al llibre. M'he adonat que posades així, una rere l'altra, el resultat és força inescoltable: massa eclèctic. Però ja veureu que totes tenen una rellevància en la història, no podien ser unes altres...

Playlist Finals (Spotify)

Els finals no arriben mai de sobte: de què va

Continuo parlant-vos de la meva nova novel·la, acabada de sortir del forn: Els finals no arriben mai de sobte. En teniu la sinopsi a la foto de la contracoberta, però us en puc explicar alguna cosa més sense fer espoilers.

Per començar, s'assembla poc a les altres novel·les que he publicat, això ho veureu ràpidament. Es podria dir que és una novel·la "històrica", perquè està situada en un moment i una època molt concrets (l'11 de setembre del 2001 a Nova York, durant i poc després dels atemptats a les Torres Bessones). Però això és només el teló de fons. És un dels "finals" als quals es refereix el títol, ja que va representar realment el final d'una era per a tothom.

Però el final que més importa en el llibre és el canvi de vida que se li presenta al protagonista, el Guillem, un català de trenta-i-pocs que porta un parell d'anys vivint a Manhattan. El mon ensorrant-se al seu voltant l'obligarà a prendre unes decisions que preferiria evitar. El passat, el present i el futur estaran representant per tres dones, la Sandra és la principal d'elles, i les relacions que hi ha establert. I amb ells hi ha un bon amic, el Roger, que fa d'observador de tot plegat (o potser no tant com voldria). Mentre el mon embogeix, el Guillem, la Sandra i el Roger hauran d'escollir què volen fer amb les seves vides.

Sens dubte és el llibre més introspectiu que he fet, que parla de crisis personals enmig d'una gran crisi social, de com sembla que les coses canvien d'un moment a l'altre, tot i que els finals realment porten molt temps gestant-se. És un retrat, també, d'un moment traumàtic que em va tocar viure a primera línia. I tot i que el 90% del que hi surt està basat en fets reals, no és un llibre d'auto-ficció, encara que en alguns moments pugui semblar-ho. Al proper post us explicaré el making of, com sempre.

I acabo amb aquesta mostra, treta de la solapa:

Avui a les llibreries: Els finals no arriben mai de sobte

A partir d'avui ja podeu trobar la meva segona novetat d'aquesta temporada: Els finals no arriben mai de sobte. És la primera novel·la estrictament per a adults que escric des que vaig acabar el Cicle de la Manipulació (El rei del món, El joc de déu i Hipnofòbia), ara fa set anys. Mentrestant no és precisament que m'hagi dedicat a la vida contemplativa, literàriament parlant (he publicat 20 llibres), però el motiu del retard ha sigut que he tardat força temps a trobar la manera d'explicar aquesta història. 17 anys des que en vaig escriure la primera frase, de fet. No és broma.

Els propers dies us en donaré més detalls, però ara ja podeu passar-vos per la vostra lliberia preferida i fullejar aquesta història sobre finals. Si aquest Sant Jordi preferiu les "novel·les de crispetes" ja sabeu que la minisèrie dels Fills de la Setena Onada està disponible sencera des de fa unes setmanes, i si, en canvi, us van més els llibres "reflexius", aquest potser us interessarà. Seguirem informant.