Ahir es va donar el premi Lletra d'Or al millor llibre del 2017, que aquest any ha sigut per Ermita, de Jordi Llavina. Ja us he explicat altres vegades que tinc l'honor de formar part del jurat d'un premi amb 60 anys d'antiguitat i que es distingeix per ser totalment independent. Aquesta edició, a les deliberacions que vam fer fa unes setmanes, hi va haver unanimitat a l'hora de seleccionar el llibre d'en Jordi Llavina d'entre els finalistes, un poemari molt personal però que a la vegada retrata una generació. Un premi molt merescut, sense discussions. El guaradó és també un reconeixement a la bona feina que fa l'editorial Meteora publicant llibres de qualitat, com aquest, és important recordar-ho.
Com que he viscut de dins el procés de deliberació, permeteu-me que us faci un petit comentari/making-of. Si mireu la llista de premiats, veureu que dels últims deu noms només n'hi ha un de dona. I dels deu, només un premi és a una novel·la, la resta ha sigut per a poesia. Hi ha, doncs, un clar biaix, i des de fora sembla que el Lletra d'Or s'hagi convertit en "el premi per a homes poetes". Però, almenys els cinc anys que porto al jurat, us puc assegurar que la tria del millor llibre de l'any s'ha fet sempre de la forma més justa possible. No som un jurat que rebi pressions editorials ni dels autors, ni seguim cap mena de capelleta (som prou diversos per no pertànyer tots a la mateixa generació o tenir les mateixes amistats). Partim d'una primera tria molt àmplia, que després reduïm per votació a tres o quatre finalistes, i tothom hi diu la seva. La qualitat és, en principi, l'única consideració per la tria.
Aquesta vegada, abans d'arribar al final ja érem conscients que seria convenient que el premi no anés a parar a mans d'un home, per reconèixer el fet (tant obvi) que més del 10% de llibres excel·lents en català estan escrits per dones. I a més, vam pensar, millor que no el rebés un poeta, per ser equitatius. Però al final, el llibre que més ens agradava a tots era Ermita. Què haviem de fer? Aplicar quotes o criteris estrictes de qualitat? Vam parlar-ne i van arribar a la conclusió que no premiar un llibre per una qüestió de percentatges desvirtuava els principis del premi. I aquesta és la decisió que vam prendre entre tots, malgrat que contribuieixi a dibuixar un palmarés distorsionat. És una descisió amb la qual es pot estar d'acord o no, és clar, però és la nostra, i crec que està bé explicar com hi hem arribat.
9 comentaris:
Quina és la proporció entre homes i dones del jurat? I la proporció entre poetes i no?
Bona pregunta, Allau. Quatre homes i cinc dones, i un sol poeta en actiu, si no em descompto. El biaix no ve per aquí.
La qualitat em temo que també és un tema subjectiu, cada vegada m'ho sembla més. Fa poc van donar el Bertrana a Maria Carme Roca, la diferència és de 34 a 9, el d'Honor encara és més escandalós, sobta que en el tema de la poesia, amb tanta dona poeta, les coses vagin així. I no tinc res contra Llavina que és un bon escriptor però aquestes diferències i tendències resulten preocupants, hores d'ara.
Júlia, tota decisió d'un jurat és subjectiva. Aquest any cap llibre escrit per una dona ens havia fer més pes que aquest (parlo globalment, tenint en compte tot el jurat). Ens va semblar que donar-li a una dona pel fet de ser-ho no feia cap favor ni a la possible guanyadora ni al que ens semblava el guanyador real. Però el resultat és el que és, és clar, i per això la decisió pot considerar encertada o no. Pels altres premis no puc parlar.
Salvador, sóc conscient del tema, tampoc no puc opinar, no sé quins llibres competien, en algun lloc es pot trobar la llista? En tot cas crec que el tema de la paritat en aquest camp i en tants altres resulta preocupant, fins i tot es troben més Nobels literaris atorgats a dones al principi de les concessions que no pas anys després. No crec que sigui paranoia meva, tan sols cal fer números i, en general, pel que es publica i el que llegeixo, que crec que és força, no veig que hi hagi diferències substancials entre sexes.
No sembla que això faci fred ni calor a ningú, però.
En tot cas, és un premi al millor llibre editat el 2017, de veritat no n'hi havia cap de remarcable escrit per una dona? O el problema és de la tria prèvia? Perdona la insistència, sóc pesadeta, ho admeto, però aquest tema fa anys que em preocupa, deu ser només a mi.
No ets pesada, Júlia, al contrari. És un debat interessant i necessari. La llista de finalistes no es fa pública, però hi havia un parell de llibres escrits per dones amb tres o quatre d'homes. Es va tenir en compte tot el que es publica, i a la primera ronda n'hi havia més, de llibres fets per dones, però no van passar a la final perquè no van rebre prou vots del jurat. Pensa que al final hem d'estar d'acord els nou membres, i cap dels altres llibres (d'homes o dones) va assolir el mateix consens que el guanyador, la qual cosa no vol dir que fossin necessàriament més fluixos. Com dèiem abans, és una decisió subjectiva, al cap i a la fi.
Gràcies, Salvador, perdona la insistència.
És cert que el biaix de gènere és cridaner, però amb les premisses del premi i amb la composició del jurat que comentes és difícil buscar-hi pegues. Em sorprèn més que trieu poesia de manera tan reiterada, els darrers anys s'han publicat llibres molt bons de narrativa i assaig a casa nostra, cap d'ells ha estat mereixedor del premi? He repassat la llista de premiats i, sense saber-ho, n'he llegit uns quants. Cap d'ells no seria millor que d'altres llibres en català d'aquests anys. Sempre segons el meu criteri, és clar. Però em nego a creure que en 10 anys cap llibre de narrativa hagi superat un de poesia.
Publica un comentari a l'entrada