Us comentava l'altre dia un dels llibres "generacionals" que estava llegint. Avui ressenyaré el segon, Totes les cançons parlen de tu, també una primera novel·la, en aquest cas doble: de Xavi Sarrià, l'autor, i de Sembra Llibres, l'editorial que ha engegat Joan Carles Girbés (que, entre altres coses, té el dubtós honor de ser un dels responsables que el món hagi pogut gaudir d'invents com Mugrons de titani, El joc de Déu o miLLoringliX).
Aquest llibre me'l vaig llegir pràcticament d'una tirada en un viatge València-Luton, i això ja indica que té bon ritme i t'explica una història interessant. És la d'un adolescent valencià dels anys 90 que viu en un barri obrer de la ciutat i està intentant muntar un grup de rock. És un retrat molt ben fet i molt viu d'un lloc i un moment concrets, que m'ha sorprès fins a quin punt és comparable al que passava una mica més al nord, al meu poble, on en aquella mateixa època molts també ens estrenàvem en el món de la música i les hormones mentre al nostre voltant la gent s'esbatussava en més o menys mesura.
No té pretensions de ser un llibre trencador, ni en el seu estil narratiu (eminentment funcional) ni en els seus personatges arquetípics (el protagonista, la noia que li agrada, l'amic que es fica en embolics...), però tot i això, en Sarrià sap com enganxar el lector dosificant acció, romanç i tensió de la manera adequada. Té molt de nostàlgic, a l'estil American graffiti, per entendre'ns, i encara que no parli ni de la nostra generació ni del nostre ecosistema, és fàcil sentir-s'hi identificat (com passava també amb la pel·li d'en Lucas).
En resum, un llibre que recomano per passar una bona estona, rejovenir uns quants anys durant unes hores (o saber com s'ho muntaven a finals del segle passat, si ara ets un adolescent ) i, fins i tot, deixar anar alguna llagrimeta al final. Un bon debut que mereixeria veure recompensada la seva vocació comercial amb vendes substancials als dos costats del delta de l'Ebre
3 comentaris:
Tinc les meves reticències amb aquest llibre, que he vist anunciat del dret i del revés. El que no dius, no sé si voluntàriament o no és que l'autor és el vocalista de la ja desapareguda Obrint Pas. L'autor és valencià. I l'autor deu tenir, si fa no fa la meva edat, o entre la teva i la meva. És a dir, que als 90 era adolescent. Molta coincidència, no? I biografies encobertes, les justes.
Si a això sumes que dec ser dels pocs catalans del rotllo que Obrint Pas no em fa ni fred ni calor, bé, que més aviat em fa fred, molt fred, això em tira molt enrere. M'encurioseix perquè tothom en parla. No dubto que la història pot estar bé, tant en temàtica com en execució, però quan agafes mania a un llibre...
Jo tampoc he wseguit gaire els Obrint Pas, XeXu, però això no ha restat interès a la novel·la. Està clar que deu tenir un important fons autobiogràfic, i que els fans del grup tindran un motiu més per voler-la llegir, però ja deia que la història és molt universal. No té res a veure amb una biografia clàssica... Però entenc que el tema no et cridi!
Li faré una ullada, però de moment haurà de posar-se a la cua de la llaaarga lista de pendents :)
Publica un comentari a l'entrada