Estic procurant recomanar-vos llibres per a tots els gustos, per si necessiteu idees davant l'allau de novetats d'aquests dies, i avui us voldria parlar d'un de poesia. Al Lluís Calvo el vaig seguint, tant quan fa poemes com quan, de tant en tant, fa novel·la (em queda per provar els seus assaigs, que més d'un m'ha assegurat que son d'un alt nivell), i de moment m'ha agradat tot el que he llegit d'ell. Ancestral, el seu últim poemari, no decebrà ni als fans ni als nouvinguts. Son poemes que combinen la tradició clàssica amb l'aproximació més rabiosament moderna, amb imatges de cultura popular (des de John Wayne a la Yoko Ono i les showgirls, per psoar alguns exemples) barrejades amb trossets de natura. Son la gran majoria poemes durs, sovint agressius, que no fan concessions. Però enganxen. Una de les virtuts que té en Calvo és que sap contruir un univers molt personal d'imatges poètiques sense ser excessivament hermètic. No és un llibre amable, però no és difícil entrar-hi, i deixa un bon regust. Un dels poemaris a tenir en compte aquesta temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada