Aquest any he tingut l'honor de poder donar la conferència inaugural (en format debat amb l'Eulàlia Hernández, moderat per l'Adam Martin) del curs acadèmic del sistema universitari català, davant del tots els rectors, el President, la Consellera i una colla més d'autoritats. Vam parlar de com hauria de ser la universitat en el futur per fer front als reptes que planteja els canvis de la societat. Crec que van sortir una colla de temes interessants que esperem que serveixin per pensar una mica. Perquè ens queda molta feina per fer si volem adaptar la universitat a les necessitats de les noves generacions... Teniu el debat a partir del minut 9 a aquest vídeo:
2 comentaris:
Interessant el debat sobre temes educatius. 1- Immediatesa podria associar rapidesa, però, la recepció i assimilació al cervell, es produeix amb igual celeritat? 2- Bona la teva definició de "persona creixent en un planeta canviant". 3- Lloable la intenció o propòsit de no tancar la porta a la gent gran -els jaios-. Jo rebo dels llibres, d'Internet i dels canals de tv. divulgatius científics les dades que necessito per als meus escrits. 4 - L'acordionista m'ha recordat el temps que el meu gat es passejava per sobre del teclat del piano i potser n'extreia més profit. No calia moure tant el cap com en trànsit per tocar quatre notes. i 5 - Els elements electrònics (cables, aparells...) són les bastides per muntar algun edifici musical, com ja feia Stockhausen.
Et felicito per les teves idees tan ben explicades. Una abraçada.
Gràcies pel teu comentari, Olga, i per haver-te escoltat le smeves paraules.
Estic d'acord: rapidesa de "consum" d'inormació no vol dir assimilació. La repetició sol funcionar bé per fixar les dades, això és purament biològic, i ens ho estem saltanat amb els nous models. Tots els "jaios" haurien de ser com tu! :) Si la universitat pot ajudar que més estiguin intel·lectualment actius tant temps com vulguin crec que és una de les missions que han de tenir. Això que només els joves han d'aprendre és absurd... s'aprèn tota la vida, si es vol!
Sobre la música, almenys es pot dir que era original! Tot i que és cert que Stockhausen fa molts anys que havia recorregut camins similars. El proper cop podem reclutar el teu gat :)
Una abraçada!
S
Publica un comentari a l'entrada