Aquests quatre criminals que veieu a la foto d'aquí al costat som els responsables de La reina de diamants, la primera novel·la negra catalana escrita a vuit mans (que jo sàpiga) i que us deia l'altre dia que ja podeu trobar a les llibreries. És un dels projectes més originals en els que he participat, sens dubte, i el resultat crec que ha sigut molt bo, ja m'ho direu si us el llegiu. Us explico quatre coses de com l'hem fet.
La idea va ser del Marc Moreno, responsable dels Llibres del delicte, aquesta editorial que va néixer fa any i mig amb la idea de "normalitzar" la novel·la negra catalana. Al Marc el vaig conèixer (virtualment) quan em va entrevistar fa uns anys. Malgrat que en aquella ocasió vaig dir-li literalment que "no crec en els gèneres", va pensar en mi per completar el pòker d'escriptors als qui va proposar aquest projecte de fer un "Four rooms" a la catalana. Els altres tres (Montero, Llort i Benassar) tenen un ampli recorregut escrivint novel·la negra, o sigui que eren opcions més òbvies. Però, com sabeu bé els qui passeu per aquí, de temes de logística de treball en grup en sé una mica, cosa que era un plus. Per sort, tots vam dir que sí, i poc després ens vam trobar asseguts una tarda d'estiu a la Laie, davant de tres cocacoles i un cafè, complotant per robar una bossa de diamants.
Aquella va ser la primera i la darrera (de moment) vegada que hem estat tots quatre plegats a la mateixa habitació. La resta de la feina la vam fer per email. La part més llarga del procés, com passa a la vida real, va ser planificar el cop. Vam estar molts mesos triant les víctimes, i la millor manera de fer-ho, i no vam parar fins que vam disposar d'un pla totalment impermeable. Després ens vam posar a escriure, que no ens va costar gaire perquè ho teníem tot ben apamat. On vam tornar a invertir-hi una bona quantitat de temps va ser en la post-producció, perquè ens havíem d'assegurar que tot quadrava: si la noia portava faldilla al primer capítol, l'havia de portar també en el quart, i altres detalls d'aquest estil.
I aquí està el resultat. Tot i ser breu, el llibre té de tot. És una novel·la negríssima, plena de sexe i violència i tots els estàndards del gènere, però situada a la Costa Brava enlloc de la Costa Oest. Aquest era un dels reptes que ens plantejava en Marc: demostrar que es pot escriure una història criminal tan universal com les clàssiques americanes però usant els nostres escenaris. La gràcia principal és que el lector va coneixent la història poc a poc a partir de quatre dels seus protagonistes, que s'ocupen d'un capítol cadascun. Hem conservat la llibertat creativa i cada part està feta amb l'estil propi del seu autor, cosa que li dóna a la novel·la un toc orginal. Em sembla que us sorprendrà, fins i tot als habituals del gènere.
6 comentaris:
En dono fe. És un novel.la original, ben trovada, ben negra i amb l'estil propi de cada un dels autors, però, alhora, amb la perfecta conjuminació i coherència interna que feia falta per a que funcionés. Una petita joia de Llibres del Delicte.
la veritat és que em vaig capbussar tant en la lectura que fins que ja havia llegit gairebé les dues primeres parts no em vaig adonar que al lateral superior hi havia el nom de l'escriptor, que era diferent del de la primera part i que seria diferent de les dues que vindria.
Bona feina.
Gràcies Anna Maria i jomateixa! Que dues lectores exigents com vosaltres donin el vist-i-plau a l' "experiment" ens anima molt. Si més no, és un llibre diferent i ha sigut un plaer participar-hi.
La Reina de Diamants:
obra escrita a quatre mans,
ara que es vengui amb desfici
i a recollir el benefici.
*
Lo Gayter del Balcó.
*
Felicitats, Salvador.
A veure, on s'és vist quatre lladres que planegen un cop milionari fotent-se unes coca-coles i un cafè en una llibreria?
Doncs a risc que vingueu els quatre a per mi, i segur que en Marc em té ganes, això és el que és una banda catalana a una banda de gàngsters nord-americans, i una novel·la negra catalana a una novel·la negra ianki.
Aquí tenim mafia russa, narco-tràfic i bandes de peruans, sí, però també tenim l'escolania de montserrat, les vies catalanes i la patum. Massa ens coneixem la Costa Brava com per creure'ns una trama criminal allà, encara que potser vaig errat i tu vas tenir una dura infància entre les bandes dels suburbis de Blanes.
No te m'enfadis, ni els altes. És la meva opinió i sé que a altra gent li costa també. És clar que es pot fer novel·la negra en els nostres escenaris, però els lectors tenim dret a enyorar els polis de LA, no? I ho dic perquè ara estic amb en Harry Bosch del Connelly, i de català té només el cognom, quina mala gaita el paio.
Bé, tot i la meva reticència, que us expreso una vegada i una altra, està clar que llegiré la novel·la i espero gaudir-la, perquè m'encurioseix l'encaix de les parts i l'argument pinta interessant. L'únic que no conec literàriament és en Llort, a veure què ta.
Moltes gràcies, Olga/Gaytera! Que les teves paraules siguin profètiques (i sinó, la diversió no ens la treu ningú..).
XeXu, ja comptava amb això que dius. Sé que en Marc i tu teniu opinions contraposades en aquest tema, així qeu estic especialment interessat en veure si et sembla creïble la nostra història a la Costa Brava. I es nota que tu no has viscut a la Costa Brava... a part de platja, hi ha un munt d'històries negres negres que et podria explicar que no tenen res a envejar de les de LA!
Publica un comentari a l'entrada