Les imatges dels clostridis (II)

 Continuo amb les fotos de l'Àlex Esmerats que van inspirar els poemes:

Les imatges dels clostridis (I)

La dualitat dels clostridis és un poemari sobre la vida i la mort, principalment, però va néixer a partir d'unes fantàstiques imatges de l'Àlex Esmerats, que van inspirar-me una sèrie de temes. Al final em vaig adonar que giraven al voltant dels mateixos eixos, i així els vaig agrupar en tres blocs. Al llibre només hi han cabut unes quantes de les fotos inspiradores, així que aprofitaré aquest espai per anar penjant la resta, i així veureu també d'on van sortir les idees.

La dualitat dels clostridis

  

La dualitat dels clostridis és el meu poemari, i es publica avui. Fins i tot tenint en compte com és d'eclèctica la meva bibliografia, pot sorprendre que ara em dediqui a la poesia. La raó és que, en realitat, no és res nou: ja n'escrivia abans dels contes i les novel·les. I no ho he deixat de fer mai. Tinc carpetes plenes de poemes, des dels primers de l'adolescència als més actuals, el que passa és que fins ara m'ha costat fer-los públics, no us sabria dir perquè. Va ser el poeta Jaume Creus, autor del postfaci del llibre, qui em va animar a ensenyar-los a possibles editors. Ell és el responsable que hagi perdut, d'alguna manera, la vergonya. 

Per mi la poesia és essencial per poder escrirue prosa. És el camp de proves del ritme i els límits de les paraules, de com representar idees amb imatges. No escriuria com escric si no tingués la poesia darrere fent-me de puntal. Ara he gosat ensenyar un retall d'aquest puntal, potser algú el pot trobar interessant. En un altre post ja us en donaré més detalls.... començant per què vol dir el títol.

Mare nocturnum, el disc que ha costat 35 anys de fer

 

Des d'avui podreu trobar a totes les plataformes el disc Mare nocturnum, que hem fet els Eclipserama, el meu grup de joventut, ressuscitat fa uns anys. Ja us n'havia penjat un avançament, i ara teniu ja tot l'LP disponible. Ens ha costat 35 anys fer-lo: la majoria de les cançons del disc les vam composar als anys 90 i fins ara, en versions millorades i ampliades, no havíem trobat la manera de gravar-les. Vindria a ser, doncs, una actualització d'un disc perdut del rock català.

A Mare nocturnum hi hem posat totes les nostres influències així que, tot i que la idea era que sonés modern, segur que us recordarà al rock més clàssic, des de Pink Floyd a Deep Purple, passant per Eric Clapton, Eagles i algun toc de King Crimson. També hi ha moments esbojarrats i alguna cosa inesperada. I solos de guitarra i teclats, que sembla que ja no es puguin fer avui en dia! Tot sense renunciar a les melodies enganxoses, que haurien de ser el nucli de qualsevol cançó. Son nou temes eclèctics i variats però que, junts, funcionen de manera coherent.

El disc comença i acaba amb el soroll del mar, perquè ha sigut una de les nostres influències més clares a l'hora de pensar la narrativa del disc (que flueix al voltant d'un tema que es diu precisament Junto al mar), i recomanaria escoltar-lo d'una tirada, perquè és un viatge narratiu sencer: la història d'algú que creia molt dur però acaba caient en les xarxes de l'amor, i s'adona massa tard que no té les eines per superar el repte amb èxit. És el que es diu un disc conceptual, una idea que ha anat tornant a poc a poc amb les noves generacions de músics, després del gir que va fer la indústria cap als singles quan va començar tot el tema del streaming. La coberta del disc ja apunta cap a tots aquests temes: el mar i la platja, el pas del temps, l'ombra d'un cor... i una mica de literatura de fons.

Ens hem divertit molt gravant-lo i esperem que us ho passeu bé també escoltant-lo!

1O

Nou anys, ja. Com han canviat les coses...