Vaig descobrir l'Esperanza Spalding fa uns mesos gràcies al David Gálvez. La noia tenia tots els punts possibles perquè m'agradés (fins i tot toca el baix!). Ara li han donat un grammy (artista novell) i encara em cau millor, sobretot pel fet d'haver rebut un atac virtual dels fans del Jusin Bieber, que va sortir derrotat aquella nit. Suposo que en alguna manera com són els teus fans (o els fans dels teus enemics) també et defineix una mica.
En tot cas, la noia ho fa tot molt bé, com podreu veure en aquest single, tret del seu darrer disc, el que li ha valgut el grammy. Val la pena que escolteu la seva veu claríssima i els seus dits ràpids, perfectes per aquesta mena de pop-jazz que fa. Esperanza Spalding, Little Fly, Chamber Music Society (2010).
En tot cas, la noia ho fa tot molt bé, com podreu veure en aquest single, tret del seu darrer disc, el que li ha valgut el grammy. Val la pena que escolteu la seva veu claríssima i els seus dits ràpids, perfectes per aquesta mena de pop-jazz que fa. Esperanza Spalding, Little Fly, Chamber Music Society (2010).
(Nota: com veieu, darrerament he deixat que les seccions fixes del blog caiguin en la més absoluta anarquia. Ni els dilluns musicals ni l'escollit mantenen periodicitat ni dia d'emissió. Trobo que així és més divertit... i no estressa tant quan el temps que tinc és escàs.)
5 comentaris:
una cançó molt relaxant per escoltar a aquestes hores de la nit
SM, moltes gràcies per la recomanació. Genial l'Esperanza!
De moment, en podem seguir gaudint, també, a Spotify.
Cap problema amb el teu calendari anàrquic! Sort del Google Reader!
Tremenda. Bon descobriment, sí senyor. Gràcies
Doncs m'agrada! molt bona veu i toca molt bé, un bon descobriment
Quina troballa!
Publica un comentari a l'entrada