Hora de tancar el 2025 i fer l'habitual resum de l'any. Comencem pel blog. Malgrat ser el seu 20è aniversari, ha sigut un any de mínims altre cop: igualo la pitjor marca (30 entrades), que havia sigut la de l'any pandèmic 2021. Aquesta vegada no tinc l'excusa d'haver estat massa ocupat sortint als mitjans parlant de virus, me n'he de buscar una altra... La veritat és que el 2025 ha sigut un any laboralment molt intens (incloent l'obertura d'un nou laboratori a Barcelona, que ha sigut una feinada) i, fins i tot amb la meva llegendària capacitat de fer mil coses a la vegada, he tingut poc temps per a altres activitats... En tot cas, el bloGuejat continuarà endavant, com sempre, esperem que una mica més actiu, perquè és una finestra al mon que funciona bé per a certs tipus de formats... i perquè ja és com un vell amic que et sabria greu perdre.
El 2025 també ha sigut el primer any des del 2009 (i el segon des que vaig començar la meva activitat literària el 2005, un altre vintè aniversari que he celebrat aquest any!) que no he publicat cap llibre. Acostumat al meu parell de títols anuals de mitjana, ha sigut un descans inesperat. És la conseqüència d'haver escrit molt poc aquests darrers anys, és clar. He estat enfeinat en altres coses, com us deia... Si tot va bé, tindré llibre nou el 2026 (m'estrenaré en la poesia, un gènere que va ser dels primers que vaig conrear però que sempre he tingut amagat) i a poc a poc espero anar recuperant el ritme després d'aquesta petita pausa (estic treballant en dues novel·les i un assaig, que suposo que veuran la llum a partir del 2027). L'escriptura continuarà sent part important de la meva activitat, això segur.
Part de la culpa de la meva baixa productivitat literària la té el fet que he estat dedicant-me molt a la música, tal com va passar ja el 2024. Aquest any s'han complert 20 anys també (un altre aniversari!) del primer disc que vaig (auto)publicar, la banda sonora del meu primer llibre, Mugrons de titani. Per celebrar-ho, vaig remasteritzar-la i penjar-la a les plataformes, i això m'ha portat a rescatar altres gravacions del grup que tenia quan estava a Nova York. Espero poder acabar de polir els discs que falten i posar-los per primer cop a l'abast de tothom. Hi ha cançons que, dues dècades després, trobo que encara sonen molt potents. En paral·lel, hem ressuscitat el meu primer grup (com ja us havia explicat l'any passat) i hem recuperat els temes que tocàvem fa 35 anys, més algun de nou, que fins ara només teníem mal gravats en maquetes. Ha sigut una experiència molt divertida (i llarga!) que esperem que acabi de donar fruit aquest 2026. Tenim tot un LP gravat i mesclat i potser una discogràfica que ens el traurà. D'una manera o altra, l'any que ve tindré un disc "nou" al carrer del qual n'estic molt orgullós. De moment hem penjat el primer single, que és una bona mostra del que ve, malgrat que si alguna cosa ens defineix és per ser molt eclèctics (el disc va des del blues al rock dur passant per les baladesa acústiques i el pop).
I a nivell personal, aquest ha estat un any de descobriments, amb el meu diagnòstic inesperat d'autisme i (el més esperat) de TDAH. Això m'ha portat a rebre un munt de missatges de coneguts i desconeguts que han volgut compartir els seus problemes, dubtes, sospites i diagnòstics. Ha sigut maco veure que la neurodivergència comença a sortir de l'armari i ja se'n parla amb més naturalitat. Al cap i a la fi, la gran diversitat del cervell humà fa que alguns estiguem més als marges que els altres i això pot ser complicat, però a vegades també interessant, si se sap gestionar.
Un any força ple, ja ho veieu, que espero que porti a un 2026 ben productiu en tots els camps. Però, sobretot, que l'any nou ens porti salut i amor, que sense això no anem enlloc. Bona entrada d'any a tothom!
