Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eclipserama. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eclipserama. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 d’octubre del 2026

Mare nocturnum, el disc que ha costat 35 anys de fer

 

Des d'avui podreu trobar a totes les plataformes el disc Mare nocturnum, que hem fet els Eclipserama, el meu grup de joventut, ressuscitat fa uns anys. Ja us n'havia penjat un avançament, i ara teniu ja tot l'LP disponible. Ens ha costat 35 anys fer-lo: la majoria de les cançons del disc les vam composar als anys 90 i fins ara, en versions millorades i ampliades, no havíem trobat la manera de gravar-les. Vindria a ser, doncs, una actualització d'un disc perdut del rock català.

A Mare nocturnum hi hem posat totes les nostres influències així que, tot i que la idea era que sonés modern, segur que us recordarà al rock més clàssic, des de Pink Floyd a Deep Purple, passant per Eric Clapton, Eagles i algun toc de King Crimson. També hi ha moments esbojarrats i alguna cosa inesperada. I solos de guitarra i teclats, que sembla que ja no es puguin fer avui en dia! Tot sense renunciar a les melodies enganxoses, que haurien de ser el nucli de qualsevol cançó. Son nou temes eclèctics i variats però que, junts, funcionen de manera coherent.

El disc comença i acaba amb el soroll del mar, perquè ha sigut una de les nostres influències més clares a l'hora de pensar la narrativa del disc (que flueix al voltant d'un tema que es diu precisament Junto al mar), i recomanaria escoltar-lo d'una tirada, perquè és un viatge narratiu sencer: la història d'algú que creia molt dur però acaba caient en les xarxes de l'amor, i s'adona massa tard que no té les eines per superar el repte amb èxit. És el que es diu un disc conceptual, una idea que ha anat tornant a poc a poc amb les noves generacions de músics, després del gir que va fer la indústria cap als singles quan va començar tot el tema del streaming. La coberta del disc ja apunta cap a tots aquests temes: el mar i la platja, el pas del temps, l'ombra d'un cor... i una mica de literatura de fons.

Ens hem divertit molt gravant-lo i esperem que us ho passeu bé també escoltant-lo!

dimecres, 9 de juliol del 2025

La cançó de l'estiu

Flashback. L'any 1988, amb gairebé 18 anys, vaig decidir comprar-me una guitarra. Una mica tard, potser, i inesperat: no havia estudiat mai música ni tocat cap instrument, però la guitarra em cridava. Aprofitant diners recollits per aniversaris i nadals, vaig arreplegar una espanyola barata. I allà va començar tot.

Poc després, amb els amics de tota la vida, vam decidir muntar un grup. Un estava estudiant piano, l'altre era un ignorant com jo (i li va tocar fer-se càrrec del baix), i tots dos tenien unes veus màgiques (jo no, soc un negat cantant). Ens vam batejar com ARS i vam començar a assajar versions., sobretot de rock clàssic, que és el que més ens agradava. La peça que faltava, el bateria, va aparèixer el 1990, via amistat amb un de nosaltres, i allà va néixer Eclipse.

Fast-forward. Cinc anys després, els Eclipse ens separàvem, per motius diversos. Musicalment parlant, perquè vam seguir sent bons amics. Més fast-forward. El 2020, trenta anys després que comencés tot, se'ns va ocórrer quedar un dia per tocar, com quan érem joves. Doneu-li la culpa a la crisi de la mitjana edat. Ens ho vam passar genial. Havíem plantat la llavor del retorn. La pandèmia va retardar els plans però, tan aviat com vam poder, vam reprendre el projecte. 

I cinc anys després d'aquella tímida ressurrecció, i coincidint amb 30è aniversari el final de la primera etapa, oficialment podem dir que hem tornat. Ara som els Eclipserama, i la nostra carta de presentació és aquesta candidata a la cançó de l'estiu, primer single del nostre primer CD (previst que surti a la tardor): I si tu ets així. La teniu ja a totes les plataformes digitals. A veure què us sembla!