Mentre trobo un moment per fer-vos cinc cèntims de com va anar tot això del premi, us deixo amb una altra tanda de capvespres, aquest cop catalans: el cel de Barcelona fa un parell de dies. Els colors poden ser tan macos com els de Manhattan, no cal anar tan lluny per trobar postes de sol que et facin perdre el temps... Motles gràcies a tots altre cop per col·lapsar-me mail, twitter, facebook i blogs amb els vostres missatges, de veritat que ho aprecio...
16 comentaris:
El cel és el mateix per tots, i a tot arreu, només cal saber captar-lo bé. Unes fotos boniques. I he de dir que visc totalment aliè al món i que no m'he assabentat de res, ara mirava els comentaris del post anterior i he vist que esmentes 'el premi', però m'esperaré a que ens ho expliquis per felicitar-te. Això de no estar en xarxes...
Jo tampoc controlo de quin premi parles... però conec aquest cel!! Hehehe! A això és al que em referia jo quan dic que des de casa veig vespres molt bonics. Com els de les fotos, blaus i roses!
Una preciositat de fotografies!! :-))
I enhorabona pel premi!! (un més a la llista!) ;-)
Enhorabona! Quan vaig veure que l'havies guanyat tu, em va fer molta il.lusió!
...Aquí va una altra despistada...de tota manera enhorabona!!!
Quin cel més bonic, quines fotos! De vegades penso que miro poc enlaire i em perdo aquests moments tan màgics.
imagino que no condueixes tu.oi? ja et vaig deixar un comentari al post anterior sobre el premi. !felicitats de nou! ja faràs la divisió i diras quan ens toca per barba.
Com es nota que ara tens joguina nova en forma de telèfon :D Bones fotos!
uiuiui... què senyala això...?
que potser sents nostalgia...?
aprofitem això de gaudir de les postes de sol, que de moment encara no les han privatitzat...
El cel és el mateix per a tots, és ben cert! Pels qui no esteu informats, si us espereu uns dies us explico això del premi.
Francesc, tenia xofer, per sort!
joamteixa, nostàlgia sempre!
Quin cel més bonic....
A fer treure fum la nova joguina!
Feia alguns dies que no passava per casa teva i ja no et puc seguir el ritme! estaré a l'aguait. Que bonic això de l'aguait no!?
Enhorabona pel premi andorrà, bona terra!
Imma
¡Felicitats, SM! Era a la clínica (em van operar el 18) quan vaig saber del premi Carlemany pel diari. Quina alegria deus tenir... A més, El Punt et requadrava, ja ho saps, dient que " El doctor Macip és un gran luxe, del qual hem d'estar orgullosos". Doncs així és, i per molts anys de satisfaccions.
Moltes gràcies, Olga! Pel que he llegit la recuperació està anant bé, oi? Ànims, que els postoperatoris són sempre una murga. Em va fer molta il.lusió el premi, i tant, i que després als diaris diguin aquestes coses encara et fa estarrufar més! :)
Moltes gràcies, Olga! Pel que he llegit la recuperació està anant bé, oi? Ànims, que els postoperatoris són sempre una murga. Em va fer molta il.lusió el premi, i tant, i que després als diaris diguin aquestes coses encara et fa estarrufar més! :)
Hipnofòbia??
sempre títols suggerents que desperten la curiositat i no et deixen altra opció... haurem de llegir-lo...
suposo que no és encara a la venda sinó ja t'ho hauriem sentit dir??
Publica un comentari a l'entrada