Resum de l'any

 

És hora de passar plana i deixar enrere l'any més estrany que hem viscut molts de nosaltres. Només ens queda esperar que el proper serà millor (sembla difícil que no ho sigui!). Per mantenir la tradició (més o menys constant) del bloGuejat d'acabar l'any amb un resum, faig l'últim post del 2020 en forma de balanç.

L'any per mi ha sigut especialment diferent. Des del març que no ho sortit d'un radi de deu milles de casa (la distància que em separa del laboratori que, junt amb el supermercat, pràcticament son els dos únics llocs que he visitat regularment). Fa just un any que no veig la família i els amics. També al març vaig començar una nova col·laboració amb la UOC, que de moment ha culminat amb l'obtenció de gairebé mig milió d'euros per recerca (amb dos projectes, un de l'Estat Espanyol i un de la Marató de TV3). Amb aquests diners investigarem els efectes de l'envelliment en el metabolisme, amb la idea de trobar maneres de mesurar com envellim i mirar de frenar-ho tot el possible. Mentrestant, tot i tenir el laboratori parat una bona part de l'any, hem aconseguit mantenir el rendiment i és un dels anys que més articles científics hem publicat, set. El virus no ha aconseguit frenar la ciència (perquè hi hem posat tots molt d'esforç!).

Però la pandèmia em va portar també una inesperada tercera feina, la de ser una de les "veus de la covid", com diuen a Catalunya Ràdio. Tot i que la microbiologia o l'epidemiologia no son la meva especialitat, el fet d'haver escrit un llibre sobre el tema (i tenir una dotzena d'anys d'experiència en divulgació als mitjans) em va catapultar a la primera línia mediàtica. He intentat ajudar a clarificar la situació sempre que m'han ofert un micro, i això ha fet que alguns dies hagi hagut de dedicar força hores a aquest tema... hores després he hagut de recuperar, perquè les dues universitats (i les dues vessants de la feina: docència i recerca) no s'aturaven. Ha sigut l'any de fer jornades laborals de 15 o 16 hores i de no agafar-me més que algun dia aïllat de vacances. No em queixo: son feines que m'agraden i he de donar gràcies per la sort que tinc que la pandèmia no les hagi aturat, com li ha passat a molta gent.

El que no ha anat tant bé és la meva activitat literària, ja us ho podeu imaginar. No he tingut prou temps ni tranquil·litat per escriure. Exceptuant un petit llibre sobre la covid-19 que sortirà a principis d'any, he pogut fer ben poca cosa als fronts que tenia oberts. Curiosament, vaig començar l'any amb molt poques ganes d'escriure (no recordo que m'hagués passat mai, suposo que estava saturat d'un parell d'anys durant els quals havia escrit compulsivament), i em vaig prendre un parell de mesos "sabàtics". Quan ja em tornava a picar el cuquet, la pandèmia va esclatar i tots els plans se'n van anar en orris. Però com que la crisi ha fet que moltes publicacions es retardin, em sembla que la pausa no es notarà gaire. A part del llibre de divulgació que us deia, es publicarà la nova novel·la de Macip Garzon per Sant Jordi, un llibre de contes amb un co-autor nou al setembre i una altra novel·la el Sant Jordi 22, aquesta amb l'Àngels Bassas. Son les últimes conseqüències de la meva hiperactivitat literària dels darrers anys...

Finalment, l'última part del repàs la dedico sempre al blog. Aquest any només hi he fet 51 entrades, la marca més baixa de tota la història, fins i tot per sota dels tristos mínims dels dos darrers anys. He trencat, a més, la promesa de fer com a mínim una entrada per setmana, de mitjana, que havia mantingut des de l'inici. M'hi he quedat a prop! He tingut poc temps per escriure posts llargs com aquest, o les meves habituals ressenyes (només dues en tot l'any!), i molts dels continguts han sigut texts sobre la pandèmia que publicava a altres llocs. Gràcies a tots els qui, malgrat, la sequera, seguiu passant-vos per aquí i comentant. He estat molt més actiu a les xarxes, és clar, sobretot a twitter. Vaig començar l'any amb 3.000 seguidors, que m'havia costat una dècada reunir, i l'acabo a gairebé 11.000. L'interès que hi ha hagut per la covid-19 ha fet que molts utilitzessin aquest mitjà per informar-se, ha sigut una plataforma fantàstica per donar veu als científics, que d'aquí han fet el salt també als mitjans tradicionals. La immediatesa i brevetat del twitter el fan molt més adequat que els blogs per aquesta mena de comunicació, s'ha de reconèixer.

I així acabo l'any. Intentaré reactivar una mica el bloGuejat durant el 2021, si el virus em deixa, i espero tornar a agafar a poc a poc el ritme habitual d'escriptura, mentre començo tots aquests nous projectes científics i docents que em mantindran força ocupat. Que l'any nou us porti molta salut!