Fa estrany obrir el diari (digitalment, en el meu cas) i trobar el teu article menjant-se dos terços d'una plana d'opinió (un dels espais més cobejats), cara a cara amb l'admirat Espinàs. Aquesta era la meva primera col·laboració en premsa escrita (porto més d'any i mig treballant en un diari online, però l'efecte és diferent), potser per això l'he seguit més de prop.El que no m'esperava és que seria un dels articles més "valorats" i més "enviats" del dia. He acabat la jornada quart i segon, respectivament, però durant moltes hores he estat segon i primer, i fins i tot m'he col·locat en el top 5 de més llegits durant tot el matí. Us he de donar les gràcies a tots els que heu contribuït a aquests números.
La importància d'aquesta mena d'estadístiques és limitada, ho sé. Més enllà dels valors absoluts, sí que serveixen per donar-nos una idea als qui escrivim de si el que hem fet ha interessat o no. Crec que aquesta és una de les millores de l'arribada dels diaris a la xarxa: el feedback, mesclar el concepte de blog amb el de premsa "tradicional". A mi em va bé per saber cap a on he d'anar.
És clar que no és el mateix un diari (ni tan sols un blog com el que faig per a El Mundo) que un blog com aquest. Aquí som tots amics, perquè estem en una xarxa tan social com la del facebook o el twitter. Allà a fora et pots trobar qualsevol cosa. I sovint te la trobes. Hi ha comentaris fets amb bona intenció, però hi ha una raça de navegants que s'ho passa bé destrossant tot el que llegeix, còmodament parapetats en l'anonimat. A aquests s'aprèn ràpid a no fer-los cas. Suposo que és el preu a pagar per tirar a terra la quarta paret.
Avui també m'estrenava com a col·laborador radiofònic. A la ràdio fins ara només m'hi havien entrevistat. M'ha agradat agafar el micro per parlar d'alguna cosa que no fos jo o el meu darrer llibre. I m'ha permès comentar coses tan serioses com la pena de mort amb una mica d'humor (gràcies, és clar, a la Marta Cailà, presentadora del Via Lliure, que sap com portar un programa d'entreteniment sense oblidar coses trascendents com la ciència). Gràcies a la tècnica, hem aconseguit que semblés que estava a l'estudi, malgrat els milers de quilòmetres que em separen de Barcelona. Quan he sentit després el programa realment em semblava que estava escoltant una altra persona. I pel que m'han dit, sembla que el show que hem fet ha agradat.
Tot plegat ha estat una experiència molt positiva. La repetiré d'aquí quatre setmanes i espero poder mantenir el nivell.
14 comentaris:
Per ser sincer, ni he llegit l'article ni he sentit el programa de ràdio (ara no seria hora...), però no em puc estar de felicitar-te (i no sé quantes vegades van ja...). Ja estàs perfectament integrat al Show Business. I al final què et quedarà Macip, què et quedarà? Fa un temps et vaig fer una llista de premis que guanyaries, i tret de la pilota d'or, per tots els altres ja has començat a fer mèrits! Jo de tu m'aniria posant calça curta i sabates de tacs...
Et vaig escoltar i vas estar molt bé: interessant i amè que en aquests tipus de programes es recomanable també, felicitats!
Vaig llegir el teu article a el Periódico de Catalunya. La radio no, et sóc sincer, de fet els caps de setmana no escolto la radio. La pregunta , o el retret és, no em diguis mai més que soc hiperactiu, perquè tu si que ho ets i amb resultats. Deu ser el té de les 5 que et dona energíes.
Et vaig llegir l'article a través del teu enllaç a FB (cada vegada és més difícil escapar de tu). Aprofitant, et volia preguntar si, malgrat que aquest any la grip està tenint més afectació que el 2010, es pot considerar la seva incidència anormal respecte els anys 2009, 2008 o 2007.
Caram! Ets com "The Big Brother", ets a tot arreu!
A veure si et puc sentir!
T'hauré d'escoltar via podcast, perquè no ho he fet, tchts, tchts, feia dies que no llegia els amics blogaires (mea culpa)... i tenen raó els que et titllen d'hiperactiu: ho ets i molt. Per bé! que hi ha gent hiperactiva que no en fa ni una de bona!
Felicitats i endavant!
No pares, Salvador. Felicitats! Jo dissabtes i diumenges vaig intercanviant RAC1 i Catràdio. Els dos programes són semblants: entretinguts, amens i divertits.
XeXu, ja fa unes setmanes que estic entrenant, a veure si m'agafa el Barça... :-)
Vols dir que no has aprés a clonar-te i els tens pencant mentre reposes? Noi quin ritme
Ets lo puto crack, que diria en Puyol!
Ets a tants llocs que costa seguir-te però farem el que podrem...jeje
Al diari Ara l'Anna Grau també et citava. Nen, ets a tot arreu!
Carles
Gràcies, C., aquesta no l'havia vist encara.
Se t'acumula la feina!
Publica un comentari a l'entrada