divendres, 22 de gener de 2021

Fatiga pandèmica

Un cop més, les prediccions es compleixen: comencem l’any enfilats en una tercera onada pandèmica de dimensions considerables. L’han alimentat sobretot la reticència dels polítics a imposar restriccions durant les festes, malgrat la insistència dels científics, i la incapacitat de certa gent d’actuar amb prou seny. És just repartir les culpes equitativament.

La situació actual espanta. Al Regne Unit acumulem rècords de contagis i xifres de morts diàries per sobre les de la primera onada. Les raons del descontrol no son clares. Boris Johnson ho atribueix a la nova variant del virus, que s’ha convertit en prevalent amb rapidesa i sembla ser més infecciosa, però hi ha un component de mala gestió que no es pot obviar. Encara no sabem quina de les dues coses, mutació o incompetència, ha tingut pes més en el desastre.

Les onades anteriors ens han ensenyat que no podem quedar-nos mirant els veïns sense fer res, perquè Europa és massa petita i el virus massa ràpid. Ja estem veient que la tendència a l’alça s’està escampant pel continent. Els científics normalment demanem preparar-nos per a la pitjor de les possibilitats (en aquest cas, un tsunami com el britànic) però els dirigents prefereixen esperar-se per si de cas hi ha sort i es poden estalviar mesures que tenen un alt cost polític. El que passa és que aquesta estratègia reactiva (proposar solucions quan hi ha un problema) té un preu més elevat en vides que la via proactiva (anticipar el problema i posar mesures per minimitzar-lo).

Per desgràcia no podem esperar que les vacunes ens salvin d’aquest pic, perquè els seus efectes tardaran mesos a veure’s. L’inici de la campanya de vacunació ha sigut més lent del que s’esperava, fins i tot als països que s’han organitzat bé. Agafarem velocitat a mida que llimem les imperfeccions del pla i s’afegeixin més vacunes a les que ja han estat aprovades però, malgrat tot, els anuncis triomfals de tenir la major part de la població protegida a l’estiu ara es veuen massa optimistes.

Sembla, doncs, que el 2021 serà un altre any difícil, si més no la primera meitat. És cert que hem après molt en aquests mesos. Sabem com tractar els malalts greus, com rastrejar el virus i com predir-ne l’evolució amb més exactitud. Però la situació es complica perquè tots patim el que anomenem fatiga pandèmica. Els ciutadans estem tips de fer sacrificis que no serveixen de res, perquè quan ens relaxem tornem al punt de partida. Els sanitaris estan físicament i mentalment exhausts d’estar permanentment de guàrdia. Els polítics estan tips d’estar a l’ull de l’huracà, havent de prendre decisions impossibles i rebent pals per totes bandes quan no aconsegueixen nedar i guardar la roba. I els científics ens estem cansant d’anticipar els problemes i que ens ignorin o se’n riguin de nosaltres.

Quan, a principis de desembre, uns quants vam començar a suggerir que repenséssim el Nadal per evitar una situació com la que tenim ara, ens van titllar d’exagerats i ens van tirar la cavalleria per sobre a xarxes i tertúlies. Ha tornat a passar ara amb la proposta de retardar uns dies la tornada a l’escola per parar el cop dels possibles contagis per les festes. Les tradicions i els nens son temes que provoquen reaccions viscerals, és comprensible. No ho és tant l’escarni públic i les desqualificacions personals de professionals de la salut o la comunicació que sembla que no entenguin com funciona la ciència: debatre d’una forma ponderada idees que s’han erigit sobre dades sòlides és necessari per poder avançar quan hi ha dubtes, normalment trobant solucions de consens. Però encara desgasta més veure com els qui governen ni tan sols volen plantejar-se alternatives a la via oficial. Algú s’ha queixat de la confusió que crea que els debats científics es facin a les xarxes o als mitjans, però és l’única alternativa que queda quan no es poden fer als despatxos dels ministeris.

La incertesa és el motor de la ciència i el progrés. Quan tenim prou dades per entendre una realitat, el camí a seguir està clar. Si no, el que cal és escoltar totes les veus que proposen teories raonables i, plegats, trobar la sortida més plausible per poder avançar. Així tenim menys possibilitats d’equivocar-nos que ofegant les veus que no encaixen amb les expectatives que ens hem fet. Els científics ho tenim clar, però si no aconseguim que tothom ho entengui, ens esperen uns mesos complicats: per sortir de la pandèmia ens cal treballar junts i no deixar que l’interès polític i els personalismes ens distreguin.

[Publicat a El Periódico, 18/1/21. Versió en castellà.]

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Dice ud: "Els polítics estan tips d’estar a l’ull de l’huracà, havent de prendre decisions impossibles i rebent pals per totes bandes quan no aconsegueixen nedar i guardar la roba. I els científics ens estem cansant d’anticipar els problemes i que ens ignorin o se’n riguin de nosaltres"...comenzemos por los políticos: exacto, cuando no consiguen nadar y guardar la ropa. Sr Macip: teta y leche no hay. O lo uno o lo otro. Yo entiendo que un político se debata entre la salud y la economía, pero las científicos lo dicen claro, y son los que saben: sino hay salud, la economía se va al garete, y parte de la población también.

Mire, Sr Macip, la gente no quiere consejos, quiere ejemplos. Yo no se lo que hacen en Inglaterra, pero aquí se dan de hostias por vacunarse los primeros, y da igual la raza del partido al que se representa, que si hay oportunidad nos iríamos al simil del anillo de Giges, sino me ven...yo primero.

Y tres. Faltamos nosotros, los que no somos políticos ni científicos, los llamados ciudadanos de calle. A nosotros se nos habría de atar corto. Josep Corbella ya lo dijo en una ocasión haciendo balanza entre democracia y Salud. Los países que van venciendo la pandemía son aquellos que sus gobiernos son más exigentes con sus ciudadanos. Singapur, Japón, Corea, China...Los más laxos, tipo Inglaterra, EEUU o España, son los que más muertes tendrán en su haber.

Nosotros, los ciudadanos, también somos responsables, y no poco.
Salut

Salvador Macip ha dit...

Estic d'acord, Tot Barcelona. Quan passi la pandêmia veurem qui ho ha fet bé i qui malament, i serà la xifra de morts la que ho delatarà.

Tot Barcelona ha dit...

I més, mi estimat..¿Quién de los políticos y de los ciudadanos (no digo científicos porque ellos si lo tienen presente) se acuerda que detrás hay un colectivo sanitario que está en les acaballes, que ya no puede más?...Seís más mi señora (ahora ya jubilada) tengo en la familia, y tres han pasado el Covid infectando a sus hijos...Mientras miran las juergas, los paseos, las rondas de cerveza, los fines de semana que se da en esta España, de norte a sur y de este a oeste pasando por el centro.
Ojo, Sr Macip....hay que atarnos cortos, muy cortos.
salut y gracias por leerme y contestar.

Unknown ha dit...

On dius "Els ciutadans estem tips de fer sacrificis que no serveixen de res" vols dir "Els ciutadans estem tips de fer sacrificis que en algunes ocasions no serveixen de res" o "Els ciutadans estem tips de fer sacrificis que aparentment no serveixen de res"?
Ho dic perquè hi ha normes assenyades que es compleixen poc, i d'altres normes absurdes que s'han imposat. I, és clar, els esperits lliures que van a la seua.