dijous, 2 de maig del 2024

Paul Auster (1947-2024)

Ha mort Pau Auster i tothom reivindica l'impacte que li han causat els seus llibres. Era un autor molt llegit a casa nostra. Curiosament, com Woody Allen, no era gaire profeta a la seva terra. Durant els anys wue vaig viure a Nova York, Auster va publicar novel·les que van ser molt aclamades als nostres cercles, però em vaig adonar que passaven pràcticament sense pena ni glòria dins del mon literari americà. Això no li treu cap mèrit, és clar.

Tothom ha citat les novel·les d'Auster que l'han agradat més (jo mateix parlava de la Trilogia de Nova York, que va ser la meva porta d'entrada al seu univers), però no he vist que ningú cités la que possiblement sigui la meva favorita, Mr Vertigo, una raresa dins del seu corpus (junt amb In the Country of Last Things, un exemple de com utilitzar recursos de gènere per narrar històries que no necessàriament s'haurien de qualificar de ciència-ficció). Va ser la primera seva que vaig llegir en versió original i la que em va fer decidir a posar-la a la meva (molt curta) llista d'autors dels quals havia de llegir totes les novel·les que publiqués. I fins ara.

 

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo vaig llegir El palau de la lluna, que em va fer sortir d'una crisi lectora d'uns dos anys. Em va atrapar moltíssim, i en retinc la frase "El sol és el passat, la terra és el present, la lluna és el futur". Des de llavors que també escric, començant als 36 anys.

Olga Xirinacs ha dit...

Vaig comprar, llegir i veure al cinema Paul Auster, com corresponia, incitada per la publicitat de l'època. No em va arribar gaire al fons. En canvi vaig optar per la Siri, la seva parella, en qui vaig trobar més afinitats. Considero que vaig fer els deures. Ara ja em tocaria rellegir-los, però l'allau d'amics que publiquen de moment no m'ho permet. A l'altra banda de frontera potser ens podrem saludar...
Una abraçadeta, Salvador.