El diumenge, al 30 minuts sobre la diàspora científica catalana (que podeu rescatar aquí), em van entrevistar en el(s) meu(s) element(s), cosa que inclou el meu laborartori a la Universitat de Leicester, el meu despatx a la UOC... i a l'estudi on escric i em desfogo fent música (us podeu entretenir tafanejant totes les coses que tinc a les parets i intentant desxifrar que son). Vaig poder posar banda sonora a l'entrada del reportatge perquè em van demanar que els toqués la guitarra una estona com a part del retrat de la vida del científic (què fem quan no som al laboratori?).
A l'hora de triar una guitarra d'entre la meva col·lecció per a què sortís a la tele, em vaig decidir per la Gibson EDS-1275, una de les més vistoses que tinc. I, efectivament, ha captat l'atenció, perquè he rebut uns quants comentaris per xarxes mencionant-la. Fa més de vint anys que me la van regalar (comparada a Nova York, de segona mà, va ser una ganga) i és un somni que tenia des que vaig agafar una guitarra, perquè és una joia que han tocat ídols com Steve Miller, Don Felder, John McLaughlin, Pete Townshend, Joe Walsh, Alex Lifeson, Slash, Steve Howe i, sobretot, Jimmy Page (per ordre a les fotos que hi ha a sota), entre molts altres. Jo no ho faig ni remotament tan bé com ells, però almenys m'hi assemblo una mica, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada