Quadern de vacances

Com faig a vegades, us penjo unes quantes fotos de les meves vacances de Setmana Santa, que han tingut poc de vacances i poc de Setmana Santa i més de feina i de Sant Jordi. Però no em queixo: aquesta és la mena de combinació que m'agrada més.

El meu primer Berenar literari de la llibreria Cucut, a Torroella. Haureu de fer zoom per veure-m'hi (però hi soc). Son els que van posar de moda fer la foto d'autors des de les altures, que veureu més a baix que s'està imposant aquesta temporada.







Aquí amb el meu co-autor d'Herba Negra, el Ricard Ruíz Garzón, atipant-nos de signar llibres (i menjar b(r)unyols). De fons, una altra co-autora meva, l'Elisenda Roca, atrafegada. Aprofito per felicitar tota la gent de la Cucut per organitzar tant bé un esdeveniment complex com aquest i convertir-lo en una autèntica festa.

També vaig tenir temps de fer-me un selfi clàssic dels actes literaris amb la que és ja flamant diputada al Congreso, la Laura Borràs. Suposo que ara veurem menys l'ex-consellera en aquesta mena de festes, tot i que amb la seva llegendària capacitat per estar per tot arreu no descarto res.

Uns dies després, signava a la 22 de Girona, un altre clàssic, al costat d'escriptors consagrats com el Jordi Folck (i el seu sorprenent repertori d'americanes de quadres) i la Maria Carme Roca (i molts altres famosos, si mireu taula avall!).

Aquí els dos llibres que presentava aquests dies, amb una plujosa Plaça de la Independència de Girona de fons.

I aquesta era l'expedició del Grup 62 que va envair Girona durant el pre-Sant Jordi, autors i editors barrejats sobre un pont.

Entremig, encara em va quedar temps per portar l'hereu de processó per primer cop. Com que està creixent en un estat anglicà, tot això de les imatges realistes dels protagonistes del Nou Testament el van deixar una mica garratibat.

Ah, i estic content que l'oficina de turisme del meu poble hagi triat una de les meves fotos de la processó de setmana santa per una promoció de Blanes al twitter.

La primera festa pre-Sant Jordi es feia en una cripta, i hi havia uns quants fantasmes (no diré noms...).

Diuen que un dels meus editors i jo ens assemblem molt. Li vaig proposar que anés a signar en lloc meu però no va colar.

Els fotògrafs fotografiant l'esmorzar que dona el tret de sortida del Sant Jordi a Barcelona...

...però la foto (no oficial, aquest cop) es feia millor des de baix. Si mireu bé també m'hi trobareu. En podeu llegir la crònica de Joan Safont aquí (i a la foto que hi surt se'm localitza més fàcilment, prop de l'autor de l'article).

Passejant per la ciutat et trobes gent fantàstica, com aquest crac, el gran Joel Joan, que corrent de banda a banda (com anàvem tots aquell dia) encara té temps de parar a deixar constància gràfica del moment de desvirtualització...

 ...o aquest altre crac, l'Emilio Urberuaga, il·lustrador del meu darrer llibre per nens (que espero que no serà l'últim que farem plegats)...

...que em va tocar signar a peu dret un parell de cops, tot i que oficialment no era un dels llibres que presentava.

Altres vegades, vaig ser jo qui va aconseguir que li signessin el llibre autors que segueixo i admiro, com el Marc Pastor...

...amb una dedicatòria tan espectacular com aquesta!

L'última imatge del dia: un ram de roses amb rerefons polític, que crec que resumeix prou bé com va anar aquest Sant Jordi.

I acabo amb una foto de la meva altra feina, una conferència per a la FCRi i la Fundacio Grífols, per a què vegeu que de tant en tant també em poso americana.