Ha mort Edgar Froesse. Era l'ànima dels Tangerine Dream, un grup que des dels anys setanta havia redifinit la música ambiental i instrumental (i les bandes sonores dels 80). Escoltar-los avui en dia pot semblar una mica friki, però els Tangerine Dream tenen per mi una virtut especial: són la música perfecta per posar de fons quan escrius. N'he provat moltes i no és tan fàcil. Han de ser prou neutres per no trepitjar les paraules (instrumentals segur) però amb prou cos per aportar alguna mena d'estat d'ànim creatiu. D'Hipnofòbia cap aquí, tots els llibres que he escrit han tingut en una plana o altra una mica de Tangerine Dream de fons. Des d'aquí li dono les gràcies a Froesse per la inspiració i li faig aquest petit homenatge penjant un concert de la seva època més clàssica, fet a poca distància d'on visc ara.
dissabte, 24 de gener del 2015
Música per escriure
Ha mort Edgar Froesse. Era l'ànima dels Tangerine Dream, un grup que des dels anys setanta havia redifinit la música ambiental i instrumental (i les bandes sonores dels 80). Escoltar-los avui en dia pot semblar una mica friki, però els Tangerine Dream tenen per mi una virtut especial: són la música perfecta per posar de fons quan escrius. N'he provat moltes i no és tan fàcil. Han de ser prou neutres per no trepitjar les paraules (instrumentals segur) però amb prou cos per aportar alguna mena d'estat d'ànim creatiu. D'Hipnofòbia cap aquí, tots els llibres que he escrit han tingut en una plana o altra una mica de Tangerine Dream de fons. Des d'aquí li dono les gràcies a Froesse per la inspiració i li faig aquest petit homenatge penjant un concert de la seva època més clàssica, fet a poca distància d'on visc ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs nosaltres li donem les gràcies perquè t'hagi ajudat a escriure. De totes maneres, em sembla que no és la música que triaria jo...
Tampoc és una música que triaria per "tot portar", però m'ha semblat relaxant i inspiradora. Em quadra bastant amb el que expliques. Neutra, un bon fons.
Ara entenc perquè, en fullejar els teus llibres, sentia com una mena de música celestial ;)
Publica un comentari a l'entrada