Els llibres científics són els que m'han donat més visibilitat, fins al punt que se'm coneix més com a divulgador que com a novelista. Gràcies al ressò que han tingut m'han convidat a contribuir a diversos mitjans, de forma esporàdica o periódica, i això és un bonus inesperat que confesso que m'ha reportat moltes satisfaccions, com per exemple poder sortir a la televisió de tant en tant o aparèixer al número 127 dels opinadors catalans més influents, segons l'informe de media.cat de l'any passat (cosa que no deixa de ser curiosa, ja que no d'opinions no en dono gaire).
Això de la divulgació va començar una mica per accident. Va ser la meva dona que em va suggerir que barreges les meves dues passions. Va costar més del que semblava trobar un to assequible per explicar aquests temes complexes per a tots els públics, però al final Immortals, sans i perfectes (2008) va rebre bones crítiques en aquest sentit. Allà parlava d'uns quants temes d'actualitat científica, com les cèl·lules mare i la clonació. Després va venir Les grans epidèmies modernes (2010), sobre infeccions, que oportunament va coincidir amb la darrera pandèmia de grip (ara el podríem repescar pel tema de l'ebola), i Què és el càncer (2012), on parlo del meu tema principal de recerca. A aquesta trilogia personal hi he afegit aquest any Jugar a ser déus (2014), escrit a mitges amb Chris Willmott, que m'ha permès guanyar un premi i mantenir el ritme d'un llibre científic cada dos anys.
Jo no em considero un divulgador, pròpiament dit, sinó un científic que, com part de la seva feina, fa divulgació. De divulgadors professsionals que s'hi dediquen intensivament n'hi ha uns quants de bons en català i castellà (molts menys, això sí, que en anlgès). De científics en actiu que surten a explicar ciència al públic general ja no n'hi ha tants, i això s'hauria de solucionar. Jo ho veig com una part necessària de la feina. A mi m'agrada fer-ho, i continuaré divulgant on i quan pugui. Però és possible que faci una petita pausa en el ritme biennal de llibres que porto fins ara. Tinc una idea al cap que em portarà més temps, i vull escriure-la amb calma.
5 comentaris:
D'aquests sí que puc dir que només em falta el primer, he llegit el de les epidèmies, el del càncer i també el darrer, que he de dir que per mi és el millor. Són tots bons llibres de divulgació, et pots anomenar com vulguis, però ets un bon divulgador. Els dos anteriors estan molt bé, rigorosos i molt interessants, però aquest darrer trobo que és un grandíssim treball perquè com ja hem dit molts cops, deixa més preguntes que els dubtes que soluciona i fa pensar moltíssim. Veurem què prepares pel futur, però he de dir que te'n surts molt bé amb aquest gènere, i això no només s'aconsegueix tenint la formació adequada.
Gracies, XeXu! L'ultim es especial, em va agradar molt escriure'l. Crec que fer pensar es una de les obligacions de la cinecia! El primer t'agradara tambe, ja ho veuras :)
Jo també n'he llegit tres dels quatre.
De moment porto un bon percentatge ;D
jomateixa, tu i en XeXu teniu un doctorat en el tema, ja! Us coneixeu els meus libres millor que jo. Moltes gracies per la confiança...
"Què és el càncer" ja et vaig dir que me em va agradar, que va satisfer el meu interès i em va il.luminar sobre el tema, ets un molt bon divulgador, indeed!
Publica un comentari a l'entrada