El ball de dubtes al voltant de la vacuna d’AstraZeneca d’aquests últims mesos ha culminat aquesta setmana amb l’anunci que l’Agència Europea del Medicament (EMA) canviava les seves recomanacions i admetia que hi havia una «possible relació» entre la vacuna i l’augment d’un tipus rar de coàguls en les persones immunitzades. Concretament, a Europa s’havien vist 62 trombosis de si venós cerebral i 24 de la vena esplènica en 25 milions de vacunats (la gran majoria en dones de menys de 60 anys), dels quals 18 havien mort. Són malalties que espontàniament apareixen amb una freqüència molt baixa i, malgrat que la proporció continua sent petita en vacunats, la coincidència temporal desperta sospites.
¿Què s’ha de fer a partir d’ara? La mateixa EMA ha conclòs que s’ha de continuar utilitzant la vacuna d’AstraZeneca perquè els possibles riscos són baixos comparats amb l’efecte protector que té. L’agència reguladora del Regne Unit ha anunciat que la continuaria posant i que la restringiria només als de menys de 30 anys quan els arribi el torn. El motiu pel qual el Regne Unit ha vist menys casos de trombosi fins ara pot ser que, a diferència de bona part d’Europa, ha utilitzat aquesta vacuna sobretot per als més grans de 65 anys, que tindrien menys perill de desenvolupar-la.
Però encara queden moltes incògnites per resoldre. Per exemple, les trombosis no s’han observat amb les vacunes de Pfizer i Moderna, que són d’ARN. Això fa pensar que la tecnologia del vector viral d’AstraZeneca podria desencadenar una resposta immune que destruís les plaquetes (una de les característiques d’aquestes trombosis). Però si és així, hauria de passar una cosa semblant amb les vacunes que utilitzen el mateix sistema, com l’Sputnik russa, la CanSino xinesa o la nova de Janssen, algunes de les quals ja s’han administrat massivament. En canvi, encara no s’ha associat cap d’aquestes vacunes a un augment de trombosis.
Però assumim per un moment que la vacuna d’AstraZeneca està de veritat relacionada amb aquestes complicacions, que sens dubte és una possibilitat. El que hauríem de fer llavors és valorar-ho amb la perspectiva que fa falta dins del context de la campanya de vacunació. Si aquests 25 milions de persones no haguessin rebut la vacuna d’AstraZeneca, segurament haurien d’haver esperat mesos que els en toqués una altra dosi, durant els quals una part hauria agafat la Covid-19. Simplificant molt totes les variables implicades, podem calcular per sobre quin efecte tindria això. Si considerem que cada setmana es contagia una d’entre 880 persones (per utilitzar dades recents de Catalunya, tot i que és una xifra que varia segons el temps i el lloc), això voldria dir que els no vacunats es podrien haver infectat a un ritme de més de 28.000 per setmana que passessin desprotegits. Si assumim una letalitat de el 2% (més o menys la mitjana a Espanya des del principi de la pandèmia), el nombre de víctimes potencials per cada dia que passen sense vacunar serà molt elevat. Tot i ser un càlcul imperfecte, surt una xifra molt més alta que totes les víctimes mortals de les trombosis.
Tot això indica que, si acceptem com a certa la pitjor de les possibilitats, que la vacuna realment causi una trombosi greu en una de cada gairebé 300.000 persones, l’impacte sanitari de no utilitzar-la per protegir la població que té més risc de patir les complicacions serioses de la Covid-19, els més grans de 65 anys, seria més elevat. Des del punt de vista de la salut pública, doncs, és obvi que els beneficis d’utilitzar aquesta vacuna superen de molt les conseqüències de les possibles complicacions.
A escala individual, es pot treure una conclusió semblant. Hi ha altres fàrmacs que prenem regularment que augmenten les trombosis, com els anticonceptius orals, que poden arribar a doblar-ne el risc. Encara més: els vols de llarga durada el tripliquen, i no per això hem deixat de prendre aquestes pastilles o d’agafar avions. Fins i tot sortir al carrer en una gran ciutat pot comportar un perill superior de tenir accidents, i no ens quedem tancats a casa.
Una manera d’evitar problemes seria no donar-la a dones de menys de 60 anys, però no té sentit que la resta de la població hagi d’esperar. A més, ara podem estar alerta i reconèixer els símptomes de les trombosis, cosa que ens permet tractar-les ràpidament i reduir la mortalitat. En un moment en què anem curts de vacunes, cosa que fa que la campanya avanci més lentament del que s’esperava, no ens podem permetre rebutjar-ne cap que s’hagi demostrat que funciona i que és segura per a la gran majoria.
[Publicat a El Periódico, 9/4/21. Versió en castellà.]
Més coses que he dit sobre el tema:
Nació Digital
65 y mas
Sputnik
BTV
20 minutos
Canal 4
Hub de salud
8 comentaris:
Crec que el principal problema de AstraZeneca és que costa 2 euros, aixó preocupa a les altres molt més cares, i en intervenir els polítics censurant-la ja està el caos i l'embolic en marxa, i la gent s'espanta, de tanta informació acaben desinformats.
Demà em toca vacunarme, en dimarts i tretze, per cert. No vaig preguntqar quina em tocarà, crec que la de Pfizer, però no tendría cap inconvenient si em posessin la d'AstraZeneca.
SALUT
Tens raó, Francesc, això també és un factor.
Y otro problema es el factor político. Se usan las vacunas como medio de propaganda política, que no sanitaria. Cuando la Sanidad se escribe con mayúsculas y debiera ser corresposabilidad unitaria entre todos los partidos.
salut
A mi ja em van posar la primera dosi d'AZ i no vaig patir cap mena d'efecte secundari (ni tan sols en el lloc de la punxada). Pel que fa a la segona dosi, m'avindré al que decideixin els metges sense cap recança.
Crec que als que ha provat més trombos son a la pròpia gent de màrqueting d'AstraZeneca, quin drama.
Salvador, bona nit. He intentat fer una consulta via twitter que ha resultat un tweet meu adreçat a tu @macips01. I no se si t'arribarà bé. Per si de cas, reitero la meva consulta o inquietud... Tinc 80 anys i estic vacunat de 1a. dosi amb Pfizer. I ara pregunto: Com es fa el control de qualitat dels milions de vacunes que es produeixen i es repliquen?. I com es pot saber si la ue ens arriben a administrar té l'eficàcia prevista, la que se li suposa que ha de tenir, o simplement ens arriba un simple placebo?.
Es un tema que no he vist en cap lloc, converses, informes, tertúlies, xarxes socials, no he vist ningú preocupat pel tema. Agrairé la teva opinió com a expert.
Si ets tant amable i em fas un mail a: sorrosal@hotmail.com, t'ho agrairé.
Jo també porto un Blog a internet: sorroblo.blogspot.com
Gràcies per tot
hola salvador, si em pogues ajudar si us plau...o remetrem a algu que m ho pogues indicar...tinc una consulta. M han cridat x vacci AZ, pero tinc una analitica amb un valor alt del factor I (fibrinogen), plasma de 4,26 g/l (valors ref. 2-4).
Se que "Los valores altos de fibrinógeno en sangre deben vigilarse puesto que aumentan el riesgo de padecer trastornos cardiovasculares ya que la sangre tiene más facilidad para coagularse y formar trombos
no se si aquest valor es considera molt alt o de risc, pero estic molt dubtosa de vacunar me amb aquesta. Que m aconselles? gracies
Glòria, les trombosis que dona la vacuna d'AZ son per una reacció immune contra les plaquetes, no per problemes amb el fibrinògen, per tant principi el teu cas no hauria de tenir un risc més elevat. Però en cas de dubte, millor consulta-ho amb el teu metge.
Publica un comentari a l'entrada