No té res a veure amb Charles Dickens, que si fos immortal avui faria 200 anys, sinó amb Shakespeare: "I cannot tell what the dickens his name is" (de Merry Wives of Windsor, Acte III, Escena II). What the Dickens es fa servir, doncs, com un eufemisme de "Què dimonis...?" No sé si al pobre Charles li faria cap gràcia que el comparin amb el dimoni, però jo aprofito per usar la frase com a homenatge en un dia com avui i convidar-vos a mirar la plana del mateix nom.
[Aquest blog ha estat inspirat per l'homenatge online que ha organitzat l'Assumpta.]
[Aquest blog ha estat inspirat per l'homenatge online que ha organitzat l'Assumpta.]
14 comentaris:
Ara no sé si el post el fas seguint la iniciativa de l'Assumpta o per iniciativa pròpia, però té gràcia aquesta expressió. De veritat que es fa servir?
Osti, l'expressió és boníssima... forma part de tot un imaginari iniciat per Dickens i que ha sobrepassat a l'imaginari col·lectiu!
Aquest expressió engrandeix l'homenatge.
Una mica de cara de dir: "Què dimonis...!" si que la feia, encara que els ulls sempre estàn una mica tristons.
... i probablement li agradaria l'expressió... pel que n'estic aprenent tot el sobrenatural i fantasmagòric l'atreia i força!
Ja se n'aprenen de coses en aquests homenatges blogaires, ja.
sempre s'aprenen expressions noves.
Més suau que WTF?
Molt bona l'expressió.
o sigui que fer un dickens! m'ha fet molta gràcia saber-ho! What the Dickens!
jo també m'hi he apuntat
Això podria ser un capítol pel miLLoringlix!! Quines coses tenen els idiomes! ;-))
XeXu, he actualitzat el post per deixar clar que l'Assumpta m'havia inspirat. No és que es faci servir molt (jo no l'he sentida mai), però està contemplada.
Puigmalet, sí el WTF seria la versió forta. La F es substitueix per qualsevol cosa (fins i tot pel pobre Dickens!)per evitar la paraulota malsonant.
What the Dickens!, què bo! No tenia idea que existia l'expressió (ni que sigui sobre el paper). Curiós.
Publica un comentari a l'entrada