Ressenya: Instint de supervivència

Vaig ressenyar la primera novel·la de la Ramona Solé fa un parell d'anys i avui us volia parlar de la segona, Instint de supervivència. L'ha publicat també Llibres del delicte, i això fa pensar que ha de ser una novel·la negra, que és el tema que toca aquesta jove editorial. I ho és, però més per la vessant del thriller psicològic. Així com Quaderns era novel·la negra canònica en versió drama rural, Instint de supervivència és això que ara en diuen domestic noir, que encara no n'havia llegit fet per cap autora catalana. I el nivell és bo. Tal com ja deia en la primera ressenya, la Ramona té ofici narrant i sap portar una història amb un ritme envejable. En aquest cas, a més, els quatre personatges principals estan ben construïts i tenen una tridimensionaliat molt aconseguida. L'escena inicial del suïcidi, per exemple, està molt ben aconseguida. L'acció té un munt de sorpreses i girs de guió, la majoria dels quals no t'esperes, i tot plegat fa que es llegeixi ràpidament, fins arribar a un final que deixa amb bon gust de boca.

En resum, és un llibre que atrapa i funciona bé, dinàmic, ben escrit, i que evidencia un progrés de l'autora, que se'n surt ara amb una novel·la molt més ambiciosa que la primera. Personalment, hagués retallat una mica a diversos llocs, però ja sabeu que a mi m'agrada anar al gra. En tot cas, això no treu que és una novel·la que passa molt bé. Als amants del gènere us agradarà. I jo em quedo amb ganes de llegir la següent...