La novetat de la qual us vull parlar avui és la primera edició en català del clàssic de C. P. Snow, Les dues cultures, que veu la llum aquesta setmana. És un llibre breu, basat en una conferència que va fer Snow als anys 50 a Cambridge, i una anàlisi posterior d'ell mateix. En parlava l'altre dia a l'article d'El Periódico, així que ja sabeu de què va: un atac a la separació entre ciències i lletres. Té també un interès històric, perquè descriu el classisme anglès que encara regnava a la postguerra i que, per sort, ara ja està molt més diluït. Va ser molt polèmic en el seu dia, perquè va sacsejar una sèrie de normes socials, però pel tema de fons, sembla que hagi sigut escrit fa dos dies.
L'editora d'Àtic dels Llibres em va contactar fa uns mesos per demanar-me si volia fer-ne el pròleg. Em va semblar fantàstic perquè jo, com el mateix Snow, també he defensat sempre que l'educació ha de ser integral i no separar-se tan aviat (deveu estar tips de sentir-m'ho dir...). A més, el llibre el coneixia i em semblava important que estigués disponible a casa nostra. I finalment, i aquí ve la coincidència que ho lliga tot, Snow era de Leicester, la ciutat on visc des de fa una dècada. Estava claríssim que aquest pròleg l'havia de fer jo! Va ser tota una sort (i un honor) que pensessin en mi. M'ho vaig passar molt bé rellegint el llibre i comentant al pròleg el seu valor, i espero que li feu un cop d'ull, perquè tot i que va ser escrit fa 60 anys, moltes de les coses que diu continuen sent igual de vàlides. Encara ens queda molta feina per fer.
Ressenya a La Razón.
Ressenya a La Razón.
9 comentaris:
De moment no t'asseguraré res, però no descarto llegir-lo perquè el tema em resulta interessant. I clar, tant parlar-ne...
Podríem fer un paral·lelisme entre les dues cultures i el bilingüisme. D'igual manera que a moltes societats bilingües hi ha una comunitat que és majoritàriament monolíngüe i una altra que és totalment bilingüe (allò de la diglòsia), en el cas de la cultura passa el mateix: n'hi ha uns que només tenen cultura humanística (o, tirant llarg, d'humanitats i ciències socials), mentre que d'altres tenen cultura científica + tecnològica + humanística.
Al cap i a la fi, quan tu vas fer COU (o segon de Batxillerat) la meitat d'assignatures eren de lletres, oi? Podem dir el mateix dels que van estudiar Dret o Periodisme?
Interessant el que dius, Josep. Son només els que tenen més base científica els que son "bilingües"? No n´hi ha cap que faci el viatge al revés, de les humanitats a la ciència? S'hauria d'estudiar. Sí que és cert que hi havia més assignatures "troncals" de lletres al nostre batxillerat, no sé com son les coses ara.
Bàsicament segueix igual. Però ara saben que poc poden fer, sobretot mirant el mercat laboral.
Ho he descobert avui, que havien editat el discurs d'Snow en català i que tu n'havies fet el pròleg. Em rosseguen les ganes de tenir-lo a les mans!!
Ja saps que jo també he intentat aportar el meu granet de sorra a la qüestió, i també brego a la que en tinc ocasió, sobretot ara que estic a la facultat de lletres. Un cosa que em sap greu de veure és que hi ha professors de filosofia o literatura, molt bons i amb unes mires que diries molt amples, que a vegades deixen anar comentaris on hi ha menysteniment o fins i tot rancúnia cap a les ciències. En fi, seguirem insistint.
Per cert, el llibre d'Àtic inclou la revisió de la conferència que va fer després de rebre crítiques, "A second look"?
Laura, és el qeu dius: cal seguir instintint. Hi ha menyspreu a les dues bandes, i s'ha de treballar a tots els nivells. Llibres com els de Snow ajuden (i els granets que tu i jo i tants altres hi afegim!). A aquesta edició hi ha també A second look, sí.
Moltes gràcies, Salvador! Sí que és veritat, que hi menyspreu pels dos cantons, l'únic és que ara estic més immersa en un àmbit de lletres que de ciència, així que és el seu menyspreu, que detecto. (I oh que bé, que el llibre ho inclogui! És lo lògic, però mai se sap.) Bones festes, per cert!
El llibre es va publicar per primera vegada en catalá l'any 1964. Edicions 62; Libres a l'abast; traducciò i epíleg de Jordi Soler Tura.
Han passat més de cinquanta anys.
Cordialment,
Ramon Aloguín i Pallach.
Moltes gràcies, Ramon. No en tenia constància, queda esmenat l'error!
Publica un comentari a l'entrada