Ja sabeu que formo part d'un grup d'escriptors que pugen a l'escenari a tocar quatre cançons clàssiques (potser amb més il·lusió que encert, sempre diem que escrivim millor que toquem, però amb un mínim de qualitat, això sí!). Ens vam estrenar a Ona el darrer Sant Jordi, i va ser una festa. Aquest dissabte hi tornem, amb alguns clàssics i unes quantes novetats. Si us vau perdre el primer concert, teniu una altra oportunitat (i si el vau veure, aquest serà millor!).
2 comentaris:
La teva diversitat t'honora, Salvador. Et fa interessant i, alhora, penso que també et fa molt feliç.
Jo m'he de contentar tocant en solitari, però això sí, bona part de la música que s'ha escrit, amb partitures, però ja a aquestes alçades, gairebé tota d'oïdes. Si el Yamaha em diu orgue, jo faig música de catedral. Si em posa cor, surten els himnes patriòtics.
Que l'aura de sant Jordit'il·lumini.
No sabia que també tocaves, Olga! D'una forma o altra, la música sempre està amb nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada