Els reptes de la segona tardor pandèmica

 Si heu fet vacances de proximitat aquest estiu, segur que heu vist escenes que s’han d’haver repetit a la majoria de pobles de la costa catalana: terrasses i passejos plens, abraçades i petons efusius, i grups nombrosos socialitzant alegrement a la platja, amb poca mascareta i encara menys distància de seguretat. És veritat que hem aconseguit doblegar la cinquena onada i que tots els indicadors no han parat de baixar des del principi de juliol, i sens dubte ens hem de felicitar per l’èxit que han tingut les mesures de control que s’han pres, però recordem que els ingressos hospitalaris i la mortalitat van sempre unes setmanes per darrere els contagis. Encara no sabem quin cost tindran els excessos que hem estat fent aquestes setmanes.

Per això ara seria un bon moment per començar a plantejar-nos quins nous reptes ens esperen aquesta tardor, abans que, una vegada més, ens agafin per sorpresa. Un diari anglès publicava fa uns dies que entre els residents que han anat a fer el turista a Espanya hi ha el doble de positius quan es fan la PCR de tornada que entre els que han visitat Grècia, Itàlia o Portugal, cosa que vol dir que possiblement aquí els controls han de ser menys estrictes i el virus està circulant més que en altres països amb característiques similars. És amb aquesta perspectiva que, d’aquí a unes setmanes, obrirem oficines, transports públics i escoles, situacions en què el nombre d’interaccions socials en llocs tancats, plens i possiblement mal ventilats augmentaran considerablement. Més val que ens preparem bé.

Hi ha diversos factors que hem de valorar a l’hora de decidir quines mesures hauríem de prendre. El més important és el domini absolut de la variant delta, que ha canviat radicalment les normes del joc, principalment perquè és més del doble de contagiosa que la tardor passada. A més, hem de tenir en compte que, just fa un any, al país hi havia menys de la meitat de casos registrats que ara. Partint d’aquesta base, les mesures que vam prendre llavors, que recordem que van ser insuficients per evitar la segona onada, haurien de funcionar encara pitjor aquesta vegada. Seria necessari, doncs, buscar alternatives urgentment.

Però en canvi, tenim un punt a favor: passi el que passi, no veurem pics de mortalitat o d’ocupació d’ucis comparables a llavors, perquè les vacunes funcionen molt bé. El que no fan és evitar tots els contagis. Sí que els redueixen, en part, però menys amb la variant delta que amb d’altres, possiblement perquè la quantitat de virus que tenen les persones vacunades que s’han infectat és similar a la de les que no han rebut la pauta completa, segons un article recent. Això confirmaria que, poc o molt, els vacunats també podem contagiar i, per tant, haurien de fer quarantena com tothom si han sigut contacte pròxim d’un positiu (i encara més si són positius, és clar). De moment, això no està previst.

Hi ha un altre element negatiu important: s’acaba de descobrir que amb la delta hi ha també més possibilitats de contagi durant la fase inicial asimptomàtica, quan encara no ens n’hem adonat que estem infectats. La manera més efectiva per evitar aquesta propagació addicional del virus seria organitzar campanyes massives i sostingudes de cribratge amb test d’antígens, per detectar ràpidament els que estan infectant sense saber-ho. Això tampoc està previst.

La situació, doncs, és més complexa que la de la primera tardor de la pandèmia. També estem més ben preparats i, en teoria, hauríem d’haver après d’errors anteriors. Si més no, hem aconseguit eliminar de l’equació els casos més greus i l’alt percentatge d’immunització reduirà també la circulació del virus. Però això no vol dir que puguem abaixar la guàrdia: un augment de contagis sempre portarà un augment de complicacions, tot i que els percentatges ara siguin baixos. A més, la saturació de l’atenció primària i els hospitals és un perill real, com ho són el 10% de casos que acabaran en Covid persistent, que pot ser molt incapacitant. Finalment, no oblidem que com més circuli el virus, més risc hi ha que muti, i això augmenta les possibilitats que aparegui una variant encara pitjor.

Hi ha motius de sobres, doncs, per tractar una possible sisena onada com les anteriors i intentar reduir al màxim el nombre de casos. Tenim les armes necessàries per enfrontar-nos-hi: vacunes, quarantena i cribratges, a més de mascareta i sentit comú. Ara falta veure si serem capaços d’aplicar-les bé. Això depèn tant de les administracions com de tots nosaltres.

[Publicat a El Periódico, 23/8/21. Versió en castellà.]