L'últim llibre generacional que us volia comentar és L'endemà de tot, de Lluís Calvo. Al contrari que els altres dos (aquí i aquí), aquest dóna més importància a la forma que al contingut. I ben fet que fa, perquè en Calvo, un poeta i narrador veterà, escriu molt bé i és un gust veure'l trenar frases amb l'excusa d'explicar les vicissituds d'uns no-tant-joves que sobreviuen com poden al casc antic de Barcelona. El que els passa a aquestes desferres de la societat és poc rellevant, de fet, o a mi m'ho ha semblat. Són anècdotes, algunes més interessants que altres, enllaçades de manera gairebé aleatòria, posant menys interès en construir un tempo narratiu que en proporcionar una excusa per bastir una col·lecció d'estampes entre filosòfiques i poètiques. Es podria dir que funciona com una mena d'Ulisses de butxaca que navega pel cor de Barcelona, i que es fonamenta en les disquisicions del narrador més que no pas en la (tràgica) vida dels seus personatges.
Tot i això, el llibre és un bon retrat d'una generació concreta, d'una colla d'artistes i il·luminats que no han arribat mai a triomfar ni han trobat el seu lloc dins la societat, i d'un barri especial que ha evolucionat molt en els darrers anys. No és una novel·la per llegir al tren, sinó per assaborir amb calma al sofà de casa i anar trobant-hi perles amagades. No busca el gran públic i no fa concessions, però si us agraden els llibres diferents i una mica arriscats, us podria interessar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada