dissabte, 24 de gener del 2009

Comentaris de text.

Una de les coses que m'agraden de ser escriptor és sentir el que pensen del que escrius gent que no coneixes. Que els teus amics trobin interessants els teus llibres és encoratjador, no s'ha de negar, però és encara ho és més si els elogis estan desprovists de la subjectivisme que emana de la proximitat.

Algunes escoles i universitats estan fent servir Immortals, sans i perfectes com a llibre de lectura, cosa que m'omple d'orgull: poder arribar a la futura generació de científics és un privilegi per a un divulgador. A través dels mestres he rebut mostres dels comentaris de text que han demanat als alumnes. Us en transcric uns quants fragments. Són moments com aquests els que fan que valgui la pena escriure.


"El llibre m'ha agrada moltíssim. Ja fa uns quants anys que tinc bastant clar que vull estudiar medicina, i el llibre, d'alguna manera, m'ha decantat completament cap aquest camp. Moltíssimes gràcies!!"

“Personalment, m’ha agradat molt llegir aquest llibre, ja no només per la informació tan interessant que dóna a conèixer, sinó també perquè m’imagino a mi, després d’acabar la carrera, investigant coses tan interessants com aquestes, i això em motiva molt.”

“Amb la lectura del llibre se m’han donat a conèixer moltíssimes àrees que abans desconeixia, i sobre les quals, en un futur, m’encantaria saber molt més.”

"M'alegra saber tot el que s'està treballant en aquest camp (...). He recomanat aquest llibre a la meva família ja que sé que els agradarà molt i els obrirà els ulls a molts aspectes de la medicina."

7 comentaris:

GM Newgrange ha dit...

Això és el millor de tot, tens raó!
Fa molt de goig llegir aquestes coses... felicitats!

Quique ha dit...

Porto uns mesos enfeinadíssim amb l'institut, però ja m'estic acabant el llibre, i estic d'acord amb aquests comentaris.
És tot un mèrit tractar un tema així de tècnic de manera tan clara i entenedora com ho fas en el "Immortals, sans i perfectes". I per aquells joves a qui ens interessa aquest camp, el llibre és una grandíssima motivació.
Enhorabona!

Montse ha dit...

A casa ja l'han llegit 2. Jo el tenia a punt i se me'l va emportar el "petit", que diu que me'l tornarà de seguida perquè se l'està "empassant". Felicitats (again).

Anònim ha dit...

Benvolgut amic,
Encara que no t'ho creguis... ens fem grans!. I això té altra conseqüència: hi ha gent més jove amb menys criteri que ens segueix! La responsabilitat és gran, però mestres com tu no han de patir gens per aquest motiu. Una abraçada.

Josep Lluís ha dit...

El millor que ho fas entenedor Salvador, a casa l’hem llegit dos i coincidim en aquesta apreciació. Fins ara impensable comprar un llibre així si no ets del ram.

L’interès pel tema queda palès en entrevistes com aquesta. La recordes?

http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=4234

Борис Савинков ha dit...

Encara més Salvador: una amiga m'ha dit que el teu llibre l'havia ajudat a comprendre una mica més la greu malaltia d'un familiar i a entendre millor el que passava. Quan m'ho va dir vaig pensar que la teva tasca de difusió de la ciència era molt important per a molta gent.

Salvador Macip ha dit...

Moltes gràcies a tots pels comentaris! Són coses com aquestes les que animen a seguir treballant.