Una crisi afecta la premsa escrita, no tan sols pels motius econòmics que posen en dificultat tots els altres negocis, sinó també per un canvi de paradigma propiciat per la imposició dels formats digitals. A parts dels diaris amb problemes per sobreviure, l'altre dia llegia que hi ha unes quantes revistes amb la corda al coll. Ha mort el format de revista al què estem acostumats?
Hi ha qui pensa que no. Per exemple, la gent del 365d365e, que després de gairebé un any de penjar al seu blog entrevistes a tota mena de gent (jo un d'ells) per a ser llegides de franc, ara llancen la proposta de traslladar el format al paper (llegiu aquí sobre l'entrevista que els fan al darrer Presència). Un pas enrere? A mi em sembla que no. Potser estic antiquat, però m'agrada la idea de tenir una revista de paper a les mans. I a més estic segur que l'Oriol i el Carles faran un producte únic i de molta qualitat. Bé, tan segur estic que he acceptat col·laborar-hi i a més m'hi he fet subscriptor. Necessiten reunir una mica de capital per posar el projecte en marxa, per això han acudit al micromecenatge i ofereixen subscripcions a l'abast de totes les butxaques. Col·laboreu-hi si podeu, ni que sigui perquè és una iniciativa poc habitual en el panorama català i val la pena donar una oportunitat als emprenedors.
Uns que ja van un parell de passos endavant són els reponsables de la revista Portella. Us n'havia parlat abans, d'aquesta publicació feta a Andorra (però amb vocació universal), que ara arriba al tercer número consolidada com una revista d'una gran qualitat i d'una presentació impecable. Dóna gust veure que un projecte arriscat com aquest acosnegueixi sobreviure i mantenir el nivell. En aquest número hi trobareu per exemple un interessant dossier sobre l'impacte humà en el paisatge, un intercanvi entre els poetes Antoni Clapés i Carles Hac Mor, i un article del David Gálvez sobre la inesperada connexió entre Cortazar i Andorra. Hi ha molt poques publicacions culturals en català, i esperem que les que encara aguanten tinguin força per capejar el temporal que tenim a sobre.
10 comentaris:
Fa no res em vaig assabentar que l'edició que l'editorial 3i4 estava preparant de les obres de Sagarra ha estat aturada per dificultats econòmiques.
Corren mals temps pel sector editorial, com per molts altres sectors.
D'altra banda m'alegra conèixer aquesta iniciativa sorgida a recer de les muntanyes andorranes, mostrant que aquesta menuda vall pirinenca és alguna cosa més que un centre comercial i d'esquí.
És clar que sí, com que no tenies feina ja...
És una bona iniciativa, no puc dir que sigui consumidor de revistes de cap mena, però és un format que no s'hauria de perdre. El probelma és que cada cop és més fàcil tenir una pantalla davant i no aixecar els ulls, i si ho pots tenir tot en un aparellet, llibre, diaris, revistes, correu electrònic i fins i tot telèfon, sembla que sigui una murga tenir-ho tot separat. El que passarà en un futur en aquests temes em resulta del tt imprevisible.
Tractes un tema molt interessant, i lamentablement actual: els quioscs -com les cabines telefòniques- desapareixen, la venda de publicacions periòdiques cau en picat, i tot apunta a la seua desaparició. O sigui que cal recolzar al màxim una iniciativa com la que comentes. Llarga vida al paper! (tenia ganes de dir-ho i d'escriure-ho, ni que fos en un mitjà virtual)
Tinc problemes de consciència amb l'adquisició de paper, amb els llibres encara no, però ves a saber! tot arribarà. Imagino que l'adoctrinament hi té a veure, potser perquè una revista l'associem a objecte de "no guardar", que té data de caducitat. Una opció seria un format que vingués amb la prèvia que mereix ser enquadernada i passa a ser atemporal, no ho sé. Malgrat tot, les iniciatives culturals sempre són bones i cal donar-les suport, fins i tot si fracassen. Bon cap de setmana :)
si, la veritat es que apart de les revistes que es llegeixen a la perruqueria, d'aquestes del cor, la resta no crec que surtin rentables...a més a més, a Barcelona han tancat quasi tots els kioscos...
crec que totes les revistes s'han de re inventar per no morir....el dia que les iaies deixin d'anar a la perruqueria cada setmana...serà el caos definitiu. Anirà bé potser per tancar tota la premsa rosa i que es facin coses com les que proposes, encara que potser sense paper....
Benvolgut Macip (aviat et farem fill pròdig, ja ho veuràs!),
Gràcies un cop més per la generositat de mencionar la nostra revista al teu blog. Sempre ens van bé la "publicitat" i els ànims... No pateixis, no ens embafem gens ni mica i seguirem mirant de millorar o, com tu proposes, mantenir el nivell número a número, mentre la cosa duri.
Una abraçada virtual i l'agraïment de tots els membres del Col·lectiu Portella per la teva bonhomia.
D.
jo en sóc seguidora de 365d365e, unes entrevistes molt treballades amb una fotografia impecable.
I la revista vallesos, la coneixes? Én treuen 2 a l'any i també és d'una gran qualitat
Sí, potser no són massa bons temps per la rendibilitat econòmica de l'edició en paper. Però això no vol dir que el format estigui mort. Al llarg d'una mica més d'un any, servidor va participar en un fanzine imprès que es venia prou bé. Que calgui renunciar al lucre potser és greu de cara als grans projectes més absorbents i ambiciosos, però no per la gent que segueix tenint iniciativa i ganes de fer les coses ben fetes.
I per cert, Clídice, que el disseny de les publicacions periòdiques es cuida cada cop més, de manera que valgui la pena col·leccionar-les i guardar-les. A mi potser em faran fora de casa un dia d'aquests, però no llenço massa paper.
Publica un comentari a l'entrada