És tradició als blogs acabar l'any fent balanç, però aquesta vegada m'he despsitat i quan me n'he adonat ja havia passat la data. Així doncs, començaré l'any fent balanç, per variar una mica.
El 2018 ha sigut l'any de tota la història amb menys posts al bloGuejat: només 68. No havia baixat mai de 80, però la crisi dels blogs es nota cada cop més i la majoria som menys actius que abans. Tot i això, el meu propòsit inicial (des dels inicis de la segona època) de fer-ne almenys un per setmana s'ha respectat, i això és el que compta. Mirarem de mantenir el ritme i tornar a superar la vuitantena durant el 2019, per consideració amb els pocs que encara us mireu (ens mirem) aquest format juràssic.
En termes literaris (l'altre tema que repasso sempre a finals de cada temporada), el 2018 ha sigut força productiu, amb quatre llibres publicats: un d'infantil (Dins la capsa meravellosa), un de juvenil (l'últim de la col·lecció Sóc un animal), un crossover (el primer dels dos volums de Fills de la setena onada) i un de divulgació (100 preguntes sobre el càncer). Una mica per a tothom, que no sigui dit.
El 2019 també es presenta carregat, amb la conclusió dels Fills de la setena onada ja maquetant-se, un altre llibre infantil (aquest cop amb una nova parella, l'Àngels Bassas) i el meu retorn (per fi) a la novel·la adulta, que tenia abandonada des que vaig enllestir el Cicle de la Manipulació (El rei del món, El joc de déu i Hipnofòbia) ara fa set anys. Serà el principi d'una nova trilogia, el Cicle de l'Emigrant, un cop més feta de novel·les independents que només compartiran el tema de fons, de la quals ja estic treballant en els dos següents llibres pensats (cosa que m'hauria de mantenir ocupat almenys cinc anys, si vaig al mateix ritme que la primera!). Ja anirem parlant de tot plegat els propers mesos, com sempre.
I això és tot per ara. Ja ens anirem veient per aquestes planes, perquè el bloGuejat continuarà en marxa mentre hi hagi gent que el llegeixi. Que tingueu un bon 2019!
3 comentaris:
Penso que tot i que la crisi dels blogs es nota, aquells que en tenim no hauríem d'alimentar-la, encara que ens trobem dins l'estampida hi hagi cops que no ho podem evitar pel que sigui.
Dit això.
Una molt bona notícia que la segona part de Fills de la Setena Onada ja s'estigui maquetant i que a l'olla fent xup xup ja hi hagi una altra nova promesa El Cicle de l'Emigrant.
Gràcies, Rosa! Seguim al peu del canó, ja ho veus...
Aquí un dels que segueix i et segueix. I que et llegeix. Ja veig que em mantindràs distret els propers anys, això és bo. D'aquest any només m'he perdut l'infantil. Ara potser algun dels nens que m'envolten ja té l'edat per llegir-lo, així que potser li regalaré. Em sembla que per la temàtica, de tots els nens a qui li podria regalar (tinc uns amics que són com conills), hi ha un candidat més que clar. Naturalment, li regalaria i quan es despisti el llegiré jo, muahaha.
Publica un comentari a l'entrada