Us he parlat del Dinamo en altres ocasions, el fanzine mític i bèstia que a mitjans anys 90 fèiem uns quants dels que ara correm per aquí. Algun dia algú de nosaltres haurà de remenar l'arxiu i començar a penjar els millors moments dinàmics, però mentrestant, aquí en teniu una mostra. L'editor Joan Navarro, del qui ja us he parlat abans, ha tret la pols a un dels nostres exemplars més reeixits, l'especial Monstre de Francostein, i n'ha penjat unes quantes planes. Per mi és una sorpresa molt agradable que aquella bogeria hagi acabat a les mans d'un dels professionals del món del cómic que més admiro.
No sé com vam aconseguir enganyar (és la paraula adequada, perquè no van cobrar ni un duro) un planter sorprenent de dibuixants professionals perquè ens fessin una col·lecció d'estampes dedicades al nostre monstre. El fotomuntatge de la portada era un altre moment d'inspiració del gran Leblansky, i la contraportada dedicada a la Barby Generalíssimo la vam parir a mitges el Leblanc i jo, si no m'equivoco. Recordo unes sessions molt animades a la redacció del fanzine, partint-nos de riure amb cada nova burrada que se'ns acudia. Per cert, un dels contes que vaig fer per aquell número va acabar al meu recull Quina gran persona!
15 comentaris:
Es que gràcies al Joan varem conseguir els telèfons del Gallardo, Brocal i companyia, sense ell no hauria estat possible contactar amb tots aquests professionals...Des d'aqui, Joan moltes gràcies, sempre ens ajudat. I després els dibuixants, enseguida van col'laborar de forma altruista. Potser perquè això no és hollywood i tothom sap el dur que es fer un fanzine.
Quins temps!
Hauríeu de re-editar-la :)
Vaja, que xalàveu a base de bé. :)
Els fanzines admetien un format desinhibit, directe a la jugular. Mmmm, vaja, estic pensant que els blocs hi tenen un aire ...
Darrerament estic pensant en un nou format de blog que s'apropi al fanzine, i estic "en converses" amb alguns autors per a provar-ho. De manera que el teu apunt em va perfecte per a proposar-te una aventura en aquesta línia. Ja en parlarem, no?
No em costa imaginar que us ho devieu passar força bé fent-lo.
No la podrieu ressucitar una miqueta més?
Seguidors en tindria, eh? ;-)
On estàveu tots vosaltres quan ens pelàvem els colzes per poder vendre exemplars del fanzine???
El format blog ha acabat substituint al fanzine tradicional, això sí.
Aris, que grans els nostres dibuixants...
Lluís, vam intentar mig ressuscitar el Dinamo fa uns anys en format blog, però no hi vam posar ganes. Però no és mala idea, la veritat, això de fer un fanzine en un blog. A veure què se t'ocorre.
ostres, boníssimes aquestes planes!
i quins dibuixants... carai!
Ei, el Dinamo, quina gran publicació! Cada cop n'estic més convençut que, amb els anys, s'estudiarà a l'assignatura de Literatura catalana i, en altres països, a la de Literatura universal, haw, haw!
Per cert, Aris: no és cert que els telèfons de Gallardo i cia ens els passés en Joan Navarro, que no tenia ni idea de l'existència del Dinamo, com tampoc del Lovecraft Magazine fins que li vam regalar un exemplar. O sigui que estic convençut que ni tan sols té la col·lecció completa.
En canvi, sí que és cert que els dibuixant van col·laborar de manera altruista, sense cap reticència. I ja posats, també cal recordar que sense demanar res a canvi al Dinamo també van participar escriptors de la talla d'en Joaquim Carbó i d'altres (Pàmies, Roig, Munné-Jordà...)
Leb, érem els reis "enganyant" tothom que es posava a tret (sobretot tu!!). Hem creat escola :-)
Agafo el meu exemplar d'aquest número del Dinamo i em poso al sofar a rellegir-lo una mica.
És potser dels més rodons segons els meus interessos juntament amb el de la mística, on també vaig ser enganyat per a col·laborar-hi!
Leblansky, m'enrecordo d'una visita al Joan Navarro tu i jo amb el primer exemplar de Dinamo, que el Joan ens va regalar una colla de comics...
El que si es veritat es que gràcies a la persistència de LEBLANSKY tot els dibuixants i escriptors col'laboraven, sens el Leblansky no hauriem aconseguit les col'laboracions...
Publica un comentari a l'entrada