Dilluns: l'hereu va a l'escola amb dos manyoples i torna a casa amb només una.
Dimarts: veient que no troben la peça perduda enlloc, a la tarda anem a comprar-li un altre parell ("però només me'n fa falta una!", diu ell). A la botiga no en tenen i li acabem comprant uns guants.
Dimecres: l'hereu va l'escola amb dos guants i torna a casa amb només un.
Dijous: per no malmetre més l'economia familiar, l'hereu va a l'escola amb un guant i una manyopla, i a qui no li agradi que no miri (ell ho troba divertit). Atenció al cop d'efecte: torna a casa amb dues manyoples (han trobat la que va perdre dilluns però han perdut l'altre guant).
[ACTUALITZACIÓ: sembla que m'ho inventi però no, és totalment cert. Ahir el nano va tornar a casa amb els dos guants i les dues manyoples. La combinació que faltava. Ni fet expressament...]
[ACTUALITZACIÓ 2: tres anys després, l'hereu continua tornant sempre a casa amb més o menys peces de roba de les que s'ha emportat a l'escola. És un cas.]
4 comentaris:
;DD
D'aquest sí que me'n recordava! Que gran l'Hereu, que gran! Em sembla que la manera com ho entomaves llavors no és la mateixa que et marca el record. Segur que ho llegeixes ara i et fa tanta gràcia com a nosaltres. Encara que si segueix amb aquestes pràctiques de combinatòria...
Seguim al mateix ritme, XeXu, les coses no han canviat, de gracia no en fa gaire!
a l'escola on anaven els meus fills tenien una habitació al gimnàs que semblava una botiga de roba de segona mà. Amb peces boníssimes, per cert. Tu patint per un guant, jo patint per una xancleta de piscina i n'hi ha que no pateixen per un anorac de marca o uns pantalons o ... ja és ben estranya la gent eh!
p.s. als 24 i els 26 anys continuen desapareixent coses. Peces d'una tenda de campanya que ja no servirà mai més per culpa d'això, roba per avorrir ... curiosament també n'apareixen: i aquesta jaqueta que estic rentant? mires les butxaques i fins i tot hi trobes un passaport! Serà l'abundància en què els criem?
Publica un comentari a l'entrada