He descobert una mica tard Edward St Aubyn, però m'hi he enganxat. Aquest estiu he assaltat la segona novel·la del cicle de Patrick Melrose, Bad News, que és la que us volia ressenyar avui. En català em sembla que no en tenim cap de traduïda així que si us interessa haureu de recórrer a l'edició castellana (en dos volums condensa tot el cicle de cinc novel·les, publicades entre el 1992 i el 2012) que ha tret Random House.
De forma resumida, les novel·les recórren la vida de Patrick Melrose, un home de la classe alta anglesa amb una família molt disfuncional. No cal dir que el contingut autobiogràfic és important, cosa que fa encara més terrible el que s'hi explica. Perquè, de moment (en les dues primeres novel·les, que són les que he llegit), la vida del pobre Patrick és un autèntic drama.
L'acció dels llibres es condensa en un espai de temps petit i se centra en un esdeveniment concret de la vida del protagonista (unes vacances en el primer, el funeral del pare en el segon). Si a Never mind el Patrick era un nen petit abusat (en tots sentits) pel seu pare i negligit per la seva mare, a Bad News és un jove amb un problema seriós d'addicció que viatja a Nova York per l'enterrament del seu pare (a qui ja us podeu suposar que odiava). El llibre és un recorregut pels baixos fons de la ciutat als anys noranta i una de les millors descripcions de l'addicció que he llegit.
Els temes són durs, s'ha d'anar preparat, però estan narrats amb molta força i una mena d'humor britànic de fons que els fan més suportables. Literàriament, les novel·les són impecables. Van directes a la vena: ben escrites i ben portades però sense explotar la tragèdia, com hagués sigut fàcil de fer. A mi m'han convençut. Continuaré seguint les desventures del Patrick Melrose, a veure si té una mica més de sort a mida que es va fent gran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada