dilluns, 27 d’octubre del 2014

Els límits de la vida (el Making of, 1a part)


Com us deia l'altre dia, ja està a la venda Els límits de la vida, la novel·la que he escrit a sis mans amb dos científics més, l'Eduard Martorell i el David Bueno, i que ha publicat l'editorial La Galera. Em sembla que és un dels llibres més originals que he fet (o, si més no, un dels que ha representat un repte més important). Primer, perquè significava fer un llibre de tres autors, una combinació que no havia provat abans i que tenia tots els números per ser complicada (aquest "rècord" d'autoria múltiple només durarà un mes, perquè d'aquí poc el superaré amb un altre exercici arriscat). A més, la idea era barrejar ficció i ciència d'una manera que no havia fet mai, un pas més enllà dels "exemples pràctics" que obrien els capítols de l'altre llibre que he publciat aquest any, Jugar a ser déus. Com acostumo a fer, aquesta setmana us parlaré una mica de la novetat i el seu making of.

Què és Els límits de la vida? Sens dubte una novel·la, com resa el subtítol, però també un text amb voluntat divulgadora. Barregem una història de ficció, una nit especialment complicada en la vida de la Lara, una noia amb una malaltia crònica, amb una sèrie de dades i anècdotes científiques que ens serveixen per parlar de la vida en general, des dels seus orígens a les seves múltiples formes. Hi ha molta ciència, sí, però també filosofia, religió, un pèl de metafísica, psicologia i fins i tot un romanç. El còctel pot agradar a qualsevol mena de lector (es publica amb vocació de ser un crossover, que pugui interessar a adolescents i adults) i no requereix cap coneixement previ de ciència. Qualsevol que s'hagi plantejat alguna vegada què som i què hi fem aquí el trobarà interessant. És un llibre per a gent curiosa, sobretot, que esperem que contagiï la passió per la vida que sentim els autors. Demà us explico com se'ns va ocórrer ficar-nos en aquest projecte.

2 comentaris:

jomateixa ha dit...

Només començar el llibre ja se'm van ocórrer unes quantes preguntes (possible entrevista?)Doncs bé, per suposat, tu sempre vas un pas endavant del personal -ja comences a fer una mica de por- i has començat a explicar-les com si haguessis llegit els meus apunts.
Suposo que no tens el meu ordinador hackejat... ((careta espantada))

Sergi ha dit...

Que bé que sona tot això, tu! Novel·la científica, em tornarà a passar allò que m'agrada el tema que es tracta, i li acabo donant més importància que a l'execució. Ja veurem.