Avui és el dia internacional de la dona (cal recordar perquè) i m'uneixo a les reivindicacions i celebracions amb aquest petit homenatge doble tret de les planes de Tots els símbols de la por, la novel·la que acabo de publicar.
Primer, un petit espòiler: al principi del tercer capítol els dos protagonistes es retroben (això us ho podíeu esperar, no és realment un espòiler!) i la noia deixa clar al noi que ella no és la comparsa de ningú. Va dedicat a tots els personatges femenins de ficció que acaben trepitjats pels seus homòlegs masculins.
I el segon fragment és un detall dels agraïments, perquè aquest llibre no hagués sigut possible sense l'equip fantàstic de persones que l'han ajudat a convertir-se en realitat... i que son tot dones.
1 comentari:
Qualsevol acció que ajudi a visibilitzar-les és un pas endavant.
Publica un comentari a l'entrada