Resum (i últim recull mediàtic) de l'any

El 2014 ha sigut un any literàriament intens per mi. He publicat tres llibres: un al març (2 autors), un a l'octubre (3 autors) i un al novembre (4 autors). M'he aturat abans de fer el 5, no fos cas que la troca s'emboliqués massa... Pel mig, he co-editat un altre volum amb 20 autors, això sí. 

Posar el nom al llom de quatre llibres en un sol any natural és el meu rècord de productivitat, però ja veieu que l'he aconseguit gràcies al treball en equip. Per mantenir el ritme, el 2015 ja tinc programades 3 novetats més, totes elles juvenils i a quatre mans (una ha de sortir abans de Sant Jordi i les altres dues a final d'any), i actualment estic treballant en els dos últims projectes d'aquesta fal·lera comunitària, abans de retornar per fi als llibres en solitari (després d'aquests dos anys "sabàtics" que m'he pres). De la mateixa manera que em venia molt de gust treballar en equip una temporada, ara vull tornar a ser l'home orquestra i enllestir un parell de cosetes que tinc a mitges.

Després d'aquest breu resum del 2014, us deixo amb les últimes coses que han anat apareixen a la premsa i les xarxes aquests darrers dies de l'any, per si no teniu res a fer després de menjar els torrons. Comencem pels llibres:

- Al minut 29:00 d'aquest vídeo del TN vespre, veureu un mini-reportatge en format de partida de pòker entre els quatre autors de La reina de diamants.

- Al blog Curce de Caminos, van fer una crítica ben positiva de La reina.

- I la Sílvia Cantos al seu blog també diu que li ha agradat Els límits de la vida.

- Parlant de literatura juvenil a Vilaweb, l'editora d'Els límits de la vida, la Iolanda Batallé, destapava una de les millors notícies literàries del meu 2014: el llibre es traduirà a l'italià i l'alemany, i hi ha uns quants països més que hi podrien estar interessats.

Passem ara als articles a la premsa, que inclouen un trio de descobriments força inusuals:

- Al darrer article d'opinió de l'any al Períodico parlo de ciència, ètica, la lluita contra l'envelliment i l'embolic que pot causar.

- A l'ARA parlava de perquè els homes som millors orientant-nos: per lligar més (això diuen els científics que hi entenen).

- De nou a l'ARA escric sobre un sistema per controlar els gens... amb la ment!

- I també a l'ARA explico el curiós invent d'unes cèl·lules-espia fetes amb biologia sintètica.

A l'apartat de xerrades de divulgació científica, aquest any també he batut rècords: n'he fet 10, per tot el territori de parla catalana, per a públics diversos, des de jubilats fins a nens de 9 anys (una novetat). Com que no baixo gaire cap al sud, això ha volgut dir fer algunes maratons de xerrades (per exemple, tres seguides el dia del meu aniverari), però no deixa mai de ser un plaer veure com s'interessa el públic per aquests temes. Això compensa totes les afonies. Aquí teniu algunes notes sobre els darrers xous:

- A la Universitat de Vic, vaig omplir dues aules magnes amb els alumnes dels instituts de la zona per parlar-los de ciència i ètica.

- El mateix tema va ser el fil conductor del debat a l'Institut Vescomtat de Cabrera d'Hostalric.

Va, i ara sí: us deixo tranquils fins l'any que ve. No us ennuegueu amb el raïm!