dissabte, 14 de febrer del 2009

Xocs culturals.

Porto poc més d'un any al Regne Unit. Ja és hora que comenci a parlar de les idiosincràcies dels meus nous hostes i recuperar així la sèrie Xocs culturals que tan vaig explotar en la etapa novaiorquesa del bloGuejat.

A veure, no sé per on començar. Podria parlar, per exemple, d'aquesta sensació estranya que dóna quan vas a una conferència, arribes cinc minuts abans i la sala està totalment buida. Et penses que t'has equivocat de lloc o d'hora. I no. La puntualitat britànica no és un mite: és real i molt exacta. Encara no sé molt bé com, tothom es presenta de cop quan només queden dos minuts i a l'hora en punt el conferenciant ja ha engegat el seu discurs. Ni cinc minuts de gràcia. No fan falta, perquè sembla que ningú no fa tard. Inaudit.

Però millor que avui us comenti la mania que tenen aquesta gent de prendre's la cervesa calenta. En un pub fa un temps, discutia amb dos companys anglesos aquesta tradició bàrbara, i encara em volien convèncer que era jo qui estava errat. Segons ells, la cervesa s'ha de servir entre 12 i 15 graus, sinó no pots apreciar-ne el gust. I un rave, els deia jo. Sou l'únic país al món, que jo sàpiga, que s'ha empassat aquesta història. La cervesa com més fresca millor. Van seguir una sèrie de valoracions climatològiques per part dels meus contertulians amb l'objectiu de demostrar que al sud la prenem freda per refrescar-nos i al nord calenta per fer front al mal temps habitual. No em van entabanar: hi ha una temperatura a partir de la qual tens la desagradable sensació que t'estàs empassant una sopeta tèbia (amb bombolles), i això no ho arregla que a l'altra banda de la finestra estigui diluviant. Si volen ja em poden citar tots els tractats de cervesologia escrits per nòrdics fredolics, que no canviarà res.

Els qui m'aneu llegint ja sabeu que, com a bon emigrant que sóc, sempre faig mans i mànegues per adaptar-me a les tradicions locals, així que ja us podeu pensar com acaba aquesta història. Després d'haver-me acostumat a amanir els meus matins amb una tassa de tè, un terròs, sense llet gràcies, ara ja em prenc la cervesa als pubs a la temperatura britànica sense fer escarafalls. I fins i tot començo a trobar-li un gustet diferent. Interessant, si més no. Ara, a casa l'Estrella surt glaçada de la nevera i va directe gola avall. Tampoc cal fer un gra massa amb això de l'adaptació.

12 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Has aconseguit que m'emocioni amb la qüestió de la puntualitat a les conferències. Treballo, justament, organitzant seminaris i conferències (una de les meves múltiples tasques a la feina, de fet), i només que un cop, un sol cop, pugués veure tothom assegut a la seva cadira 1 minuts abans de començar la xerrada, i el ponent començant a la seva hora en punt... ai, que m'estan sortint les llàgrimes!

Tirant lo Blog ha dit...

... fa unes setmanes a casa vaig baixar la temperatura de la nevera de 4º a 2º només per tenir les meves Moritz més fresques... Ja t'ho dic tot amb això...

Teresa Bau ha dit...

El meu home és gal·lès, i encara no s'ha adaptat a la nostra manera de fer en algunes coses (i mira que ja fa deu anys que és a Barcelona). Allò que més el molesta és que la gent clavi empentes per sortir i entrar del metro. No pot entendre com som tan maleducats! ;)

miq ha dit...

Buag!
I això que fa uns dies en un programa de ràdio que versava sobre els tòpics, Mathew Tree afirmava que costums com aquests s'estan perdent a anglaterra, i que ell fa molts anys que la cervesa se la pren ben glaçada… i txeca!

Salvador Macip ha dit...

Costums barbàrics n'hi ha a tot arreu, com el Ferran i la Mina deixen clar.

Miq, el que li deu passar al Matthew Tree és que porta massa temps a fora. Això o és que al countryside on m'ha tocat viure són de tradicions molt arcàiques...

jaka ha dit...

No se si podria empassar-me una cervesa a temperatura ambient, encara que jo soc bastant respectuosa amb les costums dels llocs on vaig i procuro adaptar-me.
Fins aviat,
:D

bajoqueta ha dit...

No cal anar tant lluny per notar les diferències en moltes coses. I tampoc cal adaptar-se a segons què :)

assumpta ha dit...

Com en cada cultura, país, suposo que hi conflueixen molts factors. En el cas de la cervesa potser també hi pot infuenciar la temperatura ambiental, natural, és clar.
De moment, faci fred o calor me la reservo ben fresca i amb escumeta, gràcies.

JRoca_Font ha dit...

A mi el que em preocupa de la Gran Bretanya és la manca d'oli d'oliva extra verge, com s'ho fan?
Pel que fa a la birra, diria que en el cas de la Guinness molt freda tampoc es posa bé, ara, la clàssica Voll no me la fotaria mai a 12 graus.
Salut

Sadurní ha dit...

Hola Salvador,

Jo vaig viure gairebé cinc anys al Regne Unit -concretament a Cardiff-, del 1998 al 2003.

Efectivament, vull deixar constància que la puntualitat britànica no és un mite i que de cervesa en beuen molta, moltíssima. Al meu parer són dues tradicions ben agradables. M'hi vaig adaptar ràpid. De fet, no em va costar gaire: sempre m'ha agradat la puntualitat i la cervesa.

Long live Britan, then.

Salut,
S.

Salvador Macip ha dit...

Veig que aquí hi ha unanimitat amb això de la temperatura (fem excepció per la Guinness degut a la seva densitat, propera a la d'un bistec). Estan bojos, aquests britànics...

(Jordi, la solució a l'oli d'oliva és importar-lo paral·lelament! A la maleta dels parents sempre hi cap una ampolla...)

O. ha dit...

Efectivament, la diferència rau en la densitat de la cervesa. No us quedeu amb la Guinnes. Proveu d'altres i ho comprovareu. Us recomano la Boddington's (a Barcelona la podeu tastar a O'Flaherty's - n'hi ha un a prop de l'estació de Drassanes).