dilluns, 21 de setembre del 2020

El problema el tenim tots

Madrid té un problema. La corba de contagis de Covid-19 ha arribat a un punt perillós que, tot i no ser comparable als pitjors moments de la primera onada, demostra que la pandèmia s’ha tornat a descontrolar. Però el millor indicador de l’impacte real del virus no és el número de diagnòstics, que depèn de quants tests es fan, sinó la saturació del sistema sanitari, que és el preludi a l’augment de mortalitat. Ahir tenien un 20% de llits ocupats per malalts de Covid-19 (40% a les ucis), una situació que s’acosta al col·lapse.

Un article publicat a ‘The Lancet’ aquesta setmana situava Espanya, després de mesurar una sèrie d’indicadors, entre els països que pitjor s’han enfrontat a la crisi, al costat de Brasil, Estats Units i Colòmbia. La raó és que, des del principi, se n’ha anat un parell de passes per darrere, en lloc d’anar-ne dues per davant. Això potser es podia justificar al març, quan les incògnites eren nombroses, però no ara que es pot preveure cap a on van les coses perquè hi ha suficients veus expertes anticipant correctament l’evolució de la pandèmia. És obvi que hi ha una manca de lideratge competent.

Part del problema és que la política s’ha immiscit massa en la gestió. Quan Catalunya i Aragó van ser les primeres a patir rebrots després del confinament, la reacció fàcil va ser atribuir-ho a la inoperància dels governs locals. Però aquest no era l’origen del problema: la desescalada ràpida i prematura, sumada a l’ànsia de recuperar una normalitat impossible, feien els rebrots inevitables. El que calia llavors era que la resta de comunitats s’hagués preparat per fer front en millors condicions al repte que els estava a punt de caure a sobre. Ara veiem les conseqüències de no haver fet els deures.

I continuen sense aprendre la lliçó. L’anunci de Díaz Ayuso de restringir només la mobilitat a certes àrees de la Comunitat de Madrid i no reunir-se amb Pedro Sánchez fins dilluns demostra el poc que entenen encara alguns polítics com funciona la Covid-19. Hem vist que el que cal és actuar ràpid i amb contundència. Igual que va passar en la primera onada, ja estan fent tard a segellar la capital. El confinament i la limitació de l’activitat social han de ser sempre l’última opció, pel fort impacte social i econòmic que tenen, però s'ha de ser prou valent per reconèixer quan cal aplicar-los per evitar mals majors.

Madrid té un problema. Però Catalunya també. I la resta del país, i tot el món, perquè aquest virus no s’està quiet. La ignorància, arrogància i incompetència d’alguns líders és un perill no tan sols pl territori que governen sinó per a la salut global. En lloc de caure en la complaença de celebrar la inutilitat dels rivals polítics, el que cal és anticipar el proper moviment. No tenim gaires eines per contenir el virus mentre no arriba la vacuna i, fins a cert punt, juguem la partida amb desavantatge. Però el que no podem fer és posar-li les coses més fàcils cometent errors que ja haurien d’haver estat superats, perquè el preu es paga en vides humanes.

[Publicat a El Periódico, 19/09/20. Versió en castellà.]

[BONUS: Una entrevista sobre el tema en un article d'El Confidencial, i una altra a El Independiente.]

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Semble mentida q sempre anem per darrera...
Gràcies Salvador pel "bonus i per estar per la gent cada dia¡¡¡

Francesc Puigcarbó ha dit...

No ens n'acabem de sortir. Per cert, avui diu el diari que en comptes de vacunar per la Grip als CAPS es farà en locals dels ajuntaments.

Salut

Tot Barcelona ha dit...

A) És obvi que hi ha una manca de lideratge competent.
B) Part del problema és que la política s’ha immiscit massa en la gestió
C) Madrid té un problema. Però Catalunya també. I la resta del país...

Esquematizando y yendo al grano, es tal como ud. nos indica.

La preocupación en los 17 reynos, más el reyezuelo general, con su acólito, es mantenerse en el poder, eso hace que se lave las manos todo lo que pueda, porque no quiere salpicarse con otro confinamento general.

Han hecho de una cuestión sanitaria, un problema político, sin más, que es con lo que pueden salvar su Visa oro y su A8 chofer incluido.

El problema es de todos, es cierto, pero toca más a los más desfavorecidos, no es lo mismo (ya lo razonamos por aquí), la pandemia en la Bonanova o Sant Gervasi, que en la Trinitat o El Raval.

Un placer i graciès per els seus comentaris. Salut ¡

Tot Barcelona ha dit...

A colación a el "Bonus" ¿Qué lógica tienen vente pendones, una firma en el libro de honor de Madrid, y una parafarnalia de gentes de estado, para una reunión que habría de haberse producido hace 6 (seis) meses entre doña Perpetua y don aprendiz de Kennedy?
Pura política.
¿Qué lógica tiene que don Torra salga al estrado "recomendando" no viajar a Madrid para no contaminarse?
Pura política.
Y han mezclado la política con la sanidad (ciertamente que hay un nexo, ese es el Ministerio en cuestión), pero ninguno de los tres Ayuso, Sanchez, Torra, nos han dicho que tenemos a nuestros profesionales que se lo curran de valiente en la carrera (cinco años y el MIR), que se van fuera de España (y aquí también estamos los catalanes) porque las contratos de trabajo son de ...horas...horas, si, y si firmas algo que va más allá resulta que es para suplencias.
Dice Ayuso (ahora ya le quito lo de señora) que no hay personal...y ahora me viene a la cabeza Boi Ruiz..
Perdone, pero me indigno de lo patéticos que son nuestros dirigentes. Todos, no hay excepción..si, quizá Gabilondo.
Salut ¡

Salvador Macip ha dit...

Tot Bacelona, és cert que, com sempre que hi ha problemes, els més febles son els que pateixen més. Potser en part per això els polítics sembla que es preocupen menys (mentre els rics estiguin contents...). D'aquí uns anys s'hauria d'estudiar tot això com a un fracàs de la política, de totes bandes... Han prioritzat l'enfrontament a buscar solucions conjuntes. I se'ls ha vist la incompetència. Molt desesperant.

Sergi ha dit...

El problema polític de la gestió de les crisis com aquesta és la ideologia. A què donen prioritat els polítics d'unes branques i unes altres. A Madrid prima l'aparença i el fer veure que tot va bé, que el virus és cosa de pobres. Fins que ja no pots amagar-ho més, però tot i així, segueixes aplicant mesures sempre sobre aquells que ho passen pitjor. Però bé, seria un tema per debatre, perquè no es pot dir que aquí haguem fet les coses meravellosament bé.

Què estan fent molt millor que nosaltres països com Alemanya o Italia, que no es troben en la nostra situació? M'ho saps dir?

Josep ha dit...

Els que patim el Tsunami Tertulià agraïm que algú parli serenament i amb coneixement.