Pels qui estigueu interessats en els trctaments del futur, la medicina personalitzada i el càncer, passeu-vos per El Periódico i llegiu el meu article d'opinió.
Pels qui us interessa els costat més sorprenent i curiós de la ciència, avui cap a la una, al Via lliure de RAC1 tenim un menú ple d'excrements, orina, gossos amb bon nas, peixos eixerits i capes de la invisibilitat. Ja penjaré el link quan estigui disponible.
ACTUALITZACIÓ: aquí teniu el podcast.
ACTUALITZACIÓ: aquí teniu el podcast.
8 comentaris:
Renoi! Quin "ecs" de menú, Massini :( Però m'escoltaré les receptes. Sempre m'ha agradat molt cuinar.
Després llegeixo el diari, eh? Soc una mica, com t'ho diria, una mica aprensiva!
Jo sóc la de RAC 1! Ja estava fent números, per recordar la teva darrera intervenció al programa de la Cailàs.
No m'ho perdo...
Gràcies pel memorandum!
Sobre aixó no uc dir res,. no prec cap mena de medicament, ni tan sols una aspirina, no em fa mai mal res, ni he anat mai al metge, llevat de les revisions anuals de la feina que estaven sempre bé. El dia que em comencin a drogar per malviure a base de pastilles ja sé que haig de fer.
Ah! Al periódico també presente als nous col·laboradors i entre ells i surts tu, i un que per cert de cognom es diu Obeso.
dons me n'hi vaig
salautacions!
Quan parles de la capacitat que anem tenint, gràcies als avenços, científics de poder allargar la nostra vida, penso en les previsions d'en Kurzweil sobre els futurs éssers humans biònics... Anirem per aquí?
Potser la idea és anar traspassant la nostra "consciència"/"intel·ligència"/"ànima" d'un suport material a un altre...
tirant, no crec que aquest moment arribi mai. Trasnferir el cervell humà a una màquina requeriria un coneixement del cervell que no sé si tindrem mai, i unes capacitats tecnològiques impressionants (que potser sí que veurem, però d'aquí segles). El tema és molt interessant, això sí.
Fa uns quants anys que no vaig a cap metge. El darrer (un home savi i honest) em va dir: fa molts anys que no prenc cap medicina, però si vols te'n recepto una. Li vaig dir que no, i se'n va alegrar. Ara crec que també se'n deu alegrar aquest barrut que tenim aquí de conseller de sanitat, un tipus sinistre que ve del món dela sanitat privada i que deu voler que passem de la pública a la privada. Algun dia hauries de tocar aquest tema.
Molt bo l'article, Salva. Aquest tema de les cel·lules em fascina. M'hauria agradat ser més bon estudiant per investigar. Ets com un detectiu biològic.
Publica un comentari a l'entrada