dilluns, 11 d’abril de 2022

Deu anys d'articles

La setmana passada (el 6 d'abril) va fer deu anys del primer article que vaig publicar al diari ARA (el teniu aquí al costat). Des de llavors, he continuat publicant-ne regularment, més o menys a ritme d'un parell al mes. Un any abans ja havia començat a escriure el meu article mensual per a El Periódico (que també continua encara), però aquell és més d'opinió, malgrat que giri al voltant de la ciència. El que faig a l'ARA, en canvi, és divulgació pura i dura, i m'ha servit per anar afinant les meves habilitats per explicar coses complexes de la manera més entenedora possible, que després he explotat en els deu llibres de divulgació que he publicat i en diversos programes de ràdio. 

Tot això m'ha preparat per aquests dos últims anys a primera línia informativa de la pandèmia, on m'ha tocat fer divulgació d'urgència per intentar ajudar a entendre què estava passant. Sempre dic qeu la divulgació és part de la feina del científic, i jo he tingut la sort que mitjans com l'ARA i El Periódico m'han donat l'altaveu necessari per a poder-la fer i que arribi al màxim de públic possible. Sempre els estaré agraït (en el cas de l'ARA, al Carles Capdevila per donar-me l'oportunitat, a l'Esther Vera per renovar-me-la i als dos caps de secció que he tingut, la Mònica López i el Toni Pou, per editar-me). I a vosaltres per llegir-me, és clar!


4 comentaris:

F. PUIGCARBÓ ha dit...

Enhorabona! Vas camí d'atrapar a l'Espinàs.

Anònim ha dit...

Valent! Pienso, como Jung, que "la vida no vivida es una enfermedad de la que se puede morir". Magnífico plot twist, señor catedrático.

Chiloé

Salvador Macip ha dit...

Moltes gràcies a tots dos!! L'Esìnàs em queda lluny encara... :)

Sergi ha dit...

Tot té sempre un principi que, de vegades, no podem ni arribar a intuir cap a on ens portarà o fins on ens farà arribar. No m'imagino què devies pensar ara fa deu anys, alguna cosa com 'ai mira, un espai on poder parlar una mica de ciència per a tots els públics, que bé poder fer arribar el coneixement a un públic, encara que ho llegeixi molt poca gent... si ho llegeixen!'. I mira ara. I jo que me n'alegro de tota la teva evolució, i ves a saber on arribaràs. Sempre m'has semblat imparable, i així segueixes. Sempre al costat de la bona divulgació científica, els qui en sabeu teniu tota la meva admiració!