dimecres, 26 de gener de 2022

Els beneficis de vacunar els nens

El Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC), impulsat per l’Institut de Salut Global de Barcelona i el Col·legi de Metges de Barcelona, continua la bona feina que fa resumint el que sabem i el que no sabem de la pandèmia amb la publicació d’un informe sobre el risc de vacunar nens i adolescents, un tema que aquests dies preocupa a molts pares. Després de revisar totes les dades disponibles, arriben a la conclusió que cal “promoure la vacunació de la població pediàtrica amb les vacunes basades en ARNm”, tal com han recomanat també altres grups d’experts arreu del mon.

Malgrat aquesta unanimitat entre els entesos, vacunar els nens de covid encara genera recels. Les dades que tenim després de donar milions de dosis diuen clarament que la baixa incidència de complicacions que, a més, son lleus quan n’hi ha, compensa de sobres el perill substancialment més alt de patir conseqüències greus en cas que es contagiïn de covid. Però, tot i això, l’instint de protecció ens fa exagerar una prudència que ens pot fer actuar de manera menys objectiva i, a la llarga, aconseguir l’efecte contrari al que busquem.

Un cop descartat el risc, els altres arguments dels dubtosos son que vacunar no té un benefici real per als més petits i que, per tant, no és ètic que ho fem com un servei per a la resta de la societat, ja que el que busquem sobretot és que no contagiïn la gent gran. Cal tenir en compte que, malgrat que és cert que la covid sol ser més lleu a les franges baixes d’edat que en adults, l’impacte que té en aquesta població no és menyspreable. Tal com explica l’informe del GCMSC, l’any anterior a la introducció als Estats Units de la vacuna contra la rubèola, aquesta malaltia va causar disset morts. En el cas de la varicel·la, van ser setze. Del meningococ, vuit. La covid, en canvi, seixanta-sis. Pel que fa a mortalitat intrínseca, doncs, està per damunt d’altres infeccions contra les quals immunitzem els nens sense vacil·lar. Es pot dir el mateix de les altres complicacions greus: amb les dades d’incidència actuals, als Estats Units han calculat que per cada milió de nens d’entre cinc i dotze anys vacunats s’evitaran més de 400 hospitalitzacions i uns 120 ingressos a l’UCI. Els beneficis globals per la seva salut semblen indiscutibles.

A pesar d’això, n’hi ha que argumenten que el guany social segueix pesant més i que no és just que se’ls imposi aquest altruisme als infants. Però l’altruisme sempre ha sigut un component essencial del fet de vacunar-se, a qualsevol edat i per qualsevol malaltia, i pot ser una raó vàlida per justificar per si sola una campanya massiva de vacunació infantil. Fa uns anys es va començar la immunització contra el virus del papil·loma a tot el mon, no tant sols les nenes sinó també de nens. Aquest microbi és responsable del 90% dels càncers de coll d’úter, però l’impacte que té per la salut dels homes és mínim (els càncers de penis i anus son molt poc freqüents, en comparació). Bàsicament, a molts països es vacunen rutinàriament els nens perquè de grans no participin en la transmissió del virus a les seves parelles, és a dir, sobretot per protegir les dones. Tot i sabent que el benefici personal és pràcticament nul, milers de pares no han dubtat a permetre que els seus fills contribueixin a erradicar el que era el tercer càncer més freqüent en dones i causava més de 300.000 morts cada any. Amb la vacuna de la covid es podria argüir una funció social similar.

Pot ser que una de les causes bàsiques de l’augment actual del sentiment antivacunes, des del més radical al més tebi, del més irracional al més comprensible i puntual, sigui l’excés d’informació al qual estem sotmesos. Per primer cop a la història de les epidèmies i pandèmies, rebem un bombardeig constant de dades per totes bandes, moltes de les quals no tenim els coneixements necessaris per processar, altres falses, barrejades amb opinions contradictòries. Això ens porta a una saturació que fa que una de les millors armes que tenim els humans, el pensament crític, se’ns giri en contra i ens faci qüestionar veritats innegables.

Les pors son naturals, sobretot quan afecten les persones que més ens estimem, però la millor solució per fer-li front és saber de qui ens podem refiar. I, sobretot, no quedar-nos amb un punt de vista només perquè encaixa amb la idea preconcebuda que tenim. Tota opinió ha d’estar basada en dades, i hem de fer l’esforç de processar-les. Només així podrem prendre sempre la decisió correcta.

[Publicat a El Periódico. 24/01/22.]