dimarts, 23 d’abril del 2013

Feliç Sant Jordi a tots!

Que tingueu tots un feliç dia de Sant Jordi, que compreu molts llibres i regaleu/us regalin moltes roses. Aquest any me'l torno a perdre, però estaré pendent de les celebracions des de l'exili.

Com us deia a l'article de l'ARA del diumenge, hi ha més motius per participar de les festes de Sant Jordi dels que us penseu. Au, trobeu un moment per sortir al carrer, que us ho recomana el metge!

11 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo només tinc una estoneta a l'hora de dinar! Però com que fa tan bon dia, no me n'estaré de passar per les Rambles.

Anònim ha dit...

Bona diada de Sant Jordi, Salvador i companyia!

Allau ha dit...

Els Sant Jordis enyorats són millors que els reals. Bona diada!

Sergi ha dit...

Una mica segur que traurem el cap, encara que Barcelona es posa impossible de gent! Segur que tu també ho celebres allà a l'exili, és fàcil trobar roses guarnides per allà? I una pregunta clau, quantes roses regalarà l'hereu avui?

Assumpta ha dit...

Genial la "prescripció facultativa" de sortir a celebrar Sant Jordi! ;-))

Que gaudeixis tu també d'una magnífica diada, ni que sigui en la distància :-))

FELIÇ SANT JORDI A TOTS!!!

jomateixa ha dit...

Bona diada!
a mi també em toca treballar, no puc passejar-me fins ben tard, però de tota manera es nota l'ambient festiu.

Daniel ha dit...

Homeeee! I tant si voltarem, remenarem, comprarem, rebrem empentes, gaudirem i reviscolarem. Que és Sant Jordi!
Bona diada!

Anònim ha dit...

Igualment! Segur que a Leicester també celebren Sant Jordi!
Cristina de TGN

miquel ha dit...

Farem cas del metge i li desitjarem, encara que sigui des de la llunyania, que ens acompanyi en el passeig d'avui i que les roses i els llibres no siguin només un parèntesi

viu i llegeix ha dit...

avui he sortit a les rambles a que em matxuquessin bé. Em va encantar l'article de l'ara: prova cientificamnet que la saviesa popular és això, saviesa!!!

esperoq eu hagis gaudit del sant jordi, enacar que lluny

Ferran Porta ha dit...

Trencar el Sant Jordi des de l'exili hauria de ser pràctica obligatòria, de tant en tant. T'ho dic per (recent) experiència ;)