Ressenya: Dins el riu, entre els joncs

Reprenc les ressenyes que em quedaven pendents d'abans que desconnectés per fer promo dels meus llibes recents. La primera, l'última novel·la d'Antoni Munné Jordà, Dins el riu, entre els joncs, que han publicat les Males Herbes. Ja he dit altres vegades que soc fan de l'Antoni, un gran coneixedor de la ciència-ficció i un autor molt joganer (recordeu aquest llibre), especialista en buscar els límits formals de la narrativa. En aquesta novel·la, però, ha fet una cosa totalment diferent.

Com explica el mateix autor, Dins el riu, entre els joncs és una novel·la realista sobre els catalans que van allistar-se a la División Azul. Seguim les desgràcies de tres joves, amb motius molt diferents per voler anar a la guerra a lluitar amb els nazis, tots molt comprensibles des del punt de vista humà, mentre lluiten i miren de sobreviure al front rus. L'únic joc que es permet Munné en aquest llibre és que la narració de cada personatge (que s'alternen ordenadament) sigui en una persona verbal i un temps diferents. Per la resta, és un exercici gairebé perdiodístic, sense cap pirotècnia, molt formal i, com sempre, molt ben escrit. Seria com si Truman Capote hagués volgut parlar dels soldats enviats per Franco a l'escorxador rus enlloc dels criminals comuns que protagonitzen A sang freda.

És un llibre inesperat venint d'en Munné Jordà (com ho son tots, de fet!), no perquè no hagi fet novel·les realistes abans (la fantàstica Entre Sant Peters i Sant Pau ja tocava un tema semblant, però més literàriament), si no per com està l'autor de contingut. És, bàsicament, un reportatge, escrit de forma periodística, amb molts detalls i fins i tot cites de persones reals. I aquesta és la seva gràcia: que malgrat escollir tres personatges de ficció, sembla que tot el que explica hagi passat exactament així. 

Si us interessa el tema, és un estudi molt ben documentat i narrat que, a més de les seves virtuts informatives, conté una sèrie de drames humans explicats d'una manera colpidora. Una novel·la sobre un tema poc tractat en la nostra literatura, feta amb cura i molt d'ofici. Ara només ens queda esperar que l'Antoni no compleixi la seva amenaça de deixar d'escriure novel·les, perquè cada llibre seu demostra que és un dels autors catalans amb coses més interessants a dir.