La nova vida de La reina de diamants

Fa poc més de quatre anys es publicava La reina de diamants, un experiment en forma novel·la negra escrit a vuit mans entre el Lluís Llort, el Sebastià Benassar, en Marc Moreno i jo mateix (si seguiu el link del títol podreu llegir més coses sobre el making of i algunes crítiques). Ara la novel·la pren nova vida perquè inaugura el segell en castellà de la mateixa editorial que la va treure originalment. Els mateixos autors l'hem traduïda i, repassant-la després de tot aquest temps, encara penso que ens va sortir una història molt potent, amb elements clàssics del gènere i alguna sorpresa pel camí.

Si us la vau perdre la primera vegada, la podeu repescar ara traduïda (o en versió original). I si no n'esteu convençuts, heu de saber que l'han recomanat com una de les millors novetats del festival BCN negra d'enguany i n'han dit elogis com aquests:

"Toda la trama está perfectamente sustentada por estas cuatro voces (...). Hay experimentos que merecen repetirse." (Púnica).

"Una historia que va evolucionando y que en cada momento va tomando la voz de cada una de ellas. Muy innovadora en este aspecto. (...) Ya sabemos dónde hay que dirigirse para encontrar la novela negra de hostia dura." (Moon magazine)

"Cuatro escritores al servicio de una historia. Una brillante historia negra. En La reina de diamantes hay corrupción, hay explotación sexual, hay critica social, hay ritmo, hay muerte, hay diversión. Hay una gran novela." (La oveja negra)

"La genialidad de esta novela recae en el hecho de que ninguno de los autores pierde su propia voz ni su propia manera de escribir."  (La petita llibreria)

"Es todo un homenaje al género negro más clásico. Una delicia para el lector negrocriminal." (Cruce de caminos)

"Cargada de sexo y de violencia, la trama está bien razonada. Los giros, se trata de una novela de conspiraciones, son diversos y dotarán al argumento de un buen ritmo. (...) Un libro que se lee rápido y se disfruta lento." (Abrir un libro)

"Una novela equilibrada, sin sobresaltos, algo complicado cuando es más de un autor, y aquí son cuatro que mueven sus cartas con el aplomo debido. Con oficio." (A toda costa)

"La perfecta sincronización entre los cuatro escritores nos deja una novela corta pero intensa."(Negra y mortal)

"Una novela negra, violenta, poderosa. Un ejercicio literario arriesgado en el que los autores podían haber salido mal parados. Nada más lejos de la realidad. Un pulp mediterráneo que nadie debería perderse." (El sillón de orejas)

"La novela funciona a toda pastilla, sin alardes estilísticos, que es tanto como decir con un buen estilo." (Culturamas)

"Es un lenguaje directo a los riñones. Frases cortas e impactantes." (SuperLectorAlfa)

10 year challenge: la meva versió

M'apunto a la moda del 10 year challenge, el primer meme de l'any, que es basa en penjar dues fotos separades 10 anys (11 en el meu cas). No sé si és bo o dolent que el que més hagi canviat del meu aspecte siguin les ulleres... En tot cas, si algunes conspiroparanoies tenen raó, que tot podria ser, la meva foto no crec que ajudi gaire als algoritmes del facebook, o sigui que consciència tranquil·la. Ara que, ben pensat, potser hagués sigut millor posar aquesta versió:

Primer recull mediàtic de l'any

Aquí teniu unes quantes coses que potser us poden interessar...

A l'ARA vaig comentar una notícia sobre un nou assaig clínic d'immunoteràpia, un tractament que pot ser molt important pel càncer.

Aquí teniu una ressenya del sopar/debat que vam fer al Trinxat de Girona, que va ser una experiència molt interessant. I el dia de Sant Esteve em vaig passar pel Terrícoles de BTV, per parlar dels últims llibres i una mica de ciència, també:



Mentrestant, Dins la capsa meravellosa ha anat fent camí (fins al punt que ja té tres traduccions en marxa), i n'han parlat aquí:
-La Mixa el recomanava al seu blog.
-La Tumateixa el ressenyava.
-El rincón de los libros, també el recomava.
-Apareixia a la llista de llibres infantils i juvenils recomanats per Nadal d'El Periódico.
-I, finalment, era un dels llibres il·lustrats seleccionats a l'Àrtic de BTV (minut 2:00).

Estem molt contents de l'acollida que ha tingut el llibre, realment no ens podem queixar. Moltes gràcies a tots els qui l'heu comprat, regalat i recomant!

Un nou univers sota terra

En la majoria de les històries de ciència-ficció en què apareixen extraterrestres, ja siguin escrites o en algun mig audiovisual, els alienígenes tendeixen a ser dissenyats seguint criteris antropomòrfics (semblen humans disfressats, per entendre’ns) o, a tot estirar, barregen elements de diversos animals coneguts per construir bèsties frankensteinianes que semblen sortides d’una esbojarrada sessió de patchwork biològic. Però és molt possible que quan trobem els primers organismes de fora d’aquest planeta no tinguin res a veure amb tot això, sinó que siguin simples microbis.

Al cap i a la fi, els microorganismes de la Terra són molt més abundants que tots els altres éssers vius junts, i és lògic pensar que si hi ha vida en altres racons de l’univers haurà començat també en format unicel·lular, que és el més simple, igual que aquí. Quins camins haurà seguit després, ja és més difícil d’imaginar, perquè les opcions són infinites, però almenys podem pressuposar que el punt de partida s’assemblarà al nostre. En lloc d’homenets verds, doncs, hauríem d’estar especulant sobre bacteris i virus que creuen l’espai sideral a cavall d’un cometa, que seria un escenari més realista.

Però no necessitem sortir de l’atmosfera per topar amb formes de vida que no hem vist mai abans. Sabem que només hem descobert una petita fracció dels microbis amb què compartim la Terra: a prop de nosaltres s’amaguen milions d’éssers que encara no hem aconseguit descriure i que és molt possible que mai arribem a catalogar per complet. Aquest és un fet conegut des de fa temps, però el que no esperàvem era que, a part dels microbis que habiten la superfície del planeta amb nosaltres, sota els nostres peus hi havia tot un univers microscòpic amagat que esperava a ser descobert.

Aquest ha sigut un dels regals d’aquest Nadal per als biòlegs: fa unes setmanes es van anunciar en un congrés els resultats dels últims deu anys d’investigació d’un equip de 1.200 científics de 52 països, anomenat Deep Carbon Observatory, que, entre altres coses, han estat buscant formes de vida invisibles. El truc ha sigut mirar dins de la Terra, no a sobre. Els científics han utilitzat sondes per perforar fins a cinc quilòmetres de profunditat, i allà han trobat un ecosistema vast i riquíssim que sobreviu en condicions que nosaltres consideraríem extremes: sense llum, amb molt pocs nutrients i amb altes temperatures i pressions. A partir d’aquestes observacions, han estimat que sota terra hi ha fins a 23.000 milions de tones de microorganismes, que junts pesarien centenars de vegades més que tots els humans. Alguns dels bacteris que s’han trobat sembla que han sobreviscut milers d’anys, utilitzant un metabolisme de mínims, un fet insòlit.

Una peculiaritat d’aquest complex regne biològic que acaba de ser detectat és que no l’ha trepitjat cap humà. Fa, doncs, mil·lennis que evoluciona al marge de la nostra activitat. Malgrat que hem alterat substancialment l’escorça del planeta, no sembla que hàgim tingut gran influència en els milions d’organismes que viuen dins i que, fins ara, ens havien passat desapercebuts. Això fa pensar que si algun dia ens extingíssim tots els animals, i fins i tot les plantes, el planeta continuaria abocant vida en milions de formes diferents, confortablement protegida sota quilòmetres de terra i roques, sense ni tan sols necessitar l’energia del sol. Tot i que, evolutivament parlant, els humans som molt complexos, no som ni de bon tros els organismes més abundants ni els més resistents. Si desapareguéssim, el planeta no ens trobaria gaire a faltar.

Els treballs no es publicaran fins d’aquí uns mesos i llavors sabrem tots els detalls de les noves investigacions, que només recullen una petita mostra de tot el que s’amaga a l’interior de la Terra. En tot cas, podem dir que és fascinant que, malgrat tots els segles que fa que escorcollem els cinc continents, encara hi hagi zones verges carregades de tresors inimaginables.

L’exploració de l’espai és un somni antic de la humanitat, però planteja una sèrie de reptes difícils de resoldre a curt termini. El principal és l’enormitat de l’escala de distàncies que s’utilitza a nivell interplanetari, molts ordres de magnitud superior al que ens és convenient. Mentrestant, caminem sobre un mar de vida inexplorada que amaga mil sorpreses més. Tot això demostra que no coneixem encara prou bé la casa que hem poblat. Per als biòlegs, possiblement sigui més productiu mirar menys cap a les estrelles i més cap al terra que trepitgem.

[Publicat a El Periódico, 05/01/19. Versió en castellà.]

Resum de l'any (un pèl tard...)

És tradició als blogs acabar l'any fent balanç, però aquesta vegada m'he despsitat i quan me n'he adonat ja havia passat la data. Així doncs, començaré l'any fent balanç, per variar una mica.

El 2018 ha sigut l'any de tota la història amb menys posts al bloGuejat: només 68. No havia baixat mai de 80, però la crisi dels blogs es nota cada cop més i la majoria som menys actius que abans. Tot i això, el meu propòsit inicial (des dels inicis de la segona època) de fer-ne almenys un per setmana s'ha respectat, i això és el que compta. Mirarem de mantenir el ritme i tornar a superar la vuitantena durant el 2019, per consideració amb els pocs que encara us mireu (ens mirem) aquest format juràssic.

En termes literaris (l'altre tema que repasso sempre a finals de cada temporada), el 2018 ha sigut força productiu, amb quatre llibres publicats: un d'infantil (Dins la capsa meravellosa), un de juvenil (l'últim de la col·lecció Sóc un animal), un crossover (el primer dels dos volums de Fills de la setena onada) i un de divulgació (100 preguntes sobre el càncer). Una mica per a tothom, que no sigui dit.

El 2019 també es presenta carregat, amb la conclusió dels Fills de la setena onada ja maquetant-se, un altre llibre infantil (aquest cop amb una nova parella, l'Àngels Bassas) i el meu retorn (per fi) a la novel·la adulta, que tenia abandonada des que vaig enllestir el Cicle de la Manipulació (El rei del món, El joc de déu i Hipnofòbia) ara fa set anys. Serà el principi d'una nova trilogia, el Cicle de l'Emigrant, un cop més feta de novel·les independents que només compartiran el tema de fons, de la quals ja estic treballant en els dos següents llibres pensats (cosa que m'hauria de mantenir ocupat almenys cinc anys, si vaig al mateix ritme que la primera!). Ja anirem parlant de tot plegat els propers mesos, com sempre.

I això és tot per ara. Ja ens anirem veient per aquestes planes, perquè el bloGuejat continuarà en marxa mentre hi hagi gent que el llegeixi. Que tingueu un bon 2019!

Bon any nou a tothom!

Que el 2019 vingui carregat de coses maques per a tothom! Ens veiem al blog i a les xarxes, com sempre.